Vicenta Ndongo, Raquel García-Tomàs i Mayte Martín, Premis Nacionals de Cultura

Un marcat accent femení i una opció per la diversitat. Així es pot resumir el lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, que s’han atorgat avui al Casino l’Aliança del Poblenou, la històrica entitat del barri de mar de Sant Martí de Barcelona, que va inaugurar la seu de la Rambla l’any 1929. Tres anys després s’engegaven els Premis Literaris i Musicals de la Generalitat, presidits per Francesc Macià i per l’impuls del seu conseller de Cultura, Ventura Gassol. Recuperats l’any 1982, han tingut unes quantes etapes, fins a la seva configuració actual.

El plenari del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), format per la seva presidenta, Vinyet Panyella, i Margarida Troquet, Jordi Font, Tania Safura Adam, Jaume Ayats, Salvador Casals i Núria Iceta, ha estat l’encarregat de seleccionar els cinc reconeixements, que d’ençà del 2020 són limitats a aquest nombre, tenint en compte els equilibris de gènere, disciplina i trajectòria. Quan enguany s’acabi el mandat de l’actual CoNCA, se n’hauran lliurat vint-i-cinc.

L’actriu Txe Arana ha estat la mestressa de cerimònies de l’acte, transmès en directe pel 3Cat. La dramaturga i directora teatral Denise Duncan ha estat l’encarregada de dirigir-lo, partint de la base que la cultura és un llenç en blanc que cadascú omple amb la seva visió del món i ens obre finestres a realitats diverses i futurs que encara no hem imaginat. Una proposta creativa que ha anat acompanyada de la intervenció jazzística de Lluc Casares Trio i de les il·lustracions de Pedro Strukelj. Vinyet Panyella ha recordat que tot i ser un acte de celebració, plana sobre el món el fantasma de la guerra, contra el qual la cultura és l’últim reducte de la creativitat i la llibertat, davant el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, que s’ha agafat a aquest darrer terme per referir-se a l’aprovació de la llei d’amnistia, a la qual, com ha deixat clar, es podrà acollir la titular de Cultura actual, Natàlia Garriga.

Actriu sense etiquetes

Carles Alfaro ha estat l’encarregat de glossar l’actriu Vicent Ndongo, amb qui ha testimoniat la seva estreta relació professional en aquests anys de “viatge enlloc”, tot parafrasejant l’obra de l’actor i dramaturg Fernando Fernán-Gómez, de la qual ha destacat la lluita per estar a l’altura i la discreció i elegància. Ell va ser qui l’any 2008 li va donar el primer paper protagonista, a Traïció, de Harold Pinter, una dona de l’alta societat, allunyat dels papers secundaris habituals que li havien donat d’ençà dels seus inicis professionals. El plenari ha distingit Ndongo, una de les Colometes de La plaça del Diamant de Carlota Subirós que es va poder veure l’any 2023 al TNC, per ser un dels grans noms de l’escena catalana i per la seva aportació constant al món de la interpretació al cinema, el teatre i la televisió, en els papers més diversos d’ençà del seu debut el 1991. “Vaig ser la primera afrodescendent a tot arreu, també a l’Institut del Teatre. No vaig tenir referents, perquè a Catalunya no n’hi havia”, ha recordat, i ha reivindicat el canvi social i la transformació impulsats per més artistes afrodescendents més joves que ella, com ara Duncan, Tamara N’Dong i les germanes Sey. “Gràcies als qui m’ho van posar difícil, per prejudicis o estereotips, perquè vaig trobar la força interior necessària per lluitar per ser una actriu sense etiquetes ni denominació d’origen.”

Lys Vilà, primera professora de música de la compositora Raquel-García Tomàs, ha glossat una de les compositores més internacionals del panorama musical català que l’any passat va estrenar Alexina B. al Gran Teatre del Liceu, distingida pel CoNCA per la seva excel·lència en la composició musical amb una veu pròpia, fruit d’una sòlida formació i l’aptitud per a la innovació contemporània que li permeten d’assolir l’equilibri entre l’experimentació amb el so i els recursos visuals sense perdre la capacitat d’emocionar un públic ampli. “Aquest premi m’ha fet ser conscient atzarós del meu destí”, ha dit García-Tomàs, nascuda al barri del Maresme, que ha agraït el tomb de 180° que Vilà li va permetre de fer a la seva vida i trencar les barreres de gènere i de classe de què no era conscient. “Amb els anys he anat guanyant un seguit de privilegis, fràgils, però dels quals espero fer bon ús. Amb això vull expressar el meu compromís amb la cultura del país, però també amb aquells menys afavorits.”

Reivindicació del videojoc, la cultura de proximitat i l’ètica de l’artista

L’artista Guim Tió, company d’universitat amb qui diu que no va fer mai el que tocava, ha presentat l’il·lustrador Conrad Roset, reconegut per la seva habilitat a portar el seu talent com a il·lustrador al món digital amb la creació de GRIS, el videojoc català que més premis internacionals ha guanyat i que ha estat traduït a tot d’idiomes. “Premiar un creador de videojocs, que no sempre han estat ben vistos, és un reconeixement a tots els creadors, per a fer entendre que també són cultura”, ha reivindicat Roset. L’espai escènic itinerant Nilak, nascut a la Terra Alta, ha estat introduït per la consellera d’Igualtat, Feminisme i Ciutadania del Consell Comarcal i regidora de l’Ajuntament de Vilalba dels Arcs, Maria Teresa Mariné, que va rebre per primera vegada la proposta avui reconeguda per la seva tasca de portar una programació amb activitats desenvolupades per artistes de prestigi reconegut de tot arreu del país amb la voluntat d’arribar sobretot a comarques on no hi ha equipaments escènics i d’establir relacions de qualitat amb la població més enllà d’una simple itinerància d’espectacles.

Finalment, l’actriu Marta Millà ha acompanyat el lliurament del Premi Nacional de Cultura a la cantant Mayte Martín, per la seva contribució a la música cantada, especialment dins el flamenc i el bolero, amb una veu i una sensibilitat extremes. Col·laboradora de Tete Montoliu, Belén Maya, Omara Portuondo i Dulce Pontes, Martín és una de les cantaores més respectades del flamenc actual, que, segons Millà “ens fa plorar i ens posa la pell de gallina”. Al seu parlament, ha recordat les gairebé cinc dècades que fa que es dedica a la música, reivindicant el lligam entre cultura, art i ètica. “Em vaig adonar de molt jove que estava condemnada a nadar contra corrent, contra la immoralitat que sovint domina l’art. Vaig prendre consciència aviat del preu que hauria de pagar per viure d’acord amb els meus principis”, ha dit. Ha acceptat el premi com un aval a aquesta honestedat i fidelitat, i l’ha compartit amb tots aquells per qui fer art és, com per ella, un acte sagrat.