27.05.2019 - 01:14
|
Actualització: 27.05.2019 - 02:19
Populars i socialistes continuen essent les dues primeres forces de l’eurocambra, però per primera vegada a la història no sumen majoria a l’hemicicle, fet que converteix els Verds i els liberals en decisius. Segons els primers resultats provisionals, el PPE obté 178 escons (-43) i l’Aliança dels socialdemòcrates 152 (-39). És tercer el grup dels liberals, que, gràcies al resultat del partit de Macron obté 108 seients, molt superior als 67 que l’ALDE va obtenir el 2014. La quarta força al Parlament Europeu són els Verds-ALE, que passen de 50 escons a 67.
Els Conservadors i els Reformistes hi obtenen 61 escons, 9 menys que a les eleccions anteriors. L’Esquerra Unitària – Esquerra Verda Nòrdica també hi perd representació: passa de 52 eurodiputats a 39.
Puigdemont guanya a Catalunya i l’independentisme frega el 50%
Per una altra banda, el grup de l’Europa de les Nacions i les Llibertats n’obté 55 i l’Europa de la Llibertat i la Democràcia, 53, de manera que entre euròfobs i l’extrema dreta passen del centenar d’europarlamentaris. Encara hi ha 31 diputats en la categoria ‘altres’, perquè actualment no formen part de cap grup, i els no adscrits són 7.
Noves aliances a l’eurocambra
Quan encara han de confirmar-se els resultats definitius, els candidats a presidir la Comissió Europea dels principals partits han constatat la necessitat de formar aliances. El dels populars, Manfred Weber, ha reivindicat ‘l’estabilitat’ que aporta el PPE després de ser el partit més votat, tot i perdre vots.
El socialista Frans Timmermans ha parlat de la formació d’una ‘majoria progressista’ i la liberal Margethe Vestager ha dit que era possible d’establir.
Els candidats dels Verds a presidir l’executiu comunitari, Ska Keller i Bas Eickhout, han celebrat el resultat obtingut i han marcat com a condicions per a qualsevol negociació tractar del canvi climàtic i la justícia social.
