29.08.2017 - 16:55
La cinta mostra el “13, rue del Percebe” del director, segons Vicky Peña
BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS)
La comèdia de Ventura Pons ‘Sabates grosses’, que arriba als cinemes aquest divendres, fa un retrat dels personatges de la burgesia catalana que habitaven al bloc de pisos on va viure el director, un “13, rue del Percebe” barceloní, ha descrit l’actriu Vicky Peña aquest dimarts en roda de premsa.
Pons, que l’ha escrit, dirigit i produït, ha volgut reflectir la multiculturalitat barcelonina, amb “catalans de fora que ja són catalans d’aquí”, ha explicat el director, un fenomen que considera que en l’actualitat s’ha accentuat ja que al seu antic edifici només queden dues persones nascudes a Barcelona.
“El meu pis ara el té un guatemalenca. El que era d’un polític nacionalista d’esquerres el té un anglès casat amb una catalana i els altres són de Qatar, Rússia, entre d’altres. Barcelona és això, els turistes de motxilla, els barcelonins i les cinc estrelles”, ha reflexionat.
A la pel·lícula es veuen els embulls entre personatges reals que habitaven aquest bloc de pisos de la Dreta de l’Eixample de Barcelona, situat a la cantonada dels carrers Bailèn i Casp i conegut com la ‘casa dels columnes’.
El film, realitzat el 2016, es va estrenar al març del 2017 a Guadalajara (Mèxic) i arriba a Espanya aquest divendres en dos cinemes de Barcelona i Vic (Barcelona), encara que fonts de la productora de Pons, ‘Els Films de la Rambla’, han assegurat a Europa Press que preveuen poder afegir cinemes de València i Mallorca la setmana que ve.
UN SOL PERSONATGE INVENTAT
El director ha ressaltat que encara que pugui semblar mentida, la pel·lícula està basada en fets reals: “Tot el que hi ha en aquesta casa ho he viscut jo. Només he inventat el personatge que interpreta Minnie Marx”, ha dit en referència a una dona gran molt adinerada.
No obstant això, en aquest cas també hi ha paral·lelismes amb la realitat perquè l’actriu és, igual que el personatge, una escocesa que viu prop de l’estàtua de Rafael Casanova, encara que a la pel·lícula té un fosc passat.
La resta de personatges sí que van existir, i fins i tot el director va ensenyar imatges reals de cadascuna de les persones als actors perquè els imitessin.
Un és Mariano Duran Saragossa –a qui han canviat el nom i que interpreta Joan Pera–, un home d’orígens valencians que està arruïnat després de ser condemnat per quedar-se diners d’un banc, fingeix que el castellà és la seva llengua habitual i assisteix a missa assíduament al costat d’un capellà que no compleix amb les seves obligacions morals (Pedro Ruiz).
Joan Pera ha afirmat que al principi no creia que totes aquestes persones poguessin existir: “Jo soc més aviat ingenu. Vaig necessitar veure les imatges”, ha confessat.
BANCS I AGENTS DEL CNI
També té protagonisme l’oficina bancària situada en la citada cantonada, que segons el director enviava clients afectats per les participacions preferents a entrar a l’oficina per darrere, per l’escala del bloc de pisos “perquè no el veiessin els clients, ja que tota l’estona sortia gent plorant”, ha dit Pons.
El cineasta ha assegurat haver vist amb els seus propis ulls que un altre pis estava ocupat pel Cesid –l’antic CNI– i la pel·lícula mostra com un agent d’aquest cos d’intel·ligència espanyol està infiltrat en els Mossos d’Esquadra.
També hi ha referències a la independència de Catalunya, l’exalcalde de Barcelona Joan Clos, les targetes ‘black’ i el relloguer d’habitacions a turistes, i a més de Mariano Duran també són de València dues porteres d’escala que interpreten Amparo Moreno i Pilar Martínez.
D’altra banda, Vicky Peña fa una breu interpretació d’una dona adinerada de Vic (Barcelona) que ha mantingut una relació amb un home que cobra grans quantitats de diners “en B”.
