Vi els Escurçons 2021, vinyes de foc

El 28 de juliol d’enguany hi va haver un incendi al poble de la Figuera, al Priorat. Disset hectàrees cremades i molta angoixa, perquè el foc podia haver arribat al poble. La vinya del Guixar va fer de tallafoc. Una vinya del celler Venus La Universal, de Sara Pérez i René Barbier. Sara Pérez escrivia a Instagram l’endemà de l’incendi: “L’extrema sequera que continua a la meitat sud de Catalunya i l’abandonament progressiu dels cultius ha convertit els nostres boscos, bosquines i màquines en COMBUSTIBLE, així, en majúscules. Allí només hi quedava una vinya. Una oportunitat per ajudar en l’extinció del foc i fer-hi front. La vinya llaurada, mermada per la sequera, va convertir-se en una LÍNIA DE VIDA. La biodiversitat i la discontinuïtat que ens brinda el paisatge mosaic és la Resistència i la Resiliència a la propagació de l’incendi en les nostres contrades. I ara més que mai és també REBEL·LIÓ. PAGESIA O MORT!”

Sara Pérez, que també és l’enòloga del celler Mas Martinet, filla del fundador, Josep Lluís Pérez, celler que va patir ara farà deu anys l’incendi cruent d’una de les seves vinyes més estimades, els Escurçons, continuava el relat a Instagram. Perquè d’aquell incendi, en van treure molts aprenentatges: “Des de l’incendi d’Escurçons 2015 sabem que la vinya pot rebrotar, que després de 3 anys de xoc posttraumàtic los raïms s’expressen diferent, que els ocells portaran llavors d’aquí i d’allà i que la biodiversitat explotarà amb força. Sabem del renaixement i de la transformació. Vam aprendre a desprendre’ns d’allò que no tornarà (que el bosc fuig cap amunt!), vam aprendre de la pèrdua i del sacrifici que suposa un ‘tornem-hi, que no ha estat res!’ Vam aprendre a aixecar-mos amb los ginolls repelats, quan la gent oblida.”

És per això que hem triat Els Escurçons 2021, un vi de garnatxa negra que té una història de les que es fan escoltar. La conta Sara Pérez: “Una vegada, corria l’any 1995, amb el meu germà vam pujar a buscar un niu d’àliga. Durant aquella excursió, ens vam trobar aquella parcel·la dels Escurçons, a Gratallops, amb aquell sòl imponent, i vam decidir que el volíem recuperar per la vinya, per fer un vi i saber com es podia expressar. La intenció era plantar la vinya amb una orientació de nord, nord-est, per buscar la frescor. Però els pagesos vells ens van dir que a la finca dels Escurçons antigament hi havia plantada garnatxa i era orientada al sud, sud-oest. Amb aquesta orientació semblava clar que els nostres predecessors buscaven el color i el grau. Nosaltres no ho buscàvem, ja ho he dit, sinó frescor. Però el pes de la història va poder més. Perquè el vi del Priorat es va començar a embotellar a partir del 1974, de manera que no sabem com eren ni quin gust tenien els vins de garnatxa més antics. I això ens va fer decidir a plantar amb orientació sud, sud-oest, tot i la calor. Perquè volíem conèixer i reconèixer què buscaven els pagesos del Priorat abans de la fil·loxera. Vam empeltar amb ceps de garnatxes de Porrera, que eren els més pròxims al material vegetal que hi havia hagut antigament. Vam començar una història de reconèixer i de reconeixement, perquè aquella vinya també era un homenatge a una generació que ja no hi és, però que gràcies a ella el Priorat és, continua essent.”

“Els Escurçons és un vi que neix d’una vinya d’1,9 hectàrees, a 601 metres d’altitud, amb vuit mil ceps i una mitjana de rendiment de tres mil quilos. Fem una sola verema. Collim a mà, aixafem el raïm amb els peus i el fem fermentar en àmfores de ceràmica. Un cop acabada la fermentació, premsem i posem el vi en damajoanes. Són tot un descobriment, les damajoanes, perquè el vidre té a veure amb l’honestedat d’un vi, amb un eix, amb mantenir el seu lloc. El vidre ens permet expressar diferents terrers. És una vinya amb poc vigor i hi trobarem el ferro, la mineralitat i també la mediterraneïtat del paisatge. I el resultat és un vi que fuig de l’estructura, de la contundència i de la rusticitat típica del Priorat, per oferir una lleugeresa, fragilitat i maduresa dels vins d’abans.”