Viatjar de paraula (30) Una bleda assolellada i siciliana

Com queda demostrat àmpliament en cadascun dels petits capítols d’aquesta sèrie, més sovint que no ens pensem per arribar a l’origen dels mots cal fer tota mena de malabarismes lingüístics. En voleu un exemple més? Doncs anem a les bledes. Els antics romans, en general, en deien beta (com demostra el nom científic, Beta vulgaris var. Cicla), per un curiós motiu: quan les tiges de la planta creixien, les puntes es doblegaven i adoptava la forma de la lletra be, la beta. Els mateixos romans sembla que en distingien dues varietats principals: una de més blanca i una de més fosca. De la primera, segons Plini, en deien beta siculum, ‘de Sicília’, un adjectiu que deriva de la denominació grega de l’illa mediterrània. Així com el francès (bette), l’italià (bietola), l’occità i el català (bleda) van optar per l’evolució del substantiu beta, el castellà i el portuguès (acelga) van tirar per l’adjectiu siculum, passat a través de l’àrab. Per cert, en anglès en diuen swiss chard, però això ja és una altra història.

Paraules viatgeres d’avui:
malabarisme: de Malabar, Índia
acelga: de Sicília

—Què és Viatjar de paraula?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat