Viatjar de paraula (3) Saló europeu de l’automòbil

Tot i que els grans pols de la indústria automobilística actuals cal cercar-los a l’Amèrica del Nord i a l’Extrem Orient, a Europa hi ha alguns països amb un important pes en l’automoció, com Alemanya i França. No és estrany, doncs, que les fires principals del sector siguin les de Frankfurt, Ginebra i París, veritables aparadors de les últimes novetats de marques i fabricants de tot el món. Però, ben mirat, el caràcter europeu d’aquests salons també és definit pels noms més comuns dels vehicles i models que s’hi exposen. El mateix terme genèric de cotxe, ja és prou sabut, deriva de Kocs, un poble hongarès entre Györ i Budapest que va acumular fama a l’edat mitjana per la fabricació de carruatges per tota Europa. Una cosa semblant passava amb les berlines, els cotxes tancats concebuts originàriament a la capital alemanya, com també amb el seu sinònim sedan, que segons alguns etimologistes podria provenir del municipi homònim francès. I entre Sedan i Berlín hi ha Landau, una població del Palatinat que va donar nom al landó. Més a prop nostre, geogràficament i també culturalment, la regió occitana del Llemosí ens ha llegat les limusines, uns vehicles de molt de luxe, sí, però que no van enlloc, com la resta, sense benzina.

Paraules viatgeres d’avui:
cotxe: Kocs, Hongria
berlina: Berlín, Alemanya
sedan: Sedan, França
landó: Landau, Alemanya
limusina: Llemotges, Occitània
benzina: emparentat en últim terme amb l’àrab benjuí, ‘encens de Java’