13.06.2019 - 09:47
Avui en dia si no pots demostrar que has estat a un lloc, és com si no hi haguessis anat. És a dir, si no publiques una fotografia a les xarxes socials de les teves vacances d’estiu a Formentera, els teus ‘amics’ internautes no se n’assabenten i, per tant, no et poden posar ‘like’ al post de l’aigua cristal·lina de Ses Illes.
De fet, aquesta imatge penjada a l’univers paral·lel de les xarxes pot arribar a ser un punt de referència. I és que, segons els resultats d’una enquesta pròpia realitzada a un públic de 20 a 25 anys, hi ha un gran nombre de persones (el 58’6% dels enquestats) que, com a mínim un cop a la seva vida, han anat a un lloc en concret per fer-se una foto que han vist a Instagram.
A través d’un sol ‘clic’ a la ubicació de la imatge penjada a les xarxes, es poden veure diferents fotografies del mateix lloc, des de diferents angles, o no, i amb diferents integrants quadrats en la imatge. És un exemple que, a vegades, el desig de mostrar que s’ha estat a un lloc supera el fet de gaudir de l’experiència. De fet, una imatge molt recurrent que corre per internet és la de la perspectiva mostrada d’un lloc a un post d’Instagram, i la fotografia de la realitat.
I és que, cada cop més, els joves acostumen a prendre decisions relatives a viatges d’acord amb el contingut que veuen a les xarxes socials. Instagram, en especial, és el màxim exponent d’aquest fenomen. Un dels clars exemples dels viatges enfocats al contingut per penjar després a les xarxes socials és el de Barcelona Travel Girls.
Aquesta pàgina d’Instagram és el portal de promoció d’una petita agència que organitza tours per la capital catalana. Ara bé, allò que fa especial i innovador aquest negoci és que, tots els seus tours estan pensats i creats d’acord amb les localitzacions fotogèniques de la ciutat. És a dir, els viatgers que visiten Barcelona contracten un recorregut en petit grup que passa pels punts més destacats de la ciutat i també aquells punts típics per fer-se fotografies per penjar a les xarxes més tard.
De fet, hi ha diverses possibilitats de tour segons les teves preferències. Per exemple, hi ha un recorregut centrat en el Parc Güell i les vistes de la ciutat. Un altre, en canvi, et fa passejar pel nucli antic de Barcelona. Ara bé, tots ells giren entorn de localitzacions òptimes per fotografiar-se.
Mentre que Barcelona Travel Girls mostra com molts joves d’avui en dia organitzen les seves visites a ciutats en funció del seu contingut a les xarxes, també hi ha casos en què, directament, s’organitza el viatge en funció de les fotografies. És a dir, triar la destinació amb l’objectiu de fotografiar alguna localització en concret o realitzar un tipus de fotografies determinades.
Un exemple és Marçal Rosés. Amant de la fotografia i amb un perfil d’Instagram dedicat a la “natura, els paisatges i l’aventura”. De fet, les seves publicacions són totes de gran qualitat i de localitzacions molt diverses. Des d’Islàndia, a Munic o les Açores. I és que el seu contingut a Instagram és la principal raó dels viatges que fa, a més de determinar el recorregut. “Acostumo a guardar les publicacions que m’agraden per països o indrets concrets i després les poso sobre un mapa per traçar una ruta”, afirma en Marçal.
És un gran aficionat a la fotografia, però declara convençut que quan viatja, les fotos que fa són per ambdues coses: “per l’afició a la fotografia i per trobar contingut pel meu perfil”. A més, creu que les xarxes “influeixen moltíssim actualment per saber on viatjar”. De fet, afirma que cada dia li envien missatges preguntant com arribar a localitzacions que ha fotografiat. Un exemple més del paper de les xarxes a l’hora de determinar on viatjar.
Si les xarxes socials es perceben com un mercat, els i les instagramers en són el producte. Es pot dir que, aquestes persones les quals el seu ofici és promocionar des de restaurants i productes de bellesa, a viatges, són una nova eina de màrqueting. Com la figura publicitaria tradicional ha evolucionat, la del fotògraf també.
Un exemple és Enzo Iriarte, un noi de 23 anys que va començar penjant imatges a Instagram com a hobby, i avui dia la fotografia s’ha convertit en el seu ofici. “Sempre li feia fotos a una amiga meva de tota la vida que, també a través d’Instagram, les marques van començar a contactar. Gràcies a la seva repercussió, vaig augmentar seguidors”, explica Enzo. A partir d’aquí, va professionalitzar més el seu compte d’Instagram, fins que una agència de representació d’instagramers va contactar amb ell: “volien que fes de fotògraf per una campanya de promoció a Marràqueix. Aquest va ser el meu primer viatge. Després va venir Nova York amb Tommy Hilfiger, i Rivera Maya amb @viajaway“, apunta. I així ha seguit l’evolució professional d’Enzo, fins avui en dia, que gairebé cada setmana es troba viatjant.
És arran de pàgines com les seves, que les persones busquen les seves pròximes destinacions: “la veritat és que la major part dels missatges que m’envien els meus seguidors no estan relacionats amb la fotografia en si, sinó en el lloc. Volen la mateixa ‘caption’ i el mateix paisatge”, afegeix Enzo.
Com es pot veure, una gran part dels viatgers d’avui en dia, especialment els joves, condicionen els seus destins de viatge pel contingut que veuen a les xarxes socials. Amb especial atenció a persones com Enzo Iriarte, instagramer. És a dir, que molts joves basen els seus viatges en aquells que fan persones amb èxit a les xarxes. Es podria parlar de la creació de referents vitals? D’estils de vida que es prenen com a model i s’intenten imitar o arribar a ells?
Jaume Martí, psicòleg, afirma que, tot i que la presa de decisions ve de diferents esferes de la persona (la família o els amics, entre d’altres), “les xarxes tenen una gran influència a l’hora de prendre decisions, sobretot inconscientment”. I això succeeix en major mesura en els joves. Aquests, reben la majoria dels seus estímuls de youtubers o influencers. “A certes edats, sobretot en els més joves, s’agafen com a referents, i els seus consells i les seves formes i estils de vida tenen una influència cada cop més significativa”, afirma.
Tot i això, aquestes maneres de prendre decisions “no denoten una falta de personalitat“, ni tampoc una imitació plena de tot allò que reben. Ara bé, en certes edats, Martí destaca que “sí que hi ha una manca de decisió totalment pròpia, i aquesta ve més donada pel model que t’ha venut la persona o que has vist a les xarxes”. I, precisament per això, declara que és un procés més similar a la publicitat. És a dir, que la decisió del viatge es pren d’acord amb una sèrie d’estímuls rebuts per les mateixes xarxes o pel model o referent que es té. Es podria dir que les xarxes o el teu referent t’ho ha venut.
Les xarxes socials doncs, poden ser vistes com una eina a l’abast de la societat o, d’altra banda, la societat pot ser vista com una eina en mans de les xarxes socials. I és que, si aquestes influeixen inconscientment a les decisions de l’individu, el controlador passa a ser el producte i el controlat el consumidor. Tot i que la majoria de respostes a la pregunta: “Si et regalen un viatge fantàstic però no hi pots anar sense càmera ni mòbil, hi aniries?” ha estat un “sí”. Però, i si el viatge fantàstic no és un regal?
