Un viatge insòlit a través de la carinyena

Servir-se del tast com un camí de recerca, una manifestació artística, en què l’hedonisme, el plaer dels sentits es barreja amb el relat, el sentit crític, el joc de contradiccions i contraris, que pot portar el tastador amatent a l’eufòria del gaudi, però també a la incomoditat més manifesta i extrema. Així són els tasts que construeix i ofereix a Barcelona Joan Carbó, enòleg i artista. Els concep com una obra i té una posada en escena organitzada en sis actes, durant els quals es tasten sis vins –un per a cada acte– i també es menja. Aquesta proposta s’anomena Wine Will Tell. El primer tast que Carbó va idear per al cicle fou Terroir ficció, a partir de la història d’una pedrera del Garraf, del sòl granític i del concepte de terrer. Ara ha estrenat un altre tast, Carinyena Bismillah, que fa un recorregut sorprenent i curiós a partir de la varietat de raïm carinyena.

Aquests tasts són un pas més enllà en la concepció de la idea del tast i reforcen la construcció d’un imaginari cultural per mitjà del vi. És una expressió inequívoca de camins de dues direccions: del vi com a expressió cultural i del vi com a eina per a l’expressió artística. I com a peça artística, Carbó sap que l’ha de construir des del sentit crític. L’art contemporani no és confortable.

És la trajectòria de Joan Carbó (Sant Cugat del Vallès, 1988) que permet d’entendre com ha arribat a idear el Wine Will Tell. Carbó és enginyer agrònom i enòleg. Es va instal·lar a Bolívia i va fundar la destil·leria Artesana de Licors, que avui també té seu a Catalunya. Va treballar quatre anys en l’equip de recerca del Celler de Can Roca, dins el projecte Esperit Roca, que fa pocs mesos s’ha presentat al públic. En paral·lel, Carbó es va començar a interessar pel món de l’art visual i pels processos de recerca i creació. Una de les darreres peces que ha presentat és L’auca del VINSEUM, feta juntament amb Antoni Miralda i que es pot veure a la mostra temporal Alcem la copa! a la capella del museu. És doncs el doble vessant d’enòleg i artista el que el fa singular i li permet d’endinsar-se en un terreny que tan sols alguns tasts ideats pel sommelier Josep Roca i el projecte Vins de la Memòria de Xavier Nolla hi tenen semblances.

En uns baixos del barri del Poblenou de Barcelona hi ha parada una taula per a deu comensals amb estovalles de color granat. D’aquest tast, avui en podem relatar poca cosa, encara. Perquè és un projecte viu, que l’enòleg organitza periòdicament. Però en donarem quatre pinzellades, que no aigualiran la vivència als tastadors que s’hi interessin, i alhora ens permetrà d’informar d’aquest projecte artístic, que fa un pas més en la construcció del relat vinícola i l’experiència del tast.

En aquest tast, la construcció del relat i el nivell dels vins són el tot. En el relat de Carinyena Bismillah, la presència islàmica a la península ibèrica, a al-Àndalus, la cultura agrària a l’islam, també la del beure i de la prohibició del beure musulmà, hi tenen un paper important i transversal.

Carbó també parla de la creació de la corona catalano-aragonesa, la seva expansió per la Mediterrània i de com la seva hegemonia cultural es pot constatar per mitjà de la presència de la vinya de carinyena en territoris com ara l’illa de Sardenya i la Provença. I ens passegem per l’Algèria colonitzada per l’estat francès i Carbó ens mostra com la vinya de carinyena té un paper econòmic determinant, difícil d’imaginar.

Hi ha un moment molt bonic, d’alt contingut poètic i combatiu, quan Joan Carbó fa una pirueta i passa de parlar del riu Amuderià, avui un riu sec quan desemboca a la mar d’Aral, desèrtica i contaminada, per tornar-nos a l’ací i l’ara amb la realitat del riu Siurana, el riu que travessa la comarca del Priorat i que pateix la mateixa desgràcia: fa un segle, uns quants regants de l’altra conca, del pantà de Riudecanyes a l’Alt Camp, el van desviar per regar avellaners. Avui el Priorat reclama el riu viu i que la Confederació Hidrològica de l’Ebre compleixi la normativa europea i mantingui un cabal ecològic que permeti que el Siurana torni a desembocar a l’Ebre i la gent del Priorat recuperi el seu riu.

Carbó, amb destresa i talent, trena gairebé un relat literari entre el Priorat i el món islàmic, sempre amb la varietat carinyena com a baix continu. I és en aquesta relació que trobarà la inspiració per triar el plat que tan bé encaixa per al sopar, un dels moments més bonics de l’experiència. Al llarg del tast s’obren sis vins. Cada vi és triat per reforçar sensitivament i sensualment cada acte i cada part del relat. Alguns són vins difícils de trobar. Algun fins i tot impensable.

El tast Carinyena Bismillah té un clímax cap al final, que pot causar una gran incomoditat segons la mena de tastadors que comparteixin taula. Ben segur que no deixa indiferent ningú. Carbó proposa una acció que fa que la polèmica estigui servida. Així i tot, el tast continua avançant amb un darrer acte, i el final és també una pirueta dels sentits i d’ordre moral, que un vi de carinyena molt avantguardista deixa els tastadors contents i fins i tot emocionats.

Després del tast, no hi ha pressa i la conversa flueix perquè es necessita compartir. També aquest temps és respectat i forma part de l’experiència.