Què hi feia, un vi de la Rioja, en un acte de 3Cat per a celebrar Sant Jordi?

Dilluns 22 d’abril, vigília de Sant Jordi. Cinquanta escriptors amb premi literari es van aplegar a la Fundació Tàpies de Barcelona, on la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals els havia convocat per fer la fotografia de Sant Jordi del 3Cat. La instantània es va fer davant la imponent biblioteca de l’artista. Però abans, mentre els capitosts de la Corporació (televisió i ràdio públiques) parlaven, van oferir als escriptors un pica-pica. Per beure hi havia cava Juvé & Camps, però de vi tranquil tan sols hi havia un vi negre que venia de la Rioja: Señorío de Villarrica. Què hi feia, un vi de la Rioja, en un acte dels mitjans públics del país i per a celebrar Sant Jordi? Algú es pot imaginar la situació a l’inrevés: vi català en un acte dels mitjans públics de la Rioja un dia assenyalat?

El fet no va passar desapercebut a una de les escriptores presents, que va publicar un piulet que posava en evidència la relliscada: “La @som3cat convoca els premiats de literatura catalana per fer una foto, per Sant Jordi, i, oh, sorpresa!, per beure…” L’autora va etiquetar l’INCAVI, la Institució de les Lletres Catalanes, algunes denominacions d’origen i alguns mitjans de comunicació. El piulet va tenir ressò.

Fonts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals diuen a VilaWeb: “Nosaltres sempre treballem amb càterings que ofereixen i treballen amb producte català i de quilòmetre zero, però el càtering d’aquell dia no era el nostre habitual i en algun moment de la cadena es va cometre un error humà que lamentem.”

Però realment va ser una relliscada o més aviat és que no s’hi va pensar perquè no es considera un fet que cal cuidar per respecte als elaboradors i als pagesos que fan bé les coses, que fan vi de qualitat en aquest país, que és país de vins, que és territori vinícola de dalt a baix? Perquè aquest no és pas un cas aïllat. Hi ha un munt d’actes públics i de tota mena en tots els àmbits de la societat en què s’ofereix una copa de vi que no és del territori.

Quan els responsables de l’INCAVI van veure el piulet, no s’ho podien creure. El disgust va ser d’altura, perquè justament enguany s’ha engegat la campanya “Catalunya, on el vi és cultura” [espot], la campanya de promoció del vi català més ambiciosa i cara de la història, en què hi ha pressupostat mig milió d’euros. Per acabar-ho d’adobar, el conseller d’Acció Climàtica va presentar la campanya i l’Àrea de Difusió de la Generalitat, que depèn de la Presidència, la va treballar.

L’INCAVI accepta la versió donada per la Corporació i vol tancar la polèmica. Però explica a VilaWeb: “Aquesta és la realitat que treballem per canviar i necessitem el compromís de tothom cap al vi català, també de TV3. Valorar tota la feina que hem fet amb l’estratègia de notorietat del vi català que es va iniciar amb la campanya de promoció del vi català “Catalunya, on el vi és cultura” (la més ambiciosa feta mai) i que enguany continuarà amb una altra onada d’insercions i accions al canal.”

S’ha fet molta feina per revertir les dades de consum de vi a Catalunya que prové de fora del país. Aquests darrers anys sembla que l’esforç de l’administració i del sector, també amb l’arribada de l’enoturisme, per optar pel vi de qualitat i per donar-lo a conèixer ha anat fent via i el consum de vi català ha anat creixent. Però encara hi ha molta feina a fer. Segons dades de l’empresa Nielsen, les darreres fetes públiques: el 2020, de cada 10 ampolles de vi consumit a Catalunya, solament 4 eren de DO catalanes. El percentatge era del 41,5%.

L’escriptora que va fer el piulet és Roser Vernet, nascuda al Molar (Priorat) que d’ençà del 2006 impulsa el Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi, una associació que vincula i genera literatura al Priorat. Per ella aquest fet és un símptoma d’allò que acostuma a passar. S’encarrega un càtering i no s’hi pensa ni poc ni gaire a fer quilòmetre zero, que ha de ser un vi del territori.

I si aquest fet passa en tota una Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, què no deu passar en unes altres entitats de caràcter privat. És símptoma del fet que encara hi ha molta feina per a canviar la mentalitat, per a valorar el producte propi, que conté una identitat agrària, paisatgística, cultural.

Roser Vernet és l’autora del llibre Lo mig del món (Club Editor), que ha estat una de les obres més valorades i ben rebudes pels lectors els darrers mesos i que ha obtingut el premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana. El llibre és impactant en la forma, una prosa poètica que embolcalla, i sobretot en allò que explica: una manera d’estar al món. Els interrogants de la seva vida li fan prendre consciència dels llocs que habita i de com els habita, però també de com els habitem col·lectivament. “El lloc és la gent”, escriu Vernet al començament del llibre. En aquest sentit, cada lloc que habitem és el mig del món. I per això podríem dir que Lo mig del món és una mena d’observatori d’un paisatge personal, emocional i físic. D’aquesta perspectiva, quin efecte tan demolidor que fa el Villarrica del 3Cat a la Fundació Tàpies.