15.05.2023 - 21:40
Policies, càrrecs polítics, l’alta judicatura espanyola, una cúpula militar, serveis secrets, advocats de l’estat… En l’estat profund espanyol hi ha una munió d’agents vinculats a les institucions i als aparells de l’estat. Damià del Clot, advocat, politòleg, professor de dret constitucional i també batlle de Vilassar de Mar per ERC, ho coneix perfectament. De la investigació, l’estudi i l’anàlisi que n’ha fet, n’ha sortit Anatomia del Deep State espanyol (Pòrtic, 2023), un treball minuciós que explica qui són els qui en formen part, què pensen i com actuen. Sorgeix de la tesi doctoral que va presentar fa un parell d’anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre la dimensió de l’enfrontament entre les institucions catalanes i les espanyoles arran del procés sobiranista.
L’autor va presentar el llibre dijous a l’Espai VilaWeb, acompanyat de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas i Josep Maria Noales, jutge instructor i jutge degà de Badalona, que van aproximar la teoria del llibre a partir de casos pràctics. El text parteix de la premissa que a l’estat espanyol hi ha una mena d’estat profund, un estat dual, amb una cara A i una cara B. La cara A és la constitucional, coneguda per tothom. La B, en canvi, és la que es va gestar durant el franquisme i que es va anar alimentant a partir d’un pla d’extermini de l’enemic basat en la força militar, les institucions i un corpus legal inspirat en el dret penal nazi. “El franquisme crea un estat repressor, però no és un estat profund perquè no s’ha de submergir en les clavegueres per poder actuar amb impunitat. Això em va cridar l’atenció”, relata Del Clot poc després d’haver començat el col·loqui.
Però arriba l’anomenada transició i el taulell se sacseja. Aquest estat repressor que actuava amb plena impunitat es troba obligat a baixar a la claveguera i això li permet d’actuar en l’anonimat i a partir de totes les arestes del poder. Funciona al marge dels polítics elegits democràticament, té agenda pròpia i amb un objectiu clar: actuar quan veu perillar l’estat. Així ho descriu Del Clot: “L’estat repressor franquista, en gran part, passa a les institucions, a la constitució. S’oculta en les normes, en els angles morts. Passa sense gens de vergonya en la normativa, moltes lleis que desenvolupen la constitució. Tot això –referint-se a l’estat repressor franquista– passa a la democràcia.”
Euroordres i procediments judicials contra els polítics exiliats, judicis contra polítics del procés. “Fa temps que tots els catalans hem fet un màster en dret. A partir de l’any 2017 i 2018, els advocats ens vam convertir en estrelles mediàtiques”, bromeja Cuevillas. Certament, el llibre és part d’un volum judicial excepcional que sembla que no tingui fi que es crea en ple franquisme, i d’aleshores ençà no s’ha aturat. “Què va passar amb els jutges? Es van sentir atacats. Aquí és quan cau tot”, diu Noales. I explica que el jutge Llarena es va delatar en una interlocutòria mentre raonava: “És insuportable la pressió que patim.” I afegeix: “Primera personal del plural, nosaltres. Jo sóc la víctima i ho jutjo. Aquí és on s’entén tot.”
Segons Del Clot, l’aspiració de la dreta i l’extrema dreta sempre ha estat tenir un parlament on només hi hagués les forces nacionalistes espanyoles. “A l’estat profund el tenen. Al TC hi ha un bipartidisme perfecte. Els va d’un magistrat o no tenir una majoria progressista –els adscrits al PSOE– o conservadora –els magistrats normalment adscrits al PP”, explica. Després hi ha el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que “sempre o gairebé sempre és de dretes”, i el poder judicial amb l’audiència espanyola, que defineix com “un artefacte estrany”. És gràcies al joc de les majories i a la necessitat de tenir les tres cinquenes parts del parlament per a fer canvis que la dreta i l’extrema dreta sempre té poder en les institucions més importants.
El llibre també aprofundeix les eines que empra l’estat profund, com ara informes d’intel·ligència, mesures cautelars, la presó provisional i el secret de sumari. Per Noales, n’hi ha una d’important de la qual es parla ben poc: el secret d’actuacions. “Totes les causes que instruïm són secretes per a la gent. Però, a més, hi ha una altra facultat quan decretem el secret d’actuacions: a sobre, no n’explicaré el contingut als investigats. Puc fer allò que vulgui. No ho sabrà ningú”, adverteix. I afegeix: “Això té la garantia del ministeri fiscal. Ell sí que hi té accés. Si faig una barbaritat, tardarà un segon a dir-me que no ho puc fer.”
Aquest estat dual, de la cara A i B, a parer de Del Clot, sorgeix el 2015 i quan l’independentisme català guanya força. És aquí quan entra en joc la cara B, la més fosca: “Emergeix quan l’estat veu que l’independentisme posa en dubte o ataca els tres elements essencials de la raó d’estat, els tres grans silencis de la transició: la unitat de l’estat, el rei com a garant i el principi de sobirania única.”
Aquest és un llibre que molesta, i continuarà molestant, perquè deixa al descobert un entramat que s’amaga sota les principals institucions espanyoles i que actua amb pràctiques antidemocràtiques.
Vegeu ací l’acte complet de la presentació del llibre a l’Espai VilaWeb:
