26.06.2018 - 05:10
Conèixer com funciona el Sol és essencial per a la supervivència de la societat tecnològica. És necessari preveure quan i per què pot créixer una nova tempesta solar i com ens pot afectar. Per aquesta raó, a banda d’un interès purament científic, de ciència bàsica, així com d’altres influències sobre la Terra, ens hem preocupat per estudiar el Sol de manera detallada, primer des d’observatoris terrestres i, des de fa tres dècades, des de l’espai. Aquests estudis s’engloben dins de la meteorologia espacial, dedicada a l’estudi i predicció de tempestes solars.
Ja fa vint anys que la missió conjunta SOHO (Solar Heliospheric Observatory) de les agències espacials europea i nord-americana, l’ESA i la NASA, analitza de manera continuada el nostre estel des d’un punt d’observació privilegiat d’estabilitat gravitatòria a uns 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. El satèl·lit SOHO començà les operacions el maig de 1996 i, amb una durada nominal de la missió de dos anys, acaba de superar-ne vint de funcionament. Ara mateix és el satèl·lit d’observació solar més veterà de la història. Vicent Domingo Codoñer, actualment professor honorari de la Universitat de València, en va ser director científic durant més de deu anys.
«Conèixer com funciona el Sol és essencial per a la supervivència de la societat tecnològica»
Durant aquest temps, el coneixement sobre el Sol ha crescut de manera exponencial mercè a les dades aconseguides per la dotzena d’instruments científics a bord de SOHO. Ara sabem més sobre l’estructura interna, les variacions de brillantor, l’activitat magnètica, l’escalfament de l’atmosfera solar, els fluxos de partícules i la interacció d’aquestes amb la magnetosfera terrestre (Balwin, Fleck i Müller, 2015). Així mateix, cal destacar l’interès de l’equip de la missió per compartir a la web les imatges i vídeos de manera diària, la qual cosa n’ha permès l’ús tant dels científics com del públic en general.
Malgrat tot el que sabem ara del Sol, això no és suficient per comprendre bé com es crea i controla l’heliosfera. Per a compondre una imatge coherent, és necessari estudiar de prop el Sol per a discernir l’origen de les partícules presents a l’heliosfera i la seua relació amb el camp i estudiar-ne l’evolució des de l’interior solar fins les capes més externes. Tanmateix, el disseny d’una missió per a acostar-se al Sol comporta un desafiament tecnològic sense precedents. La immensa calor i el flux variable de partícules energètiques solars que hauria de suportar la nau són reptes difícils de superar. Reptes en els quals ha estat treballant l’equip de Solar Orbiter.
Llig l’article sencer al web de Mètode
José Luis Gasent Blesa és enginyer de telecomunicació, tècnic superior d’investigació del Grup d’Astronomia i Ciències de l’Espai (Laboratori de Processat d’Imatges) de la Universitat de València i gestor de projectes d’investigació relacionats amb la instrumentació espacial.
Julián Blanco Rodríguez és doctor en Física Solar, tècnic superior d’investigació del Grup d’Astronomia i Ciències de l’Espai (Laboratori de Processament d’Imatges) de la Universitat de València i coinvestigador dels projectes IMaX (Imaging Magnetograph eXperiment) i SO/PHI (Solar Orbiter Polarimetric and Helioseismic Imager).
