03.09.2022 - 21:50
“És molt dura, aquesta verema, pel clima: fa moltíssima calor, hi ha dies de moltíssima humitat. Són dures, aquestes temperatures tan altes. Respecte de la collita, la qualitat del raïm és molt bona fins ara i la quantitat serà una mica més baixa en quilos que l’any passat, però no ens podem queixar. Aquí, a la Terra Alta, a Gandesa, no vam tenir pluges molt abundants, però van caure en moments estratègics, que la vinya va poder aprofitar molt bé, sobretot les de primavera, però també els quaranta litres que van caure al juliol. Això va fer que la planta hagi resistit estoicament. I com que nosaltres treballem en secà i les nostres vinyes hi estan acostumades, fins ara han resistit molt bé”, ens explica Pili Sanmartín, del celler Bàrbara Forés de Gandesa, a la Terra Alta.
A dia 30 d’agost, la DO Terra Alta ha informat que ja s’han veremat sis milions de quilos i, si es compleixen les expectatives, se n’acabaran veremant quaranta-tres, producció que se situarà lleugerament per sobre de la mitjana de la DO d’aquests darrers anys.
Sanmartín també ens diu que és una verema força agraïda perquè és molt sana: “En algunes parcel·les hem collit menys quilos, perquè en el moment d’espolsar, en el moment del quallat, va ser quan va començar a fer molta calor i la floració no va acabar d’anar bé per les altes temperatures. Ara mateix, ja hem entrat tota la garnatxa blanca i la resta de varietats blanques, i ara començarem amb les negres. En aquestes ens situem en graus alts, fet que em fa patir una mica perquè ens farà córrer. Vam començar la verema cap al 12 d’agost i hi ha hagut molts festius pel mig, enguany. A més, a les deu del matí ja no pots collir de la calor que fa. Realment, ens haurem de plantejar estratègies per adaptar-nos a les conseqüències del canvi climàtic. Ahir veia les pedregades que hi ha hagut pel Penedès i fan patir. És duríssim. Aquí, de moment, no ens ha tocat, però ens pot tocar, perquè el servei meteorològic apunta inestabilitat per a aquests dies vinents. Per mi, la notícia són aquestes temperatures altes, aquesta calor que no afluixa ni de dia ni de nit i que fa que la verema sigui costosa. Ara, tot i la calor, és una verema agraïda.”
Efectivament, el dia 31 d’agost el Penedès va patir una tempesta i una pedregada que van afectar algunes vinyes d’aquest territori, que eren a punt per a ser veremades i s’han perdut. Aquests dies, la incertesa de l’oratge fa patir encara més els viticultors, a qui, tot esperant el moment òptim per collir el raïm, una pedregada els pot fer perdre una part de la collita.
Li hem preguntat a Jordi Arnan, pagès i soci del celler Pardas de Torrelavit, al Penedès, com li anava la verema. El resum és inquietant: “Hem patit una sequera brutal durant dos anys i en mig de la verema, tempestes bèsties. Freixenet paga, però no tracta els pagesos bé. La gent nascuda en aquest país no vol collir raïm, amb poquíssimes excepcions. Els cotxes i camions no respecten els tractors per la carretera i t’avancen de qualsevol manera. Els senglars se m’han menjat uns deu mil euros de raïm, que no pagarà ningú. A banda de la gent que tot passejant et pren tot el que troba. Els ajuntaments passen d’arreglar els camins agrícoles.”
Després d’aquest desplegament d’escepticisme i bany de realitat, Arnan fa una pausa i diu, content: “Al celler Pardas farem bons vins.” I tanca el comentari de la verema amb aquest altre to: “Hem acabat de collir els xarel·los i les malvasies. Bones acideses. Mosts aromàtics. Avui hem començat amb els sumolls. Pot ser una bona varietat davant el canvi climàtic. És més rústica que un dimoni.”
El 25 d’agost, la DOQ Priorat feia un comunicat en què explicava: “Els efectes del canvi climàtic són cada dia més evidents en el cultiu de la vinya. En aquest sentit, ‘cal destacar que en els darrers tres anys la producció s’ha vist afectada per les incidències climàtiques, que han afectat especialment la quantitat de la producció. Enguany, l’augment de les temperatures i la irregularitat en les pluges han causat un desequilibri hídric que ha condicionat el desenvolupament de les vinyes, la maduració dels raïms i, en conseqüència, el començament de la collita, que ha afectat de manera desigual les diferents varietats’, ha explicat el president del Consell Regulador de la DOQ Priorat, Salus Àlvarez. Amb tot ‘l’evolució climatològica dels dies vinents serà clau per a definir els nivells de maduració de la totalitat de les varietats i la prolongació de la campanya’, ha destacat Àlvarez.”
I Andreu Oliver del celler Can Majoral d’Algaida, a Mallorca, relata: “Vam començar la verema l’11 d’agost. No havíem començat mai tan aviat. I diria que tots els cellers de Mallorca han començat ben prest. Fins i tot sé d’algun celler que el 25 de juliol ja va començar a veremar la varietat chardonnay per als escumosos. Començar al juliol és una bogeria. A més, aquesta verema ha fet que tot s’hagi posat a madurar més o menys al mateix temps i això fa que no hi hagi dies de descans entre una varietat i una altra. Des del punt de vista sanitari, la collita es presenta molt sana, excel·lent. Una maduració una mica forçada a causa de la calor. Tenim unes acideses una mica més baixes i el grau alcohòlic una mica més alt, però no exageradament alt. Tenim una mica menys de producció perquè la sequera ha fet que el gra de raïm no s’hagi inflat prou i els raïms pesin menys.”
Continua Oliver: “És una verema molt ràpida. Sé de cellers que diuen que la setmana vinent acabaran, quan normalment a Mallorca la verema començava aquesta setmana. I jo diria que la segona quinzena de setembre no quedarà gaire cosa per a veremar a l’illa. En aquests moments, la majoria de cellers veremen varietats autòctones: premsal, callet i manto negro. I, de foranes, ara es verema el sirà i ben aviat els cabernets i gorgollasses, que sempre són les darreres de totes.”
Al País Valencià, Pablo Calatayud, del celler del Roure, a Moixent, diu que de moment estan contents. “Les tempestes no ens han fet mal. Ací no hem tingut cap problema de sequera. Va ploure molt a la primavera. Ara, això sí, la calor, que en fa molta, ens ha fet avançar la verema. Les varietats tardanes s’avancen i ve tot un poc de colp.”
La verema més primerenca
Efectivament, encara no havíem acabat el mes de juliol i els cellers tradicionalment més primerencs a l’hora de collir, com ara Raimat a la DO Costers del Segre, i uns altres que veremen primer de tot el raïm destinat a vi base per a fer escumós, com ara Gramona, anunciaven que havien començat la verema. Ha estat, segons l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), el començament de verema més primerenc que es recorda. De mitjana, a tots els territoris vinícoles del Principat, la verema s’ha avançat entre set dies i deu, i també de mitjana es collirà al voltant d’un 15% menys de raïm que no pas l’any passat. Però les tempestes i pedregades d’aquests dies i les destrosses dels senglars i ocells no deixen de mantenir inquiets els pagesos de la vinya i els elaboradors.
Un dels territoris vinícoles més primerencs del Principat ha estat la DO Empordà. En aquest sentit, Anna Espelt, directora del celler Espelt, que va començar la verema l’11 d’agost, una setmana abans, explicava: “La calor, la secada, els senglars i totes les variables que coneixeu fan que aquest any sigui especial. La verema s’avança uns dies i ja hem començat a recollir les varietats del pla i també el lledoner roig del Mas Marès (al Cap de Creus). Sabem que aquesta realitat pot ser la tònica general en els anys que vindran. El canvi climàtic és imparable i sentim que hem d’adaptar-nos-hi tan bé com puguem. Avançar en una gestió integrada del territori, que tingui en compte la climatologia, la conservació dels sòls i el fràgil equilibri dels ecosistemes, afavorirà que puguem treure’n fruits també en el futur.”
També a les Alberes, a l’Alt Empordà, Salvador Batlle, propietari del celler Còsmic Vinyaters, ha explicat a VilaWeb: “La verema va prou bé. És un any molt dur amb el clima, hi ha hagut molta sequera, però tinc uns raïms molt sans i la vinya ara està maca. Jo visc la verema amb tranquil·litat, és dels anys que la visc amb més calma, sense angoixa ni estrès, tot i treballar molt. De moment, hi ha molt d’ordre, amb feina constant, això sí. I esperem que el clima ens acompanyi, perquè hi ha hagut pedregades i pluges torrencials a molts llocs que no ajuden, però esperem acabar d’aquí a uns dies. Ens queden les vinyes d’altura de la Vajol i algunes d’Agullana.”
Els viticultors de la DO Alella parlen d’una gran anyada, perquè la pluja ha caigut ben caiguda i fins ara els ha entrat un raïm molt sa. Tanmateix, el gra és més petit a causa de la sequera i això afectarà a la baixa la producció total. Per una altra banda, aquest territori, que té poc més de dues-centes hectàrees de vinya conreades, és dels més afectats pels estralls del senglar.
