Verònica Ruiz: “Quan se censura un llibre, s’obri la porta al feixisme i no ens ho podem permetre”

El segrest d’un lot de llibres de temàtica LGBTI que l’Ajuntament de Castelló de la Plana ha enviat a tots els centres públics de la ciutat ha aixecat una onada d’indignació. Aquests darrers dies s’han fet tota mena de declaracions, accions en favor de la llibertat i contra la censura.

El consistori recorrerà avui mateix l’acte que la jutgessa va dictar a petició de l’associació d’extrema dreta Abogados Cristianos. Mentrestant, els llibres continuen sense ser a l’abast dels alumnes. La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, Verònica Ruiz, diu en aquesta entrevista que si en permetés l’accés, prevaricaria.

—Abogados Cristianos ha demanat l’execució de la resolució que prohibeix que aquests llibres siguen a disposició dels alumnes.
—Executada queda. De fet, divendres passat, quan vam rebre l’acte a l’Ajuntament de Castelló, jo mateixa vaig trametre una comunicació als onze instituts públics i al centre Pi Gros en què adjuntava el document i els deia que per ordre judicial no posaren els llibres a disposició dels alumnes, fins que no hi haguera una altra resolució que diguera el contrari.

—Els llibres no són a disposició dels alumnes?
—No. Mai no han estat a les prestatgeries dels centres.

—A la conferència de premsa de dilluns passat, la vice-presidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va dir que els llibres censurats continuarien als prestatges.
—Et puc dir que divendres vaig remetre una comunicació perquè no es posaren a les prestatgeries dels centres. Els llibres són als centres, dins la caixa, però no a disposició de l’alumnat en compliment de l’acte que vam rebre.

—L’ajuntament ha recorregut o recorrerà aquest acte?
—Recorrerà. Som dins el termini. Demà [per avui] encara serem en termini i al·legarem.

—Amb quina argumentació?
—Com que són termes jurídics, fins que no tinga el document que elabora el departament jurídic de l’ajuntament, permet-me que no em pronuncie. No sóc llicenciada en dret i, per tant, preferisc de no dir res públicament.

—Quina sensació vàreu tenir quan us van donar el paper?
—Ens vam quedar perplexos. No enteníem gaire sota quins criteris rebíem una ordre judicial de no posar a l’abast dels centres aquests llibres de temàtica LGBTI, quan són llibres que són al mercat i a l’abast de qualsevol a les llibreries o a les biblioteques públiques. Ens vam quedar perplexos perquè quan llegeixes l’acte veus que es basen en dos articles de la constitució que, segons ells, vulnerem: la llibertat ideològica i la religiosa. I res més lluny de la nostra intenció! Enviant aquests llibres, no solament complíem el pla municipal de LGBTI, aprovat en el ple municipal, sinó que també ens basàvem en la llei valenciana d’igualtat en matèria LGBTI. Volem fomentar la inclusió, el respecte a la diversitat, els valors de tolerància… És una qüestió de democràcia, de respectar, d’entendre i de veure qualsevol sensibilitat de la nostra societat dins els centres.

—Si la llei valenciana diu que s’han de tenir aquests llibres als centres, per què heu fet cas a la resolució judicial?
—Perquè no fer cas a una resolució judicial és prevaricació. I no prevaricaré. No sóc ací per a delinquir. Tenim les eines per a al·legar, i al·legarem.

—Qui ha de prendre la decisió sobre l’al·legació és la mateixa jutgessa que va censurar els llibres?
—Sí. Les al·legacions es presenten al contenciós administratiu número 1, que és qui ens va remetre aquest acte.

—I què us fa pensar que ara revocarà la seua primera decisió?
—L’esperança és l’última cosa que es perd. I, sobretot, no és una cosa que diga jo. Si la societat diu que és normal de tenir llibres de qualsevol temàtica a les prestatgeries, i hi ha una llei que ho diu, no hi veig res més. Per tant, jo sí que crec, espere i desitge, que la resolució que dictarà ens serà favorable.

—Teníeu indicis que aquests advocats ultraconservadors podien fer això?
—No. No m’ho imaginava. És la meua obligació, com a regidora de Cultura i d’Igualtat, de seure amb els equips directius i amb el personal d’igualtat dels centres educatius. Sempre ens demanen informació i eines per a tractar la igualtat, no solament entre dones i homes, sinó també la igualtat en matèria LGBTI. Parlem. Fem cursos de formació al professorat, cursos de formació a l’alumnat, en fi… La qüestió és que quan vam repartir aquests onze lots de llibres als centres de secundària i al centre de Pi Gros, els missatges que vam rebre van ser d’agraïment. No vam rebre res negatiu. Sí que és cert que Abogados Cirstianos és una associació molt activa a Castelló i contra algunes accions que fa l’ajuntament.

—Com ara quines?
—En l’aplicació de la normativa anticovid, per exemple, o en qüestions de memòria històrica. Han recorregut contra la retirada de la via pública de la creu dels caiguts que hi ha al parc Ribalta. L’ordre que vaig donar perquè la llevaren resta suspesa.

—Teniu alguna interlocució amb aquesta associació?
—Dos no parlen si un no vol, i quan ells prefereixen anar per la via judicial, ja s’ha dit tot.

—Els pares d’alumnes dels centres s’havien queixat?
—No. Cap queixa. De fet, la FAMPA del País Valencià va fer un comunicat en què donava suport a la decisió d’enviar aquests lots de llibres perquè consideren que també és essencial d’educar en la diversitat a les aules. Tenim el suport dels directors dels centres educatius en l’àmbit del país, que avui mateix han fet un comunicat. Diuen que està molt bé que es regalen aquests lots de llibres. Hem rebut un suport absolut per part dels sindicats d’educació, d’alguns centres educatius i de molts grups polítics. Ens consta que es presenten mocions i declaracions perquè es compre el mateix lot de llibres per a tots els instituts i les biblioteques públiques.

—Quina reflexió us naix arran del fet que s’haja arribat al punt de prohibir llibres, siguen de la temàtica que siguen?
—Es comença imposant allò que certes minories no siguen respectades per la societat, i s’acaba amb allò que vam viure en aquells anys tan foscs tant a Espanya com a Alemanya. És una qüestió democràtica, respectar totes les persones, totes les sensibilitats. Respectar els llibres és una qüestió bàsica per a una democràcia. No podem censurar-ne. Uns llibres que són a la venda a totes les llibreries i són a totes les prestatgeries públiques. Quan se censura un llibre, obrim la porta al feixisme i no ens ho podem permetre.

—Teniu previst de fer alguna mena d’acte públic de desgreuge d’aquests llibres? Alguna cosa per a celebrar els llibres i la cultura?
—La regidoria de Cultura dóna suport absolut a la Fira del Llibre que es fa ara a Castelló. Dilluns mateix, amb la vice-presidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, juntament amb dos dels autors d’aquests llibres segrestats i una editorial, vam fer un acte per a defensar la tolerància, la inclusió, la democràcia. Més enllà d’això, ara per ara, presentarem al·legacions i esperarem la resolució judicial que desitgem que diga que és perfectament lícit de tenir aquests llibres als centres educatius. Són entitats públiques i la llei valenciana diu que hi ha d’haver llibres de temàtica LGBTI.

—Es venen molt, aquests títols, a la Fira del Llibre?
—Hi ha alguns títols a la Fira que es venen més bé que mai. Tenim el mateix lot de llibres a la biblioteca pública i ahir em van dir que no hi havia ni un llibre d’aquests a la prestatgeria perquè tots eren en préstec.

—Ja heu parlat d’aquesta qüestió amb la batllessa Amparo Marco?
—Sí, dilluns en vam parlar, evidentment.

—Què us va semblar la seua reacció durant el cap de setmana, quan no va voler comentar la qüestió de la censura?
—No opinaré sobre titulars. L’únic que diré és que presentarem al·legacions contra aquesta resolució judicial. Hem de complir la llei valenciana i la constitució. Res més.