Viatjar de paraula (4): Ni de Bohèmia ni d’Egipte, de l’Índia

La presència de romanís a Europa ja és documentada al començament del segle XIV. En aquells primers moments, els membres d’aquest poble nòmada provinent de l’Índia es van conèixer en moltes contrades europees, inclòs el nostre país, amb dues designacions principals: gitanos i bohemians. En aquest últim cas, es tracta d’una al·lusió a la seva procedència immediata del centre d’Europa i al fet que l’emperador Segimon, rei d’Hongria i de Bohèmia –entre més territoris–, va expedir el 1417 salconduits a alguns grups de gitanos perquè s’endinsessin cap al Vell Continent. La paraula gitano, en canvi, és una derivació d’aegyptanus (‘d’Egipte’), perquè al segle XV es va difondre la creença que provenien de terres egípcies i perquè, de fet, molts d’ells es presentaven com a nobles egipcians. Però la realitat era tota una altra: ‘els bohemians del Petit Egipte’, com els descrivia Joan II d’Aragó en un guiatge del 1477, venien de molt i molt més enllà.

Paraules viatgeres d’avui:
bohemià: de Bohèmia
gitano: d’Egipte