14.11.2019 - 09:00
|
Actualització: 14.11.2019 - 10:20
Heidi Hautala, vice-presidenta del Parlament Europeu, ha dit que si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) reconeix Oriol Junqueras com a eurodiputat serà una ‘lliçó molt útil per al parlament‘. En una entrevista a l’ACN, Hautala afegeix que també seria una lliçó per als estats que ‘intenten de condicionar i restringir l’adopció del mandat per part d’un membre electe’ mitjançant regulacions pròpies.
Hautala, del grup dels Verds-ALE, ha fet referència al dictamen de l’advocat general del TJUE, que ha reconegut Junqueras com a eurodiputat, perquè considera que aquesta condició s’adquireix només pel vot dels ciutadans i no resta supeditada a cap tràmit. Per Hautala, aquesta decisió de l’advocat general és un ‘senyal positiu’. ‘Seria trencador que el tribunal seguís aquest criteri’, diu. Malgrat mostrar-se prudent, admet que la posició de l’advocat general és un ‘bon indicador’ de quina pot ser la sentència de la justícia europea sobre la immunitat de Junqueras.
L’opinió del PSOE i el PP
Per una altra banda, l’eurodiputat del PSOE i president del Comitè de Llibertats, Juan Fernando López Aguilar, admet que si el TJUE diu que el mandat parlamentari neix en el moment de l’elecció també seran reconeguts com a europarlamentaris Carles Puigdemont i Toni Comín. Tanmateix, insisteix que l’opinió de l’advocat general no és ni vinculant ni definitiva i que cal esperar a la sentència del TJUE. I afegeix que cada vegada passa més sovint que el tribunal es distancia de les conclusions del lletrat.
‘L’última paraula la té el Tribunal de Justícia que encara no s’ha pronunciat’, rebla. Però alhora recorda que la decisió del TJUE s’haurà d’acatar perquè tindrà efectes vinculants per a Espanya. ‘Espanya és un estat membre de la Unió Europea vinculat al dret europeu’, recorda.
Dolors Montserrat, eurodiputada del PP, insisteix que l’opinió de l’advocat general no és vinculant i remarca que en les seves conclusions el lletrat reconeix que la decisió del tribunal no té cap efecte sobre la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra Junqueras.
Els escons de Puigdemont i Comín
Per Hautala, la possibilitat que el Parlament Europeu hagi d’acceptar Puigdemont i Comín com a eurodiputats en cas que la sentència del TJUE segueixi la línia de l’advocat general és llunyana. ‘Hem d’esperar la decisió del tribunal i certament tindria conseqüències per als altres dos, però no puc especular sobre què diran els jutges.’
López Aguilar afegeix que el reconeixement de Puigdemont i Comín com a europarlamentaris no significaria que la justícia espanyola ‘es detindria’, ans podria demanar l’aixecament de la immunitat per jutjar-los. En aquest cas, assegura que el Parlament Europeu els hauria d’aixecar la immunitat.
Montserrat, en canvi, nega que l’Eurocambra hagi d’acceptar Puigdemont i Comín com a eurodiputats. ‘Són dos fugitius de la justícia i l’únic camí que tenen és presentar-se davant la justícia espanyola’, diu. I afegeix: ‘La llei és igual per a tots i el pes de la llei ha de caure sobre aquells que l’han incomplerta.’
La competència per a decidir qui és eurodiputat
Una de les qüestions que haurà de resoldre el TJUE és si és l’estat que té la competència de dir qui esdevé eurodiputat, mitjançant els tràmits que imposa per ser-ho, o no. Hautala diu que no pot haver-hi ‘restriccions’ a l’hora d’esdevenir eurodiputat. En canvi, Montserrat sosté que han de ser les autoritats estatals que tinguin la competència de decidir-ho.
Per la vice-presidenta del parlament, el cas de la immunitat de Junqueras és interessant perquè la decisió del TJUE es podria aplicar a més membres del parlament que puguin veure-hi restringit el seu accés per les restriccions dels estats.
En canvi, per López Aguilar no cal reformar ni la llei ni el reglament del congrés espanyol: ‘Espanya és perfectament lliure d’establir requisits per a la plena adquisició del mandat parlamentari i per a exercir-lo amb totes les seves prerrogatives.’ Afegeix encara que aquest procés postelectoral ha d’incloure ‘alguna forma per a prometre o jurar lleialtat i acatament de l’ordenament jurídic on s’exerceix el mandat’.
Montserrat també diu que jurar la constitució espanyola, entre més tràmits, ha de continuar essent un requisit per a esdevenir eurodiputat. ‘És la llei espanyola i Espanya és una gran democràcia, moderna i avançada’, diu. Montserrat fa una crida a ‘defensar la constitució i els procediments’ espanyols. A més, considera, tal com també ha fet el govern espanyol, que una sentència del TJUE favorable a Junqueras no tindrà efecte sobre la sentència del Tribunal Suprem contra ell. La sentència contra els dirigents independentistes ‘s’ha de complir’, diu, perquè el procediment judicial s’ha fet ‘amb totes les garanties i transparència’. ‘Hem de defensar el nostre poder judicial i els nostres tribunals i respectar les decisions judicials preses al nostre país’, exclama.
Entrada prohibida
Actualment, Puigdemont té prohibit d’entrar al Parlament Europeu per la reactivació de l’euroordre. Durant la presidència de Tajani també li van vedar l’entrada i una vegada això va suscitar una polèmica a la mesa del parlament. Quatre vice-presidents del parlament van demanar explicacions al president, Antonio Tajani, per no haver permès que Carles Puigdemont i Toni Comín accedissin al recinte a començament de juny, després de guanyar les eleccions europees a Catalunya. Van ser la vice-presidenta pels Verds Heidi Hautala, el liberal Pavel Telicka, la socialista Sylvie Guillaume i Fabio Massimo Castaldo, del Moviment 5 Estels.
Telicka va demanar a Tajani: ‘Per què es va negar l’accés a tres eurodiputats electes catalans que van presentar-se a les eleccions?’, fent referència també a Oriol Junqueras.
