23.08.2020 - 21:50
|
Actualització: 24.09.2024 - 03:57
La denominació d’origen (DO) d’un país, una regió o una localitat designa un producte del ram de l’alimentació que n’és propi i valorat per les seves característiques específiques i quasi úniques. Però en el terreny de la vinya i el vi, abans que no existissin les nombroses DO actuals, molts noms de varietats ja representaven, al capdavall, una denominació d’origen literal i avant la lettre. A casa nostra, sense anar més lluny, mataró i morvedre són els noms amb què es coneix la monestrell al voltant de la capital del Maresme i de la comarca del camp de Sagunt… i també als antípodes d’aquests dos territoris, a Austràlia! Tampoc no costa gens d’esbrinar d’on són originaris vins com els bordeus i els rioja, el xerès, el carinyena, el màlaga, el porto, el madeira i el marsala (del municipi sicilià del mateix nom), a més dels famosíssims escumosos de la Xampanya i la varietat pròpia del municipi borgonyó de Chardonnay. Però també hi ha algunes denominacions menys reveladores de l’origen com, per exemple, les vinyes de malvasia, una evolució romànica del nom del municipi grec de Monembasía, a la costa est del Peloponès, i el falern, un conegudíssim vi durant l’antiga Roma produït al territori del mateix nom a l’actual Campània.
Paraules viatgeres d’avui:
mataró: Mataró
morvedre: Camp de Morvedre
bordeus: Bordeus, Occitània
rioja: la Rioja
xerès: Jerez, Andalusia
carinyena: Carinyena, l’Aragó
màlaga: Màlaga, Andalusia
porto: Porto, Portugal
madeira: illa de Madeira
marsala: Marsala, Sicília
xampany: la Xampanya, França
chardonnay: Chardonnay, Borgonya
malvasia: Monembasía, Grècia
falern: Falern, Campània
El mapa dels formatges
Els més sibarites segur que us deveu haver adonat que una bona part dels formatges més comuns ens remeten, gustativament i lingüística, a uns països, regions i municipis molt precisos. De les coves de Cambalou, al municipi occità de Rocafort, en surt el rocafort; del nom antic de l’actual regió de Sena i Marne, a França, en surt el brie; del municipi normand de Camembert, el camembert, i del poble alvernès de Cantal, el cantal. Dels Països Baixos ens arriba l’edam, del poble d’Edam-Volendami, i el gouda, del municipi del mateix nom. De Dinamarca, l’havarti, de la granja Havartigården a Holte. De Suïssa tenim el gruyère, anomenat segons el nom d’un districte del cantó de Friburg, i l’emmental, de la vall suïssa de l’Emme. A Itàlia, el famós parmesà és originari de Parma, i el gorgonzola, d’una ciutat llombarda anomenada així. Finalment, a Castella la regió de la Manxa ens ha donat el manxec; el municipi asturià de Cabrales, el cabrales; el poble guipuscoà d’Idiazabal, l’idiazabal; i a Anglaterra, la petita parròquia de Cheddar, al comtat de Somerset, ha sabut exportar a tot el món el seu cheddar.
Paraules viatgeres d’avui:
rocafort: Rocafort, Occitània
brie: Brie, Sena i Marne
camembert: Camembert, Normandia
cantal: de Cantal, Alvèrnia
edam: Edam-Volendami, Països Baixos
gouda: Gouda, Països Baixos
havarti: de la granja Havartigården, Dinamarca.
gruyère: Gruyère, Suïssa
emmental: Emme, Suïssa
parmesà: de Parma, Emília-Romanya
gorgonzola: Gorgonzola, Llombardia
manxec: de la Manxa
cabrales: de Cabrales, Astúries
idiazabal: d’Idiazabal, al País Basc
cheddar: Cheddar, Anglaterra
—Què és Viatjar de paraula?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
