Ventura Pons: ‘He fet una comèdia amb les històries que he viscut durant 21 anys a casa meva’

El cineasta Ventura Pons estrenarà l’1 de setembre el film Sabates grosses, una comèdia amb les històries reals que ha viscut ell mateix durant vint-i-un any a casa seva. ‘Tot és real. La gent es preguntarà: poden passar tants disbarats en una casa? Doncs sí. Hi pot haver amagat el CESID, gent protestant per les preferents de Caixa Laietana, un diputat que és una mica cabronet i també hi pot haver un fatxa català’, explica. La comèdia és interpretada per Joan Pera, Minnie Marx, Pedro Ruiz, Vicky Peña, Amparo Moreno, Pilar Martínez, Roser Vilajosana, Anna Azcona, Mingo Ràfols i Lucrecia, entre d’altres.

En el film, hi apareixen un aristòcrata sense un ral de profundes conviccions religioses, la seva filla d’esquerres, una senyora amb un passat turbulent, un frare dominic ‘un pèl bandarra’, amic d’una gran cantant cubana, amb un fill negre que diu que serà president de la República Catalana. També hi apareixen, entre més, dues porteres valencianes amigues que s’ho expliquen tot, l’escocesa filla de l’atracador del tren de Glasgow i la mestressa lesbiana del bar molt de moda.

El Centre Superior de Informació de la Defensa (CESID), les preferents de Caixa Laietana, Bankia, la independència, el turisme, la crisi econòmica i la crisi política al País Valencià… són alguns temes que es van desgranant en l’argument. Pons diu que ha preferit fer una comèdia dels fets que es van relatant i no pas una drama. ‘Una comèdia és com un drama explicat de manera que faci riure i darrere d’una comèdia sempre hi ha un drama.’

Pons diu que en un film el director hi posa les fòbies i els desigs. ‘Ara el país viu un moment excepcional, s’ha posat dempeus’, diu. De fet, la independència hi és molt present, en el film, perquè ‘forma part del context que es viu’. Curiosament, la independència hi és explicada per una escocesa i una jove que és de la CUP, mentre que el català que hi apareix és ‘fatxa’.

Pons remarca que ha volgut parlar de la cantonada de Casp amb Bailèn de Barcelona. ‘El director d’una pel·lícula mostra la seva mirada, però per ensenyar la teva mirada has d’haver mirat abans Woody Allen o Truffaut’, diu.

Tot i ser un film coral, Joan Pera hi té un protagonisme destacat. Com ha explicat, el va sorprendre perquè creia que Ventura Pons li proposaria un paper més propi d’ell, ‘més Woody Allen’, diu. Però no: va haver de donar vida a un personatge retrògrad, ultranacionalista, molt de dretes. ‘És el personatge que no hauria fet mai, però em va convèncer perquè era molt ben dibuixat’, diu. Pera assenyala que s’hi sent molt còmode, fent cinema, sempre que pugui transmetre allò que vol dir. ‘M’estudio molt el personatge i el que diu i intento transmetre-ho.’