08.10.2023 - 21:40
The Washington Post · Noga Tarnopolsky, Shira Rubin i Miriam Berger
Jerusalem – A trenc d’alba de dissabte, mentre la major part del país dormia, milers de coets van caure sobre Israel, al nord, fins a Tel-Aviv, i a l’est, fins a Jerusalem. I després van arribar els infiltrats, que van assaltar pobles desprevinguts al sud, hi van matar civils i van prendre ostatges.
L’atac combinat per terra, mar i aire va ser dirigit per Hamàs, el grup militant islamista que governa Gaza, i va rebre el suport del Gihad Islàmic palestí, un grup més petit, també de Gaza, que ja havia combatut contra Israel.
Els israelians estan acostumats al conflicte, però no havien viscut mai un dia com aquest. Almenys 250 han mort i més de mil han estat ferits, segons els serveis d’emergència.
L’atac va sorprendre les forces militars i els serveis d’intel·ligència israelians i va desencadenar acusacions dures després de mesos d’avisos constants per part de funcionaris de Seguretat sobre el deteriorament de la capacitat dissuasiva del país.
“Israel avui ha estat humiliat i derrotat”, va escriure Yossi Verter, un columnista del diari Haaretz, d’ideologia esquerrana. “Fins i tot si Gaza és destruïda… això no redimirà el fracàs més greu en matèria de seguretat d’ençà de la guerra del Iom Kippur”, va escriure, fent referència al conflicte del 1973 d’Israel amb els seus veïns àrabs. Aquella guerra també va començar amb un atac sorpresa; els israelians divendres n’havien celebrat el cinquantè aniversari.
Dissabte, mentre les sirenes d’alarma de bombardament sonaven sense parar, Israel es va afanyar a obrir refugis antiaeris, convocar milers de reservistes i redirigir desenes d’unitats cap a la frontera sud. Tots els indicis apuntaven a una campanya militar llarga i complexa a Gaza, un dels enclavaments més densament poblats del món.
A les 7.25 del matí, l’exèrcit israelià va declarar oficialment l’“estat d’alerta per guerra”. Tres hores més tard, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va confirmar que el país era en guerra i va dir als israelians que en sortirien victoriosos.
Hamàs i el Gihad Islàmic havien fet servir habitualment una gamma de coets que anava dels primitius als més sofisticats per atacar Israel, però l’abast i la dimensió del bombardament de dissabte no tenen precedents. Es van disparar més de tres mil coets contra desenes de comunitats al sud d’Israel, en poblacions del centre d’Israel i al desert del Nègueb, i van arribar fins a Tel-Aviv i Jerusalem.
De manera molt més sorprenent encara, militants palestins van ser capaços d’ocupar vint-i-dues comunitats israelianes al sud, segons que va informar l’exèrcit, que va instar els civils a romandre a casa.
La frontera d’Israel amb Gaza és una de les més fortificades de la regió, amb una tanca d’alta tecnologia i vigilada per posicions militars. Però dissabte les imatges que van circular a les xarxes socials mostraven militants palestins que feien servir un buldòzer per enderrocar una secció de la tanca i travessar la frontera, aparentment sense cap resistència de les forces israelianes.
També van ser filmats uns quants palestins que feien parapent per entrar a Israel o que feien servir una llanxa motora per arribar-hi per la mar. Uns altres van conduir motocicletes i camions per les ciutats israelianes mentre disparaven contra els civils.
Abans de dissabte, el començament de la guerra del 1973 era considerat el fracàs més gran de la intel·ligència en la història d’Israel, atès que les forces egípcies i sirianes van matar milers de soldats israelians en una acció sorpresa. Tanmateix, l’atac d’aquest cap de setmana ha remogut els records foscs d’aquell conflicte i ha deixat israelians de tots els colors polítics demanant-se com pot ser que el seu venerat estament militar hagi estat tan desprevingut.
Durant mesos, oficials militars havien advertit que la pretensió del govern d’extrema dreta de Netanyahu d’afeblir la judicatura –cosa que va desencadenar mesos de protestes sense precedents, incloses les dels soldats i oficials– erosionava la capacitat d’Israel de defensar-se.
“Els enemics d’Israel esperaven que Israel es debilités, i mentre els comandaments de l’exèrcit havien de cuidar-se de les discòrdies internes que havien penetrat en les seves files, els enemics es preparaven per aprofitar la situació i per la pròxima guerra”, va escriure dissabte Lilach Shoval, corresponsal d’afers militars a Israel Hayom, un diari favorable a Netanyahu.
Netanyahu va convocar de seguida els caps de la seguretat d’Israel, va ordenar a l’exèrcit de “netejar” les comunitats israelianes dels militants palestins i va dir que convocaria els reservistes. Però no va ordenar al gabinet de seguretat de declarar oficialment la guerra, i va deixar sense clarificar les passes següents de l’operació.
Uzi Dayan, antic cap d’estat major de l’exèrcit israelià i assessor de seguretat nacional en dos governs anteriors, diu que l’atac d’Hamàs reflecteix un fracàs a tots els nivells de lideratge israelià i que el país va fracassar en una tasca tan bàsica com “la defensa de les fronteres de la nació”.
A més, en aquest cas, hi ha hagut situacions de presa d’ostatges en unes quantes comunitats del sud, on militants d’Hamàs tenien civils israelians atrapats en cases i espais públics. Un home, Yoni Asher, va explicar a una emissora de ràdio que la seva dona i dues filles petites, de tres anys i cinc, havien anat al sud, a casa de la sogra, per passar el cap de setmana de festa. Totes quatre havien desaparegut, i el darrer senyal de localització del telèfon de la seva dona, Doron, venia de Khan Yunis, a Gaza.
Adele Raemer, una resident americana israeliana de Kibbutz Nirim, a prop de la frontera amb Gaza, va ser desallotjada de casa seva per l’exèrcit israelià dissabte a la nit després d’haver-hi estat amagada més de set hores. Va explicar que havia estat atemorida tota l’estona, que va mantenir l’aire condicionat apagat i va esperar que els militants que rondaven pels carrers no s’adonessin que era a casa. I va explicar que les seves nétes eren en una habitació segura quan dos homes palestins van provar d’entrar a casa. Van ser morts pel pare de les nenes.
“Quan hem de refugiar-nos dels coets, sabem com arribar a una habitació segura i resguardar-nos”, explica, “però això d’ara és tota una altra cosa, sense precedents”.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
