Veremes sota el volcà de la Palma: avui i fa cinquanta anys

L’erupció del volcà Cumbre Vieja de la Palma fa deu dies que va agafar la viticultora Victoria Torres en plena verema. Quina paradoxa: això mateix li va passar al seu pare ara fa cinquanta anys, durant la verema del 1971, tal com mostren unes imatges impactants que es conserven i que Victoria mateixa va penjar a les xarxes socials el 16 de setembre, un dia de tremolors de terra a la Palma, però encara amb el volcà latent. Aquell octubre del 1971 va esclatar el volcà Teneguía a Fuencaliente.

El volcà Teneguía és molt a prop del celler de Victoria Torres, en aquest territori vinícola magre al sud de l’illa. És un vídeo que no sabien que existia fins fa un parell d’anys. Victoria Torres el va compartir a les xarxes tot explicant les imatges: “És el meu pare, Juan Matías Torres, que aleshores tenia vint-i-tres anys acabats de fer, i dels seus treballadors collint la listán blanca.”

Victoria Torres té el celler al petit poble de Los Canarios, a Fuencaliente mateix. Vam contactar amb ella fa pocs dies per saber si la virulència del volcà havia afectat les seves vinyes i el seu celler. Ens va explicar: “Som a uns dotze quilòmetres de l’escletxa que s’ha obert. Som dels afortunats a qui la lava no afecta ara per ara, i sentim un enorme privilegi i una gran sort. Mirem d’acabar la verema en aquestes circumstàncies paralitzants i tremendes.”

L’origen del celler Matías Torres es remunta al 1885. Victoria se’n va fer càrrec quan el seu pare va faltar, el 2010. No es va formar en viticultura i enologia, allò que sap ho va adquirir directament del pare, quan ja en la trentena va decidir de vincular-se al celler.

La viticultora té una sensibilitat que la porta a tenir un diàleg fecund amb la natura i amb el paisatge àrid i dur –recordem que és reserva mundial de la biosfera–, i també còsmic, heroic. Victoria Torres fa uns vins despullats, poc intervinguts i amb molt de treball al darrere, elaborats amb varietats de raïm locals –albillo criollo, negramoll, listan blanca i negra, diego, sabro, gua, listan prieto, i les seves aprecides malvasies.

El sommelier Josep Roca, del Celler de Can Roca, és un dels primers professionals que va destacar les virtuts dels vins i del projecte de Victoria Torres. Ara li hem demanat que en torni a destacar alguns aspectes. I diu: “Els seus vins són de contemplació. Artesania ancestral, valentia. Són vins que, al final del paladar, t’acosten a la cendra. Cada any milloren. Els blancs han guanyat en profunditat, el claret és sorprenent, cendrós, els negres s’han fet més delicats. Flors marcides, fruita pansificada, mel de palma, confitura de cítrics i sabors evocadors de plàtan flamejat al rom illenc. El treball, la constància, l’observació i el talent els porten a ser una conseqüència del treball minuciós, en solitud, d’una dona implicada en una terra bonica que ara crida, plora lava, gruny i fa senyals de dolor.”