Viatjar de paraula

Com que aquest estiu les possibilitats de viatjar lluny de casa s’han reduït notablement, hem pensat una sèrie per a viatjar sense necessitat de moure’s gaire. Sempre es diu que la literatura, amb les seves trames i paisatges, descripcions i personatges, és la manera de viatjar que tenim més a l’abast. Però potser encara n’hi ha una altra, que sol passar inadvertida: les paraules.

En el nostre parlar diari, en la llengua del dia a dia, ben sovint sense adonar-nos-en fem servir mots que, en el fons, contenen noms de lloc. És a dir, noms comuns que etimològicament deriven de topònims. Si Gabriel Bibiloni, a Els carrers de Palma, deia que ‘els topònims són un bocí de la història concentrada en una paraula’, la deonomàstica –el lèxic derivat de noms propis– ens permet d’anar una miqueta més enllà i meravellar-nos amb mots d’ús quotidià que ens designen, fent tota mena de giragonses lingüístiques, històriques i conceptuals, un nom de lloc.

Si desfem aquesta evolució, a la recerca de l’indret inclòs en tots aquests topònims emmascarats, ens endinsarem per camins que ens duran a llocs insospitats del món clàssic i contemporani, ens capbussarem mot a mot en la història de la nostra llengua i cultura i viatjarem, en definitiva, per un mapamundi mig amagat al diccionari.

Aquest estiu, doncs, prepareu-vos per descobrir desenes de paraules viatgeres amb píndoles diàries de geografia d’estar per casa.

—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat