Viatjar de paraula (23): Tots els colors de l’ocre

En la gamma de colors terrosos, que va del marronós al rogenc, passant pel groguenc i el gris, es detecta un fenomen lingüístic si més no curiós. Per una raó desconeguda, unes quantes de les tonalitats per descriure’ls contenen noms de lloc més o menys evidents a la vista, majoritàriament provinents de la península Itàlica. Així, més enllà del color coure, derivat del nom grec de Xipre; del manganès, propi de Magnèsia; i del bordeus, de la ciutat occitana del mateix nom; trobem el bronze, probablement una evolució de la ciutat italiana de Bríndisi; i el siena, provinent directament de la població toscana del mateix nom. Encara n’hi ha dos casos més, que comparteixen un altre denominador comú singular: perquè, per un motiu estrany, es van formar al voltant de fets bèl·lics. El color marengo, un gris fosc, recorda la batalla de Marengo, a la plana del Piemont, guanyada per Napoleó als austríacs el 14 de juny de 1800. I el magenta, un vermell porpra, fa referència al color dels pantalons dels zuaus francesos que van lluitar a la batalla de Magenta, a la Llombardia, el 4 de juny de 1859.

Paraules viatgeres d’avui:
coure: de Xipre
manganès: de Magnèsia, Grècia
bordeus: Bordeus, Occitània
bronze: de Bríndisi, Pulla
siena: Siena, Toscana
marengo: Marengo, Piemont
magenta: Magenta, Llombardia

—Què és Viatjar de paraula?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat