Un ex-vice-president del TC diu que “no hi ha inconvenients” per a aprovar l’amnistia

L’ex-vice-president del Tribunal Constitucional espanyol Juan Antonio Xiol ha defensat que la llei d’amnistia, una de les peticions principals de l’independentisme per a investir Pedro Sánchez, té cabuda dins la constitució. “Això bàsicament és un problema polític. L’amnistia pot tenir un abast molt diferent, segons les circumstàncies polítiques, però entra dins la constitució en termes estrictament jurídics”, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Xiol ha explicat que abans de tirar endavant l’amnistia s’havien de sospesar tots els arguments, especialment els contraris. “Es diu que l’amnistia no és prevista a la constitució, això és cert, però és evident que el parlament té un poder, sempre que no infringeixi una previsió constitucional, per a regular qualsevol matèria”, ha dit.

Posteriorment, l’ex-vice-president del TC ha recordat que l’indult general i l’amnistia no eren la mateixa cosa perquè el primer l’aprova el govern per decret, mentre que la segona depèn del poder legislatiu: “Prové d’un subjecte totalment diferent amb unes altres facultats, com és el poder legislatiu. I implica una derogació retroactiva de normes penals, per tant, encara que no s’hagi jutjat o condemnat l’eventual delicte, l’amnistia, retroactivament, desactiva la possibilitat de perseguir-lo.”

Finalment, sobre si l’amnistia trencaria principis constitucionals, com ara el d’igualtat i seguretat jurídica, Xiol ha dit que respectava aquesta postura, però que això eren arguments polítics i no pas jurídics. Així mateix, ha dit que el TC havia avalat l’amnistia del 1977: “El TC ha considerat tàcitament la constitucionalitat de l’amnistia i l’ha aplicada una munió de vegades.”

“No hi ha inconvenients”, ha insistit l’ex-magistrat, que ha detallat que la formulació definitiva de l’amnistia tan sols necessitava majoria absoluta –llei orgànica– per tirar endavant al congrés espanyol. “Després ha de respectar els principis constitucionals, els drets fonamentals i les obligacions internacionals. A partir d’aquí, és una qüestió política”, ha continuat.

“En termes formals, en el cas el Tribunal Constitucional —amb majoria de magistrats afins al PSOE— declarés inconstitucional l’amnistia, faria un tomb molt gran en la seva jurisprudència”, ha reblat.