Vicent Partal: “Es pot canviar de Déu, de sexe, de gènere o d’opinió, però no de nació?”

Fa poques setmanes, la instal·lació d’unes plaques solars al cim de la Tossa va fer saltar les alarmes a la frontera més antiga del món, la que fixa els límits del sud d’Andorra. El govern espanyol acusava el Principat d’Andorra d’haver-les instal·lades fora de les seves fronteres. El conflicte ha obligat les autoritats de banda i banda a fixar el traçat d’unes de les poques fronteres que separen amb duanes, policies uniformats, banderes, tanques i senyals un dels territoris dels Països Catalans de la resta, i que també fixa els límits interns de la UE.

Amb la voluntat d’esborrar uns límits que de cap manera no separen territoris d’una mateixa llengua i cultura, la primera presentació del llibre Fronteres (Comanegra), de Vicent Partal, director de VilaWeb, s’ha fet a la llibreria la Trenca, d’Andorra la Vella, plena com un ou.

Esborrar la frontera d’Andorra

Marc Vila ha donat la benvinguda a un públic ben nombrós en nom de la llibreria i ha remarcat el rigor intel·lectual de Partal, juntament amb la seva ètica personal i professional –no gens fàcil trobar–, unes conviccions de pedra picada i un enorme optimisme de la voluntat. L’editor de Comanegra, Joan Sala, s’ha manifestat satisfet de la publicació del llibre d’un autor que ha definit de “llegit” i “viatjat”. El volum s’afegeix a la col·lecció Espores, estrenada amb el best-seller andorrà Morts qui us ha mort?, d’Iñaki Rubio.

Partal ha volgut deixar clar que, fidel a la idea de nació completa i de combat contra el centralisme barceloní, predicava amb l’exemple fent la primera presentació a Andorra, “a casa meua”, el primer estat independent de la nació que conformen els Països Catalans.

Relats a partir de l’experiència personal

A cavall de la reflexió geopolítica i les memòries professionals, Partal, que com a periodista ha estat testimoni d’alguns dels canvis de frontera més importants del segle XX –per exemple, el 9 de novembre de 1989, quan va obrir-se el mur que fins llavors havia dividit la ciutat de Berlín–, ofereix trenta-set relats sobre tota mena de fronteres a partir de l’experiència personal: “Tot i els conflictes, a les fronteres ha estat on he trobat les coses més meravelloses”, diu.

Partal ha recordat que, si tradicionalment les fronteres havien estat espais amables, on descobries l’altre i podies aprendre’n, fa dos-cents anys que es van convertir en fronts, on hi ha guerres i conflictes, com es pot veure ara mateix a Ucraïna. Ha definit la frontera com un temps sobre un espai, en cap cas immutables: “Les fronteres les crea el poder. Fins i tot al nostre país les fronteres han canviat”, ha dit, tot recordant que a l’època napoleònica Barcelona era la tercera ciutat de França, que tenia el límit meridional a Alcanar.

Durant aquests darrers segles, la frontera ha estat una manera de dibuixar la nació –que ha recordat que és el fenomen sociològic més important dels nostres temps– i de crear-la. Això n’ha canviat el sentit tradicional. Per exemple, Moscou havia estat una ciutat asiàtica, fins que el tsar Pere I va fer que els geògrafs s’inventessin una frontera per a convertir els russos en europeus. Per això quan es crea la nació, aquesta necessita les fronteres. Entre el 1100 i el 1800 apareixen només el 9% de les fronteres actuals, però a partir del 1875 comencen a traçar-se’n de noves, de manera que entre els segles XIX i el XX apareixen el 90% de les actuals.

“El món ha de trobar una manera democràtica de canviar les fronteres.”

Durant l’acte, Partal ha posat sobre la taula que, tot i l’èxit de les fronteres, el món no ha sabut acordar com decidir democràticament el traçat de les fronteres: “El món ha de trobar una manera democràtica de canviar les fronteres.” Donant resposta a la qüestió, ha explicat que el jurista Timothy William Waters, que va ajudar a crear la constitució bosniana i va redactar l’acusació contra Slobodan Milošević, acaba de publicar Obrint Pandora, on proposa una cascada de referèndums que posi fi democràticament als conflictes. “Es pot canviar de Déu, de sexe, de gènere o d’opinió, però no de nació?”, s’ha preguntat.

En l’apartat més personal, ha recordat que durant aquestes darreres dècades els europeus hem vist néixer Lituània i morir Iugoslàvia o l’URSS. Així i tot, ha avisat que les fronteres estatals, administratives, no són les úniques que separen: “Atenent aquests límits, és impossible entendre conflictes com el de l’Afganistan.”

Recuperant històries personals, Partal ha evocat aquell jueu caraïta que li va ensenyar els set passaports que havia tingut –polonès, ucraïnès, bielorús, alemany, soviètic, lituà…– sense deixar de ser jueu; el moment emocionat, al mur del temple de Jerusalem, en el final del sàbat, mentre el muetzí cridava a l’oració a la mesquita d’al-Aqsa i sonaven les campanes del Sant Sepulcre; o el cas d’Hong Kong, que coneix de primera mà, on els ciutadans han passat en quaranta anys de sospirar per ser xinesos a sospirar per ser lliures, amb una repressió brutal.

La frontera com a espill i el risc de mantenir-les a qualsevol preu

Si bé actualment la frontera d’estat no és el lloc on coneixes l’altre, sinó el lloc on te’n separes, Partal ha apel·lat a la recuperació de la idea com a espai de contacte: “Les comunitats humanes per a reconèixer-se a elles mateixes necessiten l’espill de l’altre, del de davant, però no pas la intransigència, la violència, el racisme o la xenofòbia que provoquen moltes de les fronteres actuals.” Ha recordat que la inestabilitat que causa l’obsessió de fer viure la gent en unes fronteres, tant si els agrada com si no, origina molt més perill que no pas atrevir-se a tocar-les.

La presentació del llibre, que vol ser, alhora, una invitació a gaudir de les fronteres com a espais d’intercanvi cultural i d’aprenentatge sobre l’altre, ha acabat amb un debat amb els assistents, en què ha aparegut el futur de les fronteres. Per Vicent Partal és un capitalisme sense fronteres, amb grans unitats com la UE, la Unió Africana, el Mercosur o l’ASEAN, però alhora amb una gran separació entre el Nord i el Sud.

La presentació de Fronteres ha anat acompanyat d’un nou èxit de l’exili: abans de començar l’acte el conseller Lluís Puig ha vingut a Andorra a comprar el llibre. Una altra frontera esborrada.