29.06.2023 - 21:40
Les emissions dels creuers van fer de Barcelona el port més contaminat d’Europa el 2022, i del de Palma, el quart. És una de les principals conclusions que es deriven de l’estudi presentat la setmana passada per la Federació Europea de Transport i Medi (T&E), en una llista en què també hi ha el port de València en vint-i-novena posició.
Més reveladores encara resulten les darreres posicions del rànquing. A la quaranta-unena posició, just darrere del petit port d’Arrecife (Lanzarote), hi ha el de Venècia. És un resultat sorprenent, atès que la capital del Vèneto fou la ciutat que encapçalà la classificació publicada per l’organització l’any 2019, el darrer abans de l’esclat de la pandèmia. La millora dràstica de la situació de la contaminació a Venècia no és sinó el reflex d’una mesura clau que l’ajuntament aprovà l’agost del 2021: la prohibició d’entrar-hi a qualsevol nau de més de 25.000 tones, fet que barrava el pas a la gran majoria de creuers que, els anys anteriors, havien esdevingut habituals a Venècia.
Un vet d’èxit contrastat
De totes les grans ciutats del món, segurament no n’hi ha cap que exemplifiqui tan bé els perills del turisme com Venècia. Aquest darrer mig segle, la ciutat ha perdut gairebé un terç de la població a causa dels estralls de la turistització, i la UNESCO ha amenaçat repetidament d’incloure-la en la seva llista del Patrimoni de la Humanitat en perill arran de la degradació derivada de la contaminació i la saturació turística.
Els creuers potser no són l’origen de tots els mals de Venècia, però sí que expliquen bona part dels problemes que ha afrontat aquests darrers anys. Més enllà dels efectes corrosius en els monuments del nucli històric, la contaminació derivada de les emissions dels creuers havia arribat a situar les partícules en aire al port a nivells cent cinquanta vegades superiors als límits estipulats a Europa, segons algunes estimacions independents, i ha disparat l’índex de càncer a la ciutat, que segons l’Institut Oncològic del Vèneto és significativament superior al de la resta d’Itàlia. Cal afegir-hi encara els efectes que té l’atracament de megacreuers en la fràgil geologia de la ciutat, un fet que els crítics diuen que ha fet Venècia més vulnerable a grans inundacions com les del 2019.
Un problema generalitzat
Venècia ha estat durant anys l’epicentre de la contaminació creuerística d’Europa, però el problema no és pas exclusiu d’aquesta ciutat. La indústria dels creuers europea emet anualment 4,4 vegades més d’òxids de sulfur (SOx) que tots els automòbils del continent junts. Els 218 creuers d’Europa, segons que recorda l’informe, van emetre més òxid de sofre que mil milions d’automòbils l’any 2022.
Tot i els límits introduïts per l’ONU el 2020 i la possible aprovació d’una directiva d’emissions europea enguany, l’organització lamenta que l’any passat l’emissió d’òxids de sulfur per part dels creuers europeus augmentés d’un 9%, com també les emissions d’òxid nítric (18%) i de partícules PM2.5 (25%). Tot i aquest augment generalitzat d’emissions –que ha causat episodis de “contaminació extrema” als principals ports del continent–, entre el 2019 i l’any passat Venècia va experimentar una reducció d’un 80% en les emissions de substàncies contaminants de l’aire.
Barcelona, capdavantera en contaminació
El contrast amb Barcelona és colpidor. L’any passat, els creuers que van atracar al port del cap i casal van emetre 18.227 quilos d’òxid de sofre (tres vegades més que no el trànsit de carretera), 807.598 quilos d’òxid nítric i 19.773 quilos de partícules PM2.5. Són xifres que superen les de Venècia en diversos ordres de magnitud: l’any passat, l’antic port més contaminant d’Europa va registrar emissions de 3.661 quilos d’òxid de sofre, 116.544 quilos d’òxid nítric i 2.562 quilos de partícules PM2.5.
Si bé Colau ha fet dels creuers una de les seves grans reclamacions polítiques com a candidata i com a batllessa, durant el seu mandat la xifra de creuers i creueristes no va fer sinó augmentar, i les xifres del primer trimestre i segon fan preveure que enguany se superarà el rècord de tres milions de creueristes registrat el 2019. Durant la campanya, els comuns van proposar de reduir les terminals de creuers del port de les set actuals (una de les quals en construcció) a cinc, però el 2018 l’ajuntament arribà a un acord amb el Port de Barcelona que fixà que hi hauria precisament set terminals de creuers al Moll Adossat. Ahir, justament, les autoritats portuàries tornaren a convocar el concurs per a la construcció de la darrera de les set terminals que s’ha d’enllestir, la G, després de la demanda presentada per diverses companyies del sector que consideraven que la primera convocatòria afavoria Royal Caribbean. La instal·lació tindrà més de 54.000 metres quadrats, amb un moll que podrà acollir creuers fins a 400 metres d’eslora.
Palma, un èxit relatiu
Les setmanes anteriors al 28-M, l’equip de govern de Colau proposà un pla de xoc per a limitar l’afluència de creuers al port que incloïa com a mesura estrella la imposició d’un topall a la xifra d’embarcacions i visitants diaris, seguint l’exemple de Palma. “Per què a les Balears es va poder fer amb un acord i aquí no?”, digué la segona tinent de batlle en funcions, Janet Sanz, en una carta adreçada al govern de la Generalitat.
La proposta fou rebutjada tant pel govern català, que féu el desentès i recordà que la competència per a aplicar aquesta mena de mesures és exclusiva de l’estat espanyol, com pel president del Port, Damià Calvet, que es remeté a l’acord del 2018 i digué que un model com el de Venècia o Palma no és apte per a Barcelona i remarcà la contribució dels creueristes en l’economia de la ciutat.
La batllessa de Barcelona ha expressat ara i adés la voluntat d’emmirallar-se en l’experiència de Palma, que l’any passat, en un acord que involucrà l’executiu de les Illes i empresaris del sector, fixà un límit diari de tres creuers (dels quals tan sols un pot tenir un capacitat superior a 5.000 passatgers). Tot i que el topall ha tingut una influència substancial en la reducció de les xifres de contaminació –que han caigut molt en el darrer informe de T&E– aquesta millora tan sols ha servit al port de Palma per a caure de la tercera posició en la llista del 2019 a la quarta en la del 2022. Darrere hi ha grans centres turístics com ara Míkonos, Nàpols o bé Marsella, cosa que demostra la feina que encara resta per fer.
