18.02.2019 - 21:00
|
Actualització: 18.02.2019 - 21:22
TEMA DEL DIA
Permís. Cada vegada que un president de la Generalitat ha de sortir de l’estat espanyol ha de comunicar la seva agenda al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol i ha de demanar permís al Ministeri d’Interior per a poder portar escorta armada. Aquest és el grau d’autogovern que permet el marc legal vigent quant a política exterior. Normalment l’agenda no es comunica o s’envia un document genèric. La raó és que més d’una vegada la Generalitat s’ha trobat que alguns dels actes anunciats s’han anul·lat perquè, quan les autoritats espanyoles n’han tingut coneixement, han pressionat els amfitrions mitjançant l’ambaixada corresponent perquè no es faci. Això no és nou, sinó que passa d’ençà de l’època de Jordi Pujol i ha anat augmentant a mesura que ha anat avançant el procés sobiranista de Catalunya.
Però hi ha una cosa que no havia passat mai, fins ara: que a un president li fos denegada l’escorta armada per a un viatge fora de l’estat espanyol. El Ministeri d’Interior ha justificat la decisió dient que hi havia hagut un canvi de criteri del qual no havia informat la Generalitat i, a més, ha afegit que Bèlgica és un país segur. L’afirmació contrasta amb el fet que és un país que té l’exèrcit visiblement desplegat pel centre de Brussel·les pel risc d’atemptat terrorista. Les mesures de seguretat a la capital belga són extremes, perquè l’amenaça gihadista continua viva. La carta denegant el servei d’escortes del president va arribar al Departament d’Interior el dijous 14, l’endemà del dia que els partits independentistes van retirar el suport a Pedro Sánchez. No és casualitat.
La decisió del Ministeri d’Interior no obeeix a criteris policíacs, sinó polítics. La voluntat del ministre Fernando Grande-Marlaska és venjar-se dels independentistes per haver fet caure Pedro Sánchez. Ho ha comprovat de viva veu el conseller d’Interior, Miquel Buch, aquest cap de setmana, quan ha parlat directament amb el ministre Grande-Marlaska i li ho ha deixat molt clar: ‘A partir d’ara les coses canviaran.’ Amb aquesta decisió, el ministre espanyol no tan solament vexa l’autogovern de Catalunya per motius polítics sinó que fa perillar la seguretat del president de la Generalitat i dels qui l’acompanyen. La Generalitat ha acabat contractant seguretat privada per vigilar la conferència que s’ha fet en un hotel de Brussel·les després de la censura del Parlament Europeu.
El govern del PSOE s’ha tret la disfressa de xai que s’havia posat perquè els independentistes li aprovessin el pressupost i torna a dur el vestit jacobí que sempre té a punt. Però amb aquesta decisió no s’adona que confirma internacionalment l’anomalia amb què és tractada Catalunya, perquè evidentment les autoritats belgues n’estan informades i han pres les mesures pertinents per garantir la seguretat del president. En el rerefons de la polèmica hi ha, a més, la seguretat de Carles Puigdemont, a qui el Ministeri d’Interior espanyol ha denegat l’escorta de Mossos que li correspon com a ex-president. La seguretat de Puigdemont la continuen vetllant mossos voluntaris que fan torns aprofitant els seus dies de vacances. Una seguretat necessària arran de les amenaces que, tant el president Torra com Puigdemont, reben constantment de l’extrema dreta espanyola.
MÉS QÜESTIONS
Joan Baldoví tornarà a ser candidat de Compromís a les eleccions espanyoles. Si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, l’actual portaveu de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, tornarà a ser cap de llista a les eleccions espanyoles. Tot i que oficialment encara no s’ha pres la decisió, fonts de la formació ho donen per fet. L’executiva de Compromís ha de decidir si obre un procés de primàries quan encara no ha tancat el de les eleccions a les Corts Valencianes del 26 de maig. Fa quatre anys Baldoví va ser escollit sense primàries. També sembla decidit que Compromís es presentarà tot sol, sense pactar amb Podem, com fa quatre anys, perquè aquesta vegada les enquestes li són més favorables.
Zaplana insisteix que mai no va participar en cap adjudicació il·legal. L’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana, encausat en el cas Erial, ha insistit que mai no va participar en cap adjudicació il·legal i també que no té ‘cap compte ni cap bé fora d’Espanya’. Ho ha dit després de signar a la Ciutat de la Justícia de València per segona setmana després d’haver estat posat en llibertat i després de saber-se que un informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil calcula que els presumptes suborns investigats en l’operació Erial pugen a 10.521.351,28 euros. Segons aquest informe, inclòs en el sumari de la causa, la Guàrdia Civil calcula que, dels fets examinats, el grup Sedesa, vinculat a la família Cotino, va obtenir ingressos per més de 86,5 milions d’euros arran de la venda d’actius de les ITV i el pla eòlic valencià després de ser adjudicat.
Més per Mallorca insta Sánchez a aprovar el REIB abans de plegar. Més per Mallorca intensifica la pressió sobre el govern de Pedro Sánchez perquè compleixi el seu compromís d’aprovar el Regim Especial per a les Illes Balears (REIB) aquesta legislatura, abans no es dissolguin definitivament les corts espanyoles. El diputat de la coalició Miquel Gallardo ha subratllat la necessitat de tenir el REIB abans de convocar-se les eleccions espanyoles: ‘Pedro Sánchez no pot deixar a l’estacada les Illes Balears, ha d’aprovar el decret llei perquè el REIB tiri endavant.’ Gallardo ha explicat que la seva formació es posarà en contacte amb altres forces del congrés espanyol per aprovar un REIB que sigui bo per a les Illes. També ha recordat que al govern Sánchez encara li queden qüestions pendents, com ara la derogació de la ‘llei mordassa’ i la de la reforma laboral, que previsiblement ja no es faran.
El cap de govern d’Andorra dissol el Consell General i convoca eleccions generals el 7 d’abril. El cap de govern d’Andorra, Antoni Martí, ha anunciat avui la dissolució del Consell General i la convocatòria de les eleccions generals el 7 d’abril. El decret que fa referència a les eleccions es publicarà a mitjanit al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i, com és habitual, anirà signat pels coprínceps i el cap de govern. Entrarà en vigor demà, dia en què també es podrà recollir la documentació per a presentar les candidatures. El termini per a presentar-les s’acabarà el 26 de febrer. La campanya electoral començarà el 24 de març a migdia i s’allargarà fins al 5 d’abril a mitjanit. La jornada de votacions del 7 d’abril durarà entre les nou del matí i les set del vespre. L’executiu del Principat ha volgut esperar a tenir aprovada la llei del pressupost del 2019 per a dissoldre el Consell General i convocar eleccions. Segons que ha explicat el govern andorrà en un comunicat, es fa l’anunci després d’haver-se aprovat en la darrera sessió parlamentària, divendres i dissabte passats, la major part d’iniciatives legislatives que es consideraven ‘imprescindibles’.
LA XIFRA
23.000 residents a Andorra tindran dret de vot a les eleccions espanyoles del dia 28 d’abril, segons que ha explicat l’ambaixador espanyol Àngel Ros.
TAL DIA COM AVUI
El 18 de febrer de 1991 moria el filòleg i editor menorquí Francesc de Borja Moll, continuador del Diccionari català-valencià-balear, fundador de l’Obra Cultural Balear i de l’Editorial Moll.
