Vi les Danses, un ancestral a les Terres dels Alforins

Al País Valencià hi ha un territori vinícola bonic com n’hi ha pocs que denominen Terres dels Alforins, conformat per tres pobles (Moixent, la Font de la Figuera i Fontanars dels Alforins), entre les comarques de la Costera i la Vall d’Albaida. En aquest paisatge de mosaic agrari, avui amenaçat pels macroprojectes de plaques solars, hi conviuen una vintena de petits cellers. Un dels més emblemàtics i interessants és el Celler del Roure, a les Alcusses, dins el terme de Moixent i propietat de Pablo Calatayud. 

El Celler del Roure s’alça en un mas als peus del poblat iber de la Bastida de les Alcusses (segle IV). El mas conté un celler antic subterrani típic d’aquestes terres, excavat fa dos-cents anys, una “bodega fonda”, que en diuen, en forma de lletra ‘u’, amb noranta-set grans gerres de fang clavades a terra, en què es feia el vi i s’hi guardava l’oli. És un patrimoni arquitectònic únic per la grandària que té, que Calatayud ha recuperat i on elabora la gamma dels “vins antics”, tal com els anomena, que fermenten i es crien en aquestes velles àmfores, amb raïm d’agricultura ecològica. En aquestes gerres també s’elabora la gamma Les filles d’Amàlia, en homenatge a la seva mare, amb dues referències, que són escumosos fets segons el mètode ancestral: els rosats de la varietat mandó, Les prunes –sis mesos de criança– i Les danses –quaranta mesos de criança, solament dues mil ampolles. 

Us proposem que tasteu Les danses. Sobre aquest ancestral, Pablo Calatayud ens explica: “Podem dir que el nostre vi escumós Les danses és conseqüència de la investigació que vam iniciar fa anys sobre l’antic mapa varietal de la nostra comarca. La idea de l’escumós ve de la inquietud d’explorar diferents vinificacions que ens puguen ajudar a valorar el caràcter d’estes varietats locals antigues. Parlant del tema amb el nostre amic Pepe Raventós, de Raventós i Blanc, vam optar pel raïm mandó i pel mètode ancestral. Les varietats antigues (mandó, arcos, forcallà,  bonicaire…) tenen en comú el seu caràcter fluid i fresc. La mandó és una varietat molt floral i brillant i l’elaboració pel mètode ancestral ajuda a potenciar aquestes bondats (si optem pel mètode tradicional hem de tallar el raïm més verd). Fem el degollament de Les danses després de dos anys de rima i amb això obtenim bombolles fines i ben integrades, més cremositat i complexitat i finalment tenim un vi escumós que és seriós, molt singular i molt seductor.”