Vergés, lligada pels precedents i la incògnita del TEDH sobre l’expulsió de Borràs

La Junta Electoral espanyola (JEC) ha passat la pilota a la teulada d’Alba Vergés, vice-presidenta primera en funcions de presidenta del parlament, perquè comuniqui abans de deu dies quina decisió prendrà sobre la retirada de l’escó de Laura Borràs. El final és escrit en la jurisprudència que ja va fer el Tribunal Suprem espanyol sobre els casos del president Quim Torra i l’ex-diputat de la CUP Pau Juvillà: li aplicaran l’article 6.2 b) de la llei electoral espanyola per l’anomenada inelegibilitat sobrevinguda. És qüestió de setmanes que la Junta Electoral prengui a Borràs la condició de diputada i, per tant, la presidència del parlament. I el moviment d’ahir no és nou, sinó el començament del procediment: la JEC també va donar deu dies de marge a Borràs per a respondre en el cas de Juvillà. La diferència és que aleshores els partits independentistes estaven decidits a defensar l’escó contra un acte més de repressió política –tot i que sense traspassar la línia de cometre una il·legalitat que impliqués noves penes d’inhabilitació i amb la decisió de preservar els funcionaris– i ara tant ERC com la CUP consideren que el cas de Borràs no és de persecució política (o lawfare), i coincideixen que ella s’havia d’haver apartat molt abans d’arribar a aquest punt. Per això aquests deu dies afegeixen pressió política a Vergés i a ERC, i amb això intenta jugar Junts per Catalunya, que ahir va mantenir un silenci deliberat.

És Vergés qui podrà dirigir l’oposició del parlament, exhaurint totes les vies de recurs, perquè una diputada serà expulsada de la cambra per una condemna d’inhabilitació sense sentència ferma. I el reglament del parlament només reconeix la pèrdua de l’escó amb la fermesa de la condemna. El cas de Borràs requerirà filigranes en el relat polític: perquè si bé és cert que Esquerra considera que Borràs no ha estat víctima de lawfare i que va votar a favor de la suspensió dels seus drets i deures com a diputada al juliol, també ho és que tot plegat és una altra ingerència de l’administració electoral en la sobirania del parlament.

La CUP ja ha començat a filar prim en el seu discurs sobre el relleu de Borràs a la presidència de la cambra. Carles Riera, secretari tercer de la mesa, va declarar dimarts que la cambra hauria d’esperar que hi hagués sentència ferma i, mentrestant, mantenir la situació actual de suspensió de drets i deures. En el cas de Juvillà, la majoria independentista va convocar la comissió de l’estatut dels diputats per mirar de defensar-ne l’escó aprovant un dictamen, que després va ser avalat pel ple, en què es constatava que no hi havia cap causa d’incompatibilitat. I ho va fer abans que la JEC es pronunciés, per a poder al·legar després que ja s’havia pronunciat sobre el cas. Més tard, el parlament també va aprovar de presentar un recurs contenciós-administratiu al Suprem contra la decisió, també amb el suport dels comuns i l’abstenció del PSC. És el mateix resultat que havia tingut un any abans en el ple la votació per a interposar un recurs equivalent per a Torra.

En el cas de l’ex-president de la Generalitat, a més, la mesa havia refusat dies abans un escrit de Junts perquè ratifiqués la seva posició i deixés sense efectes la retirada de l’escó que havia executat Xavier Muro, aleshores secretari general del parlament. L’entorn de Borràs sempre ha defensat que Roger Torrent va acatar la decisió i, en canvi, Borràs s’hi va oposar tant com va poder. Ara, amb Torrent, Torra va mantenir l’acta fins que no s’hi va pronunciar el Suprem, mentre que Borràs no va arribar fins a aquest punt amb Juvillà, i Esther Andreu, aleshores secretària general, va acatar les ordres de l’administració electoral. L’entorn de la presidenta suspesa va al·legar que el precedent de Torra va predisposar l’automatisme.

Ara és Borràs qui aviat serà expulsada del parlament. A tot això, s’hi ha d’afegir un element clau que afegeix més pressió a Vergés a l’hora de decidir com actuar. I és que la retirada a Torra de la condició de diputat és objecte de litigi al Tribunal Europeu dels Drets Humans, on també recorrerà finalment Borràs. Un dels arguments del recurs de l’ex-president –segons fonts de la seva defensa, que és la mateixa que la de Borràs– és que la Junta Electoral de Barcelona va decidir en primera instància de mantenir-li l’escó. La JEC, després del recurs que van presentar Vox, Cs i el PP, va decidir la contrària, però amb un resultat molt ajustat: set vots contra sis. Ara hi ha la jurisprudència del Suprem que li atribueix la potestat. Però l’entorn de Borràs s’aferra a un dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU de l’agost passat. L’advocat i diputat Jaume Alonso-Cuevillas subratllava que suspendre polítics electes sense sentència ferma vulnera l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. “Amb crispetes esperant veure qui perpetra la vulneració del dictamen”, piulava Francesc de Dalmases. El calendari de la JEC també dóna una mica més d’aire a Junts perquè Borràs i el secretari general del partit, Jordi Turull, negociïn com respondrà el partit i intentin d’evitar que es precipiti una crisi interna.