Vicente Cotino confessa que van pagar comissions a Zaplana per indicació del seu oncle Juan Cotino

Vicente Cotino tampoc no ha fet un favor avui a Eduardo Zaplana en la vista oral pel cas Erial. L’empresari ha descrit fil per randa com funcionava la trama de les adjudicacions dels serveis d’ITV i dels parcs eòlics quan Zaplana era president de la Generalitat. Ha confessat la creació de dues societats a Luxemburg per a fer els pagaments al testaferro del president, Joaquín Barceló, Pachano, i al seu cap de gabinet, Juan Francisco Garcia. I Cotino, que s’enfronta a una pena de catoze anys de presó, ha afegit que tant a ell com el seu germà José, també acusat, va ser el seu oncle que els va dir que ho havien de fer així.

Segons que ha declarat Vicente Cotino, van crear dues empreses a Luxemburg i el seu oncle hi va dur 640.000 euros en metàl·lic per pagar el testaferro de Zaplana i el cap de gabinet. Això es va fer transferint una quantitat de les societats de Luxemburg a les companyies Imison i Fenix. “El 2001 es va constituir Imison i el meu oncle Juan Cotino em va dir que havíem de tenir això per l’acord del 1997, per la qüestió de les participacions de les ITV”, ha declarat. Després ha dit que li va demanar per a qui era. “I em va dir que, de moment, continuara jo al capdavant de la companyia. El pagament es va fer el 2005, quan vam transferir les societats amb les plusvàlues”, ha afegit.

Vicente Cotino ha admès que mitjançant diverses empreses de la família es van fer factures a nom d’una societat del cap de gabinet, Juan Francisco Garcia. I ha dit també que en la descripció de les factures es va pagar més d’1,2 milions d’euros per conceptes que no eren reals.

Juan Cotino, el crucifix, l’amistat de Camps i l’intent de compra a les víctimes del metro

Juan Cotino, que va morir de covid el mes d’abril del 2020, va ser conseller de la Generalitat, president de les Corts Valencianes i director general de la policia espanyola amb el govern de José María Aznar. Era, a més, íntim amic de Francisco Camps i de Rita Barberà. Va ser la persona amb qui Camps va consultar si havia de dimitir o no pel cas dels vestits. I va ser també, segons, els afectats, qui va visitar les víctimes de l’accident del metro de València per provar de comprar-los el silenci tot oferint-los un lloc de feina. Com a president de les Corts, Juan Cotino, que tenia un enorme crucifix en el setial de la presidència, va protagonitzar episodis de silenciament de l’oposició i expulsions sonades a Mónica Oltra, per exemple, a qui prohibia que exhibís les seues famoses samarretes.