Verges o la impunitat contra l’independentisme

TEMA DEL DIA
Atacs. El batlle de Verges, Ignasi Sabater, de la CUP, fa molt de temps que denuncia els atacs nocturns successius al seu municipi per part de grups espanyolistes que de matinada es dediquen a arrencar llaços grocs i estelades o a rebentar rodes dels cotxes dels veïns amb impunitat total, sense que hi hagi hagut mai detencions dels autors ni cap investigació judicial, malgrat la denúncia que va presentar fa mesos. Durant una vista del president Quim Torra a Verges, Sabater li va lliurar una carta en què expressava preocupació pels atacs espanyolistes i demanava més mesures dels Mossos d’Esquadra contra els grups violents. ‘Aquests actes no poden quedar amb la impunitat que els pot arribar a normalitzar’, va dir.

Els Mossos han identificat algunes persones, però la justícia s’ha negat a obrir cap investigació. Curiosament, l’única denúncia sobre els fets l’ha rebuda Sabater, que l’any passat va ser acusat d’un presumpte delicte d’odi per la fiscalia de Girona. Arran d’una punxada de rodes de molts vehicles, el mes d’octubre del 2017, el batlle va insinuar que podien haver estat guàrdies civils o policies espanyols de paisà. ‘Uniformats de dia, encaputxats de nit’, va dir. Amb aquest precedent, avui s’ha trobat amb quatre encaputxats quan sortia de casa a les set del matí. Resulta que eren policies espanyols i l’han detingut per haver participat suposadament en uns ‘desordres’ durant el primer aniversari de l’1-O. L’han detingut sense ordre judicial, cosa que no tan solament vulnera la constitució espanyola, sinó que és propi de dictadures. El TSJC ha informat que les detencions no les havia ordenades el jutjat d’instrucció, sinó que les ha executades la policia espanyola per iniciativa pròpia. Per tant, l’operació política és responsabilitat del Ministeri d’Interior espanyol, actualment en mans del jutge Fernando Grande-Marlaska.

En la mateixa operació ha estat detingut el batlle de Celrà, Dani Cornellà, també de la CUP, i onze activistes independentistes més. Poques hores després ha estat deixat en llibertat però a la tarda hi ha hagut cinc detencions més. El dispositiu incloïa membres de la Brigada d’Informació de Barcelona, a la qual pertany el policia que va agredir el fotoperiodista Jordi Borràs el juliol passat i que encara no ha estat detingut. Quan l’advocat de Dani Cornellà, Benet Salellas, ha anat a la comissaria de la policia espanyola per fer la seva feina, no l’han deixat passar perquè parlava català. Tot plegat, un disbarat que demostra que l’estat espanyol no està disposat a rebaixar la tensió del conflicte català, sinó al contrari, per molt que Pedro Sánchez parli de diàleg.

No cal que hi hagi un 155 aplicat a Catalunya perquè la policia espanyola detingui independentistes sense ordre judicial. No cal que governi el PP a Madrid. Ara sabem que també pot passar amb Pedro Sánchez al govern espanyol i amb Teresa Cunillera a la delegació del govern. És igual si hi ha un grup dins la policia espanyola que vol dinamitar la suposada distensió entre els governs català i espanyol. Pitjor encara, vol dir que tenen elements descontrolats. Si és el cas, que els purguin. Però cal fugir de relats conspiratius. La policia espanyola se sent impune, com la Guàrdia Civil, per a fer allò que vulgui, perquè sap que a darrere hi tenen un aparell judicial que els protegeix. Això també ho saben els feixistes que de matinada van a Verges o a més pobles de Catalunya.

Contra l’independentisme, s’hi val tot: de detenir dos batlles sense ordre judicial, com passa a les dictadures, a acusar membres dels CDR de terrorisme pel fet de tenir unes cordes i una màscara amb la cara de Cuixart a casa, o empresonar els líders independentistes acusats d’un delicte de rebel·lió basat en una violència que no hi va ser mai. També s’hi val tenir-los tancats en un calabós infecte de l’Audiència espanyola sense cordons a les sabates, sense ulleres i sense corbata, com si fossin delinqüents comuns, abans d’anar a declarar al Suprem i haver-se d’estar nou hores seguint un judici on es juguen el futur. Els seus advocats han hagut de redactar centenars de folis per concloure’n una obvietat: posar urnes no és delicte i l’única violència que hi va haver aquell dia va ser la de la policia espanyola, la mateixa que avui ha sortit a fer una ràtzia per les comarques de Girona. Això, precisament, cerca la policia espanyola: advertir de què passarà si hi ha mobilitzacions durant el judici contra l’1-O.

MÉS QÜESTIONS
El ministre de Foment espanyol defensa a València el pressupost de Sánchez de les crítiques que ha rebut per part de Compromís. El ministre de Foment espanyol, José Luís Ábalos, ha anat a València per defensar el projecte de pressupost que ha presentat Pedro Sánchez i que ha rebut crítiques sobretot de Compromís, especialment pel que fa al transport metropolità. El ministre valencià ha detallat les inversions que afecten directament el País Valencià i ha dit que augmentaria de 433 milions d’euros el pressupost per a les infrastructures valencianes. Ha atribuït aquest augment pressupostari als resultats de la reunió entre el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el del govern espanyol, Pedro Sánchez. Segons Ábalos, són els comptes ‘més avantatjosos’ per al País Valencià d’aquests darrers quinze anys. El ministre ha parlat en una conferència de premsa conjuntament amb Puig i el delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, després d’una reunió que han tingut per parlar del pressupost. Prèviament, Ábalos s’havia reunit amb representants d’UGT, CCOO i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV). Segons ell,  aquest pressupost es posa al nivell del del 2011, i fins i tot el supera de quinze milions. Entre les inversions més destacades pel ministre hi ha els 325 milions destinats a la xarxa ferroviària de Rodalia. Això és un augment del 533,2% respecte del 2018. En aquesta línia, ha destacat l’elaboració de l’estudi per a la línia de Rodalia d’Alacant-Elx i la connexió amb l’aeroport de l’Altet. També ha destacat els 1.730 milions d’euros totals que es destinen al corredor mediterrani, dels quals Adif dedica al País Valencià 280,4 milions d’euros.

El Suprem confirma les penes de presó per als responsables de Terra Mítica. El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat en una sentència de 728 folis les condemnes de cinc anys i deu mesos de presó per estafa que l’Audiència de València va imposar a l’ex-director tècnic de Terra Mítica Antonio Rincón i a l’ex-responsable de contractació Justo Valverde. Així mateix, l’alt tribunal ha rebutjat el recurs del fiscal contra la sentència valenciana, i ha confirmat l’absolució de l’ex-president de la societat Luis Esteban i de l’ex-director general Miguel Navarro, com també 14 dels 36 processats. Les condemnes més altes van ser imposades als empresaris Antonio Moreno Carpio (46 anys i 10 mesos), José Luis Rubio Sánchez (41 anys i 9 mesos), Jesús Moreno Carpio (25 anys i 7 mesos), Javier Alós Gil (24 anys i 8 mesos), Vicente Conesa (23 anys i 10 mesos), la seva esposa, Matilde Ripoll (23 anys i 4 mesos), i Juan Carlos Moreno Carpio (16 anys i 2 mesos). La sala va considerar autors del delicte d’estafa –i els va imposar una pena de 4 anys i 10 mesos– Valverde, Rincón, Conesa, Antonio Moreno i José Luis Rubio. Tots cinc, juntament amb quatre processats que va considerar cooperadors, hauran d’indemnitzar Terra Mítica amb 1.158.661 euros i Hisenda amb 185.385 euros. En la sentència es calcula que el perjudici per a Hisenda derivat de la facturació falsa va ser de 4.567.554 euros. El frau es va instrumentalitzar amb l’emissió de factures per feines o serveis que no es duien a terme. Els empresaris condemnats es van deduir factures corresponents a aquestes feines amb el propòsit de compensar el cost fiscal derivat també de l’emissió de factures falses.

L’Obra Cultural demana una resposta contundent a la manca d’inversió de l’estat espanyol a les Illes. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha expressat el seu rebuig a la nova mostra de discriminació cap als ciutadans de les Illes per part del govern espanyol i ha demanat una resposta ‘contundent’. L’Obra considera que el projecte de pressupost de Pedro Sánchez és ‘un insult i un menyspreu als ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera’. El govern espanyol ha anunciat una retallada de les inversions de l’11,7%. L’OCB diu: ‘Això s’afegeix a un historial de greuges, marginacions, retallades i discriminacions que fa pensar més en una relació de colònia-metròpoli que no en un sistema de finançament just i equitatiu.’ Remarca que el deute històric acumulat per l’estat amb les Balears supera els 2.000 milions d’euros i recorda que el règim especial de les Balears (REB) previst aquesta legislatura ha acabat essent ‘un no-res’. Per això, l’Obra demana al govern balear que impulsi una resposta contundent a tots els nivells: polític, jurídic i de mobilització popular. ‘Si no és així –diu– serà la mateixa societat civil la que ho haurà de fer.’

Pedro Sánchez visitarà Cotlliure el 22 de febrer per homenatjar Machado. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té previst d’anar a Catalunya Nord el dia 22 de febrer per participar en un homenatge al poeta Antonio Machado, acompanyat d’uns quants ministres. Destacat lluitador antifranquista, poeta i filòsof, Machado és un dels símbols de la República espanyola. El poeta havia fugit de Barcelona per l’entrada de les tropes de Franco l’hivern del 1939 per refugiar-se a França, però va morir d’esgotament a pocs quilòmetres de Cotlliure, on reposa. Sánchez aprofitarà l’homenatge per reunir-se amb autoritats franceses. Pocs dies després també anirà a Catalunya Nord el president de la Generalitat, Quim Torra. El 26 de febrer participarà en un acte al coll d’Ares, per on van passar molts exiliats republicans durant els darrers mesos de la guerra civil espanyola, justament ara fa vuitanta anys.

LA XIFRA
59 vots han donat la presidència de la Junta d’Andalusia a Juanma Moreno. A més dels del seu partit, ha rebut els de Ciutadans i de Vox. L’extrema dreta no entra al govern, però els seus dotze escons seran imprescindibles al parlament andalús.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de gener de 1716 Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta pel qual es van abolir les constitucions del Principat. Abans ja ho havia fet el 1707 a València i el 1715 a Mallorca.