15.05.2020 - 01:50
|
Actualització: 15.05.2020 - 02:43
Vicent Soler (Rocafort, Horta Nord, 1949) és el conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana i militant històric del PSPV. Això vol dir que és l’encarregat de negociar amb el govern espanyol que el País Valencià tingui un finançament just. No era una feina fàcil abans de la pandèmia i ara encara ho és menys. La negativa del govern espanyol a situar el País Valencià en la fase 1 del desconfinament quan es complien els requisits sanitaris va crear força malestar, tant al govern com al conjunt de la societat. Unes declaracions de la seva homòloga espanyola, la ministra Maria Jesús Montero, assegurant que l’infrafinançament valencià és un problema que no existeix han acabat d’encendre la polèmica en una setmana especialment complicada.
—Les paraules de la ministra Montero han originat un incendi.
—La ministra ha estat malinterpretada. L’he sentida moltes voltes reconèixer que el País Valencià està infrafinançat. Ho ha dit al congrés, al Consell de Política Fiscal i Financera i fins i tot en una visita a València. Té molt clar que ha d’abordar la singularitat valenciana, no solament en la negociació del finançament, sinó també en el repartiment dels 16.000 milions d’euros destinats a les comunitats autònomes per la crisi del coronavirus.
—Doncs Compromís, que és un dels partits del govern del Botànic, està molt indignat.
—Compromís no va interpretar bé les paraules de la ministra. Tenim davant 16.000 milions d’euros per a les comunitats autònomes que per primera volta no procedeixen de cap fons reemborsable. No havia passat mai, no m’ho acabe de creure.
—El problema és com es reparteixen.
—Hi haurà tres caixes. La dels fons socials es repartirà segons el criteri de població, cosa que a nosaltres ens afavoreix. Després hi ha 5.000 milions per la caiguda d’interessos. Nosaltres volem que es repartisquen seguint dos paràmetres. El primer, d’acord amb l’esforç fiscal. En aquest terreny, tenim els deures fets. I el segon, d’acord amb la caiguda d’ingressos per sectors, com ara el turisme, que ens afecta molt. Finalment, la tercera caixa és la de solidaritat, que té 10.000 milions a repartir, 6.000 immediatament per la via d’un decret llei, i 4.000 després de l’estiu. El ministeri es basarà en dos criteris: la població afectada i la població potencialment afectada, com la gent gran o les famílies vulnerables. La proposta que fa el ministeri és que el 80% d’aquesta partida vaja a la població afectada i el 20% a la potencial. I ací nosaltres no hi estem d’acord. El Consell demana que el segon percentatge siga més alt i el repartiment siga del 60%-40%.
—Us faran cas?
—Espere que sí, perquè s’ha de notar qui ha fet la feina ben feta. El govern valencià va ser dels primers a reaccionar davant la pandèmia. Es van suspendre les Falles dos dies abans que el govern espanyol decretara l’estat d’alarma i s’ha contingut prou bé el virus, amb un nivell d’afectació baix. Tot això s’ha de compensar.
—Doncs la setmana passada el govern espanyol va refusar que el País Valencià passés a la fase 1 del desconfinament.
—Va ser una sorpresa. Nosaltres havíem complert. Estàvem en condicions de passar a la fase 1, però el Ministeri de Sanitat va canviar les condicions i nosaltres, des d’aquest dilluns, fem les proves que ens han demanat. Ara, no farem un altre informe, perquè no ens tornem a quedar desautoritzats.
—El rebrot que hi ha hagut a la Ribera pot frenar el pas a la fase 1?
—És un rebrot molt controlat, se’n fa la traçabilitat correctament i no creiem que vaja més enllà del departament sanitari de la comarca. La resta del país va a bon ritme, les dades continuen essent positives i per tant no hi ha d’haver problemes.
—Creieu que el govern espanyol va sacrificar el País Valencià per afavorir el País Basc, que tenia dades sanitàries més dolentes?
—Jo m’haig de creure el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que va dir que no s’havia decidit per motius polítics. Ara, puc dir que nosaltres complíem. En matèria sanitària, el País Valencià ha tret matrícula d’honor. Si no havíem fet més PCR havia estat perquè ens deien que no calien. Ara diuen que calen, i en fem des de dilluns. Per dir-ho d’una manera pietosa, el govern espanyol va afegir un criteri que no existia, un criteri sobrevingut, que ens va impedir canviar de fase del desescalament.
—Quin criteri és?
—El de fer les PCR no solament als simptomàtics hospitalitzats sinó també als que tenien símptomes lleugers. Ja ho hem corregit.
—La centralització que ha fet el govern espanyol de la gestió de la pandèmia ha perjudicat la tasca de la Generalitat?
—No hi ha hagut recentralització, hi ha hagut cogovernança, que és la cosa normal, que el govern de Madrid i les comunitats autònomes es coordinen per abordar millor la crisi sanitària. El govern espanyol ha anat modelant la seua actuació i, per exemple, ara la desescalada es fa per regions sanitàries, no per províncies. S’ha tensat l’estat autonòmic, però el resultat és un funcionament federal que pot ser bo en el futur. Un altre exemple és la conferència de presidents autonòmics amb Pedro Sánchez que es fa cada diumenge. És un exemple de federalisme.
—Federalisme és que tot es decideix a Madrid?
—Hi ha hagut una evolució del govern espanyol durant la crisi. Ara moltes coses es decideixen a les comunitats autònomes, com quines regions es desescalen i quines no. També hem pogut comprar material sanitari per la nostra banda. En el cas del País Valencià, ho hem fet a la Xina, sense tenir cap problema amb el govern espanyol. Hem exercit els nostres drets amb pragmatisme i hem preservat l’autogovern durant l’estat d’alarma.
—Doncs el president Ximo Puig va advertir Sánchez que lleialtat no era submissió.
—El País Valencià s’ha de fer més visible a Madrid, hem de participar directament en plataformes federals, on ens puguem fer sentir, com la conferència de presidents autonòmics o les conferències sectorials. És cert que hem de tenir més veu per a impulsar una reforma federal de l’estat.
—Amb la crisi del coronavirus, creieu que es tornarà a ajornar la negociació del nou model de finançament?
—No es pot endarrerir més! La reforma del model és més necessària que mai perquè som la comunitat més mal finançada d’Espanya. Amb competències iguals, rebem el 30% menys d’ingressos que les comunitats de règim comú. Som contribuents nets i rebem per sota de la mitjana. El nou model ha de respondre a criteris d’equitat i suficiència, tal com diu l’article 156 de la constitució.
—Doncs presenteu un recurs al Tribunal Constitucional…
—Ja ho vam fer fa tres anys i el Tribunal Constitucional no ho va tenir en consideració.
