Venus: el problema d’enviar astronautes al “bessó malvat” de la Terra

Venus, anomenat sovint el “bessó malvat” de la Terra, es va formar més a la vora del Sol i d’ençà de llavors ha evolucionat de manera molt diferent del nostre planeta. Té un efecte hivernacle “fugitiu” (és a dir, la calor hi està completament atrapada), una atmosfera espessa rica en diòxid de carboni, sense camp magnètic i una superfície prou calenta per a fondre el plom.

La dècada vinent, diverses missions científiques sense tripulació estudiaran com ha passat això i per què. Però ara alguns científics volen enviar-hi també una missió tripulada per a fer un sobrevol. És una bona idea?

Amb un diàmetre una mica més petit que el de la Terra, Venus orbita més a prop del Sol. Això vol dir que l’aigua que hi pogués haver a la superfície s’hauria evaporat poc després d’haver-se format i hauria començat el seu efecte hivernacle. Les erupcions volcàniques primerenques i sostingudes van crear planes de lava i van augmentar el diòxid de carboni a l’atmosfera, i així va començar l’efecte hivernacle, que va augmentar la temperatura del planeta, aleshores una mica més alta que la de la Terra, fins al seu alt valor actual de 475°C.

Tot i que l’any de Venus és més curt que el nostre (225 dies), la seva rotació és molt lenta (243 dies) i “retrògrada”, al revés a la Terra. La rotació lenta es relaciona amb la manca de camp magnètic, cosa que porta a una pèrdua continuada d’atmosfera. L’atmosfera de Venus gira molt més de pressa que el planeta mateix. Les imatges de moltes missions mostren patrons de núvols en forma de V, composts per gotes d’àcid sulfúric.

Malgrat les dures condicions, alguns científics han especulat que els núvols de Venus podrien albergar condicions habitables a algunes altituds. Les mesures recents que sembla que mostren fosfina –un signe potencial de vida, atès que és produïda contínuament pels microbis a la Terra– als núvols de Venus han estat molt debatudes. És evident que cal fer molts més càlculs i exploracions per a esbrinar d’on ve.

Missions futures

Tot allò que sabem de Venus fins ara ho han recollit sondes anteriors. Entre 1970 i 1982, per exemple, les sondes soviètiques Venera 7-14 van poder aterrar a la dura superfície de Venus, sobreviure fins a dues hores i enviar-ne imatges i dades. Però queden preguntes sobre com va evolucionar Venus de manera tan diferent de la Terra que també són importants per a entendre quins planetes que orbiten altres estrelles poden albergar vida.

La dècada vinent promet ser una dècada de bonança per als científics de Venus. El 2021, la Nasa va seleccionar dues missions, Veritas i DaVinci+, que s’han de llançar el 2028-30. L’Agència Espacial Europea va seleccionar EnVision per a llançar-la a començament dels anys 2030. Són missions complementàries sense tripulació que ens permetran una comprensió més profunda de l’entorn i l’evolució de Venus.

Veritas cartografiarà la superfície de Venus per determinar-ne la història geològica, la composició de les roques i la importància de l’aigua primerenca. DaVinci+ inclou un orbitador i una petita sonda que baixarà per l’atmosfera i en mesurarà la composició, estudiarà la formació i l’evolució del planeta i determinarà si mai va tenir un oceà. EnVision estudiarà els gasos de la superfície, el subsol i l’atmosfera del planeta. Utilitzarà el radar per cartografiar la superfície amb una resolució mai vista.

L’Índia també vol enviar una missió sense tripulació, Shukrayaan-1, i Rússia ha proposat la Venera-D.

Necessitem missions tripulades?

La idea d’un sobrevol a Venus amb tripulació es va suggerir a final dels anys seixanta, i va implicar l’ús d’una càpsula Apol·lo per a fer volar persones al voltant del planeta. Però aquesta idea es va descartar quan Apol·lo va acabar. Ara el projecte Artemis per a volar al voltant de la Lluna, i altres idees de missions tripulades, han fet que la idea revifi, més recentment en articles de revistes i en una reunió de la Federació Astronàutica Internacional, una organització de defensa, aquest setembre.

La idea seria fer volar una nau tripulada al voltant de Venus i tornar a la Terra. Això permetria als científics de provar tècniques de l’espai profund, com ara com operar una missió tripulada amb retards significatius quan es comuniquen amb la Terra. Per tant, podria preparar-nos per a una missió més complexa i tripulada a Mart. Tanmateix, la tripulació no faria cap aterratge ni investigació de l’atmosfera real a Venus: les condicions són massa dures.

Els investigadors que donen suport a aquesta idea argumenten que també es podria utilitzar la gravetat de Venus per alterar el rumb de la nau espacial cap a Mart, cosa que podria estalviar temps i energia en comparació amb el fet d’anar directament de la Terra a Mart. Això és perquè la darrera opció requeriria que les òrbites de tots dos planetes estiguessin alineades, cosa que significa que caldria esperar el moment adequat tant d’anada com de tornada. Tanmateix, com que una missió tripulada a Mart seria molt complexa, anar directament de la Terra a Mart mantindria els dissenys més senzills.

Enviar humans a un planeta que pugui albergar organismes vius tampoc farà que sigui més fàcil trobar-los. És arriscat: podem acabar contaminant l’atmosfera abans de descobrir-hi qualsevol vida. La millor manera de cercar signes bioquímics de vida és amb sondes sense tripulació. També hi hauria desafiaments tèrmics significatius i una radiació més elevada de les erupcions solars a causa de la proximitat al Sol.

I, malauradament, amb una missió de sobrevol com aquesta, només serien possibles unes poques hores de dades sobre les trajectòries d’entrada i sortida. Seria una empresa molt cara, que sens dubte produiria imatges sorprenents i dades addicionals útils. Això no obstant, afegiria poc als estudis a mida detallats i molt més llargs que es planifiquen actualment. Per tant, crec que una missió tripulada a Venus és molt poc probable.

També s’han fet estudis conceptuals, més rebuscats, incloent-hi l’enviament d’aeronaus amb tripulació a l’atmosfera de Venus, en lloc de sobrevolar-hi. Aquesta és una bona idea, que pot aconseguir més ciència que un sobrevol, però de moment continua essent un concepte llunyà i poc realista.

De moment, tan sols fem exploració tripulada en òrbita terrestre baixa. Però el projecte Artemis té com a objectiu fer volar gent al voltant de la Lluna i construir una estació, anomenada Gateway, en òrbita lunar. Es dissenya per fer ciència, permetre l’aterratge de tripulació a la Lluna i, de manera crucial, provar tècniques de l’espai profund, com ara repostar i operar en un entorn remot que a la llarga podria ajudar-nos a arribar a Mart sense entrenar a Venus.