Vicent Marzà: “Confronten les comunitats educatives per generar el caos perquè no els importen ni l’educació pública ni el valencià”

Ara fa tot just una setmana, Compromís triava l’ex-conseller Vicent Marzà de candidat a les eleccions europees. Es va fer pel sistema de primàries obertes a la ciutadania i, de més de 31.000 inscrits, únicament en van votar 9.500. Marzà es va imposar per una diferència de 1.300 vots a l’ex-eurodiputat Jordi Sebastià.

Entrevistem Marzà a la seu nacional de Compromís, al centre de València, perquè explique per què vol ser la veu dels valencians a Europa, que és el leitmotiv dels valencianistes.

—Per què voleu ser eurodiputat?
—Per representar les valencianes i els valencians al Parlament Europeu. Per aportar les seues necessitats al dia a dia d’Europa i per poder plantar cara i denunciar l’actual govern de la Generalitat. Per poder-los parar els peus.

—Això no ho podíeu fer a les Corts?
—A les Corts tenim un equip magnífic de gent que ha entrat i que ha ajudat a coordinar perquè hi haja una transició perquè un equip de les Corts Valencianes que era de govern ara faça oposició. Ara, si podem ocupar un espai més per alçar la veu en favor dels valencians al Parlament Europeu, ho farem en coordinació i coneixent què passa a les Corts. Hi ha gent que fins ara no hi era i ara ha d’agafar la veu. Compromís som un equip molt divers amb molta gent i crec que és sa que es renove.

—La sensació que tenim de fora és que al Parlament Europeu es funciona gràcies a contactes i lobbies. Jordi Sebastià, el vostre contrincant a les primàries, que ja ha estat eurodiputat, tenia aquests contactes i l’experiència. Per què us heu decidit a ser eurodiputat en lloc de comptar amb l’experiència de Sebastià?
—Tinc experiència de set anys de govern continuats en les institucions europees, anant-hi de forma continuada. Coneixem moltíssims funcionaris que són en llocs de decisió, amb qui hem negociat i hem aconseguit, per exemple, inversions milionàries per a poder construir centres educatius al País Valencià. Hem hagut de negociar evitant multes a conseqüència de la nefasta gestió del govern del PP. Hem negociat amb la gent del grup d’experts per al compliment de la carta europea de les llengües regionals i minoritàries, que és importantíssim. No som nous. No és una qüestió d’anar allí sense experiència. Evidentment, arreplegarem tota la feina que va fer Jordi Sebastià. Jordi és una persona que ha treballat moltíssim en aquest projecte, que ha aportat i que ha de continuar aportant. De fet, va ser la segona persona a qui vaig telefonar quan vaig saber el resultat. Ací no sobra ningú.

—Qui va ser la primera persona a qui telefonàreu?
—[Riu.] A ma mare.

—Vau deixar la conselleria un any abans de les eleccions i vau dir que era per a enfortir el partit. Ho heu aconseguit?
—M’he centrat en les comarques de Castelló i el resultat és que tenim més regidors i regidores i alcaldes i alcaldesses que el 2019. En un context en què hem baixat en resultats. Cal avançar en aquesta feina. Crec que a Compromís cal treballar amb el conjunt de militants, amb els entorns de relació social que tenim amb els diferents moviments socials i crec que aquest treball de base s’ha de continuar fent.

—A l’oposició, s’assolirà l’objectiu d’enfortir el partit?
—Crec que sí, que podrem continuar avançant en ser cada dia més. De fet, som més militants que fa un any. Som més que quan érem al govern, militants i simpatitzants. Hi ha hagut una reacció de moltíssima gent que s’ha afiliat després de perdre el govern. I gent que ha vingut a arrimar el muscle i fer força per continuar endavant. El que cal és teixir complicitats per sumar gent al projecte, i aprendre de les errades.

—Aquestes errades de què parleu, les que us van impedir de revalidar el govern perquè cent mil electors romangueren a casa i no us van votar, les teniu identificades?
—Algunes depenen de les nostres accions i unes altres del marc en què es votava, que era estatal. Però també hi ha una gent que es va quedar en casa perquè no va veure que fossen suficients determinades accions de govern o perquè no van anar prou ràpides. És sa i és bo fer aquesta reflexió. No havíem governat mai el nostre país. Cal aprendre dels errors i dels encerts. S’ha de millorar la relació amb les institucions del govern i la relació amb la militància quan ets al govern. Hi ha hagut poca realimentació perquè estàvem centradíssims a governar. És la reflexió que faig jo mateix quan sóc al govern, i per això en deixe de formar part per intentar reactivar tot això.

—Funciona, el sistema de primàries?
—Fins ara ha sigut la forma que ens hem dotat. Els estatuts diuen que tots els candidats han de ser triats per primàries. És un debat que s’haurà d’abordar en el congrés que tenim a l’octubre i mirar si hi ha més fórmules, mirar fins a quin punt ha de funcionar igual o pot anar adaptant-se, i crec que ací és on s’ha de fer el debat.

—Us ho demanava perquè la participació en les primàries en què vau ser elegit candidat va ser baixa.
—Si tenim en compte que són unes eleccions europees i en el context que hi ha, que hagen votat unes deu mil persones no és gens menyspreable. Les primàries les vam pensar en el seu moment per mobilitzar electoralment. Érem una força que teníem poca presència pública, i eren una fórmula per a mobilitzar l’electorat. És un instrument electoral més enllà de la tria dels candidats o candidates. Sempre me les he preses així. Hem vist que el nombre de gent que s’ha mobilitzat en les primàries després s’ha multiplicat per deu o vuit vegades. I volem que això continue passant. Si l’instrument és bo, ho haurà de valorar la militància en el congrés que tenim a l’octubre a Més, i la resta de companys en els seus congressos.

—Bloc i País, corrent intern de Més, ha dit moltes vegades que la democràcia interna no funcionava dins Més. Ara ho han reiterat en el procés de la negociació amb Sumar i també en el procés de primàries. Funciona, la democràcia interna?
—Crec que és bastant evident que sí. Ells fan aquestes aportacions en els òrgans interns i també externament. D’aquests debats hi ha fruits en les decisions dels partits. Moltes voltes hem dit que cal complir els estatuts que els militants ens hem donat. Complir estatutàriament el mandat que ens hem donat entre congrés i congrés implica fer allò que es diu en els estatuts. La consulta es va fer en el moment que diuen els estatuts que es pot fer. Es va fer la consulta quan els òrgans competents van fer una proposta. I això es fa per tenir més capacitat negociadora i això és important en la política per a obtenir els millors resultats polítics. Entenc que molta gent diguera que es pot fer una consulta prèvia, encara que hauria limitat la capacitat de negociació. En tot cas, en un congrés, s’aporta, es fan esmenes i es modifiquen els estatuts. Amb total legitimitat, qualsevol militant pot exigir, pot demanar, canvis. Participarem en un debat d’una manera assossegada. Sí que funciona la democràcia interna.

—Després de vora un any d’haver anat amb Sumar a les eleccions espanyoles i amb l’experiència de ser a Madrid amb ells, anar a la llista europea de Sumar era la millor solució per a Compromís?
—L’acord que s’ha aconseguit, de cooperació amb unes altres forces, com ara Sumar, Chunta Aragonesista i Nueva Canaria, permet que Compromís, de manera directa, aconseguesca, en cas que els resultats així ho determinen, un escó al Parlament Europeu. I serà Compromís qui representarà directament, sense passar per cap altre partit, els valencians i les valencianes al grup parlamentari de l’Aliança Lliure Europea. Era una de les condicions que jo mateix vaig posar per presentar-me o no presentar-me. Si hi haguera hagut una altra coalició que no haguera garantit que Compromís tinguera una forma directa de representació i que es diluïra i formara part d’una altra cosa que no fos d’estricta obediència valenciana, jo no m’hauria presentat a les primàries. El que fem és cooperar amb unes altres forces per a obtenir un resultat que fa que els valencians tinguem representació directa durant cinc anys.

—Amb Ara Repúbliques, en què hi ha Més per Mallorca, per exemple, això no hauria estat possible?
—Em consta que representants del nostre partit van parlar amb representants d’aquesta coalició en el procés de negociació. L’acord que es proposava tenia unes condicions de pràcticament nul·la capacitat de representació directa per a Compromís perquè s’hauria anat molt enrere en la llista. Em consta que uns altres companys de l’Aliança Lliure Europea, com ara el BNG, estan molt contents de la nostra negociació perquè multiplicarem els resultats del grup parlamentari anant en dues coalicions diferents. Mirat amb perspectiva, hi ha més opció de tenir més gent al grup parlamentari de l’ALE amb aquesta formulació que no la que es plantejava amb l’altra coalició.

—L’eslògan de Compromís és que sereu l’única veu valenciana a Europa. No considereu valencians els eurodiputats d’uns altres partits?
—No considere que estiguen centrats en els interessos valencians, perquè estan supeditats als interessos dels seus partits de Madrid, d’Espanya. Amb consciència i voluntat de construcció nacional del País Valencià, solament hi serem nosaltres.

—Per a fer què, a l’eurocambra?
—Els nostres sectors productius estaran representats i protegits. Perquè els llauradors, la ceràmica, el taulell, el tèxtil, el calcer, tinguen veu directa per protegir el seu treball. Ara patim una competència deslleial de països tercers que tiren el preu dels nostres productes per terra. Necessitem poder parlar en la nostra llengua directament a les institucions europees i protegir-la dels atacs de l’actual govern del PP i Vox, del senyor Mazón, a la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra memòria. Hem de protegir el nostre territori perquè no tornen els moments de l’especulació urbanística que van començar a frenar-se gràcies a moviments de base i gràcies a l’altaveu a Europa que va frenar moltes de les urbanitzacions previstes en aquella bombolla que ens desfeia com a país. Europa ha de ser un espai d’avançar drets i no solament un mercat comú.

—Quina força té un sol diputat per a fer tot això?
—No comptem només amb el diputat de Compromís, sinó els companys de l’Aliança Lliure Europea. Sumarem més opcions de ser més gent al grup parlamentari. Nosaltres, i la gent de la candidatura d’Ara Repúbliques, i la resta de companys i companyes de la resta d’Europa. A més, crec que hem d’anar a parlar amb tots aquells que han de decidir qüestions que tinguen a veure amb el País Valencià. Siguen del partit que siguen, excepte l’extrema dreta. I que puguem cosir complicitats. Serem molts més també contra l’extrema dreta. Hi haurà una majoria parlamentària molt escorada a la dreta. En alguns països, l’extrema dreta pot ser la primera força i cal anar a l’arrel dels problemes que generen que l’extrema dreta cresca d’alguna manera. Això no és una onada.

—Quina és l’arrel que causa el creixement de l’extrema dreta?
—Calen reformes claríssimes, com ara que el Parlament Europeu tinga capacitat legislativa perquè no siguen els estats o els clubs d’estats que protegesquen, per exemple, països com ara Polònia, que no penen les violacions dins una mateixa casa. Això és una barbaritat. I no pot ser que estiga vetat no avançar en la lluita contra la violència masclista perquè dins un club d’estats es veta de dir a un estat què pot fer i què no. Si tenim una sobirania compartida que és el Parlament Europeu, haurà de tenir iniciativa legislativa. Per exemple, hem d’avançar en el corredor mediterrani. Fa pocs dies, el Partit Popular valencià votava contra una de les normatives principals que prioritzen el corredor mediterrani. I no pot ser que els atacs a la memòria, a la democràcia, a la llengua i a la cultura del país que fan els governs de l’extrema dreta d’ací, de la Generalitat, queden impunes.

—Treballareu perquè el català siga llengua oficial a Europa?
—Farem tot el que siga a les nostres mans. Si Europa vol representar la diversitat europea, els diferents pobles i nacions, tant si tenen un estat darrere com si no, és evident que hem de poder parlar en la nostra llengua a les diferents institucions i hem de tenir plena oficialitat i protecció de la nostra llengua. Fins ara no hi ha hagut capacitat normativa de les institucions europees per a pressionar el govern de l’estat quan ho incompleix.

—Dins el grup de l’Aliança Verda Europea hi ha el grup dels Verds alemanys, que tenen postures molt contràries a les de Compromís, per exemple, respecte de la guerra de Gaza.
—Sempre votarem en coherència al nostre posicionament. Per tant, més enllà d’allò que voten uns altres partits amb qui compartim grup, no passa res per votar diferent. En aquest cas tenim claríssim que es produeix un genocidi a Gaza. El govern d’Israel ha d’aturar aquesta matança i les institucions europees no s’han de quedar de braços plegats o amb mitges veritats o qüestions tèbies. S’ha de condemnar contundentment i tornar a la pau. I serem conseqüents i ens alinearem amb la resta de forces que pensen igual que nosaltres per fer força.

—Tornant un poc a la política més local. Com a membre d’una coalició que dóna suport al govern espanyol, com heu viscut aquesta reflexió del president espanyol i aquest desvetllament quant a la lawfare?
—Crec que el PSOE ha fet del PSOE una altra vegada. Pedro Sánchez ha fet de Pedro Sánchez. Moltes qüestions declaratives. Moltes qüestions grandiloqüents, jugar amb les emocions de les persones, però després no passa res, no transforma la situació d’arrel. Fa molt que moltíssims companys de la coalició, regidors, regidores, diputats, diputades, consellers, la vice-presidenta Mónica Oltra, pateixen una situació insostenible i el PSOE no ha fet res i ha mirat cap a un altre costat. Ho hem denunciat i ho hem patit. Fins i tot els hem arribat a dir que quan els arribàs a ells demanarien ajuda. No pot ser que hi haja milers de persones represaliades a l’estat que ara compartim i que no s’haja fet res fins que el president del govern haja cregut convenient fer aquest període de reflexió. Tots sabíem que hi havia un grup dins les estructures de l’estat que treballava per destruir qui pensava diferent o que pensaven que pot ser perillós per les seues idees. Hi ha plataformes de desinformació al servei de l’extrema dreta i de la dreta institucional per a desacreditar els rivals polítics… Cal democratitzar les estructures de l’estat perquè no ho estan i ho hem viscut amb els companys que han estat represaliats a Catalunya i amb moltíssima gent.

—Vau ser el conseller d’Educació més longeu al País Valencià i una de les lleis que vau impulsar és la llei del plurilingüisme que ara el conseller Rovira derogarà per implantar la llei anomenada de llibertat educativa. Us en demane un comentari.
—És una llei de confrontació educativa. Confronten les comunitats educatives per generar el caos en els centres perquè no els importa gens ni l’educació pública ni el valencià. Volen destruir totes dues coses. Això genera caos i no té cap fonament pedagògic. No tenen com a objectiu que tot l’alumnat domine el valencià i el castellà. Simplement, volen destruir. Destrueixen la capacitat que aquells que ho desitgen tinguen la major part del temps de valencià a l’escola. Ja sabeu que, malauradament, no es pot fer el 100% en valencià per sentències dels tribunals de l’estat espanyol que diuen que per cap baix s’ha de fer el 25% en castellà. I això enllaça amb allò que deia de les dificultats que teníem quan érem al govern, de no poder avançar tant com hauríem volgut. Cal denunciar que no és possible que al País Valencià no puguem fer les classes 100% en valencià si ho volem. I també ho hem de portar a Europa, perquè no pot ser que siguen els tribunals els que marquen com hem d’ensenyar la nostra llengua.

—Els sindicats i els representants de les famílies han convocat una vaga a l’ensenyament per al dia 23 contra la llei Rovira. Veieu ambient per a una vaga?
—Veig que hi ha raons de sobra, veig que hi ha un atac sistemàtic a l’educació pública totalment orquestrat. No és casual que les adjudicacions hagen estat un caos, no és casual que les substitucions funcionen malament, no és casual que es carreguen el 40% del pressupost per a la construcció de centres educatius. Van en contra de l’educació pública. De raons, en sobren. Nosaltres animarem i acompanyarem aquesta vaga. Però més enllà de com vaja, necessitem continuar pressionant perquè aquest govern no continue fent el que fa i comencen a trontollar-li els peus i tinga un cert desequilibri.

—Com a conseller de Cultura que també vau ser, m’agradaria que ens definísseu la cultura blanca.
—La cultura blanca no existeix. La cultura blanca és anar contra la cultura. És limitar el dret d’expressió, és censurar els artistes que poden expressar els seus projectes culturals de la millor manera possible. És perseguir qui pensa diferent, és denigrar els professionals, és fer que la gent que ha treballat tan i tan bé se n’haja d’anar. Ja veiem professionals que han hagut de marxar del País Valencià perquè l’actual desgovern del PP i Vox l’únic que fa és guerra cultural en compte de donar suport als sectors culturals. Un conseller de Cultura ha d’ajudar a tenir més múscul perquè el teixit faça el que considere oportú, i no al contrari. Donen un missatge claríssim que és que no vénen a gestionar i millorar la cultura, sinó a censurar i a destruir-la. No hi ha cultura blanca, hi ha destrucció del teixit cultural.

—Més Compromís té congrés a l’octubre. Fa la sensació que hi ha moltes veus, però que hi manca un lideratge fort i potent.
—Som en aquest procés. Ara s’acaben de penjar les ponències. Els militants ja podem començar a presentar les esmenes per millorar-les. Crec que en aquest procés congressual es consolidarà un lideratge fort i potent de Més Compromís. Està bé que tinguem aquest procés de reflexió. Hi ha persones sobradament capacitades per a liderar el projecte. Hi ha molta gent ja consolidada i gent que emergeix i crec que eixa suma ha de ser part de la solució. Ara és moment de fer aquests debats i de fer equip. Els lideratges existeixen i aniran consolidant-se de manera natural.

—Els vostres estatuts impedeixen la possibilitat que una mateixa persona ocupe un càrrec orgànic i un d’institucional, cosa que, en canvi, sí que passa en uns altres partits que tenen lideratges forts. És possible que es canvie aquesta norma?
—Ara és el moment de poder fer aquest debat. De fet, i per les coses que he pogut sentir, en alguna esmena és possible que hi siga. És possible que es faça aquesta proposta. Són dos models de partit diferent i fins fa uns quants anys sí que era possible compatibilitzar totes dues coses. De fa un temps, no és possible. El Partit Nacionalista Basc també ho fa així, però és un partit que té molta més estructura i molta més capacitat territorial. Nosaltres aspirem a tenir eixa hegemonia que tenen unes altres forces sobiranistes, però hem de veure què és millor per al moment que vivim. És un debat interessant i l’hem de fer dins Més.