30.07.2017 - 11:28
La MUD no ha presentat candidats i ha cridat al boicot perquè considera que aquestes eleccions són inconstitucionals
CARACAS, 30 (EUROPA PRESS)
Els veneçolans estan cridats aquest diumenge a triar els membres de l’Assemblea Constituent que ha convocat el president, Nicolás Maduro, amb l’objectiu de recuperar la pau social, un procés que ha suscitat la crítica interna –fins i tot ‘chavista’– i internacional i ha allunyat encara més la possibilitat d’aconseguir una solució negociada a la crisi que arrossega el país.
De les eleccions d’aquest 30 de juliol sortiran les 545 persones que formaran l’Assemblea Constituent amb l’encàrrec de redactar una nova Carta Magna que substituirà a la promulgada el 1999 sota la Presidència d’Hugo Chávez. “És una de les millors del món. Està blindada de qualsevol capritx personal”, va dir llavors el líder ‘bolivarià’.
No obstant això, la convocatòria d’aquesta Assemblea Constituent ha despertat les crítiques de la Taula d’Unitat Democràtica (MUD) –coalició opositora–, de coneguts ‘chavistes’, com la fiscal general, Luisa Ortega Díaz, i de la comunitat internacional per com s’ha arribat a aquest punt.
Maduro va convocar l’1 de maig l’Assemblea Constituent i va descartar celebrar un referèndum, cosa que sí va fer el seu antecessor fa 18 anys. Per la MUD i per a la fiscal general és il·legal perquè, d’acord amb la Carta Magna, solament el poble, com a “dipositari del Poder Constituent”, “pot convocar”. L’oficialisme, per la seva banda, s’aferra al fet que la Constitució concedeix al president “la iniciativa de convocatòria”.
Una altra de les innovacions de Maduro és que els 545 escons no es repartiran sobre la base de les circumscripcions electorals habituals, sinó que estan distribuïts per territoris i sectors. En principi, els electors podran emetre dos vots, un per territori i un altre per sector, però els qui no estiguin representats en els sectors solament tindran un.
Així, dels 545 membres de l’Assemblea Constituent, 364 tindran caràcter territorial i 173 seran triats d’entre determinats sectors socials –treballadors (79), pensionistes (28), representants comunals (24), estudiants (24), camperols (8), empresaris (5) i persones discapacitades (5)– als quals se sumen 8 representants indígenes.
La MUD ha denunciat que aquest disseny afavoreix el domini oficialista de la futura càmera perquè la distribució territorial s’ha fet per municipi sense tenir en compte el nombre d’habitants, cosa que beneficia a les zones rurals, de tendència ‘chavista’, enfront les ciutats, on l’adhesió al Govern ha començat a diluir-se.
A més, l’oposició ha advertit que els sectors triats són de marcat caràcter oficialista a causa que molts depenen directament del Govern per les ajudes socials que reben o perquè el seu càrrec és de creació ‘chavista’, com en el cas dels representants comunals.
A això se sumen les denúncies per pressions als votants sectorials. El propi Maduro ha ordenat censar als funcionaris per garantir que acudeixin a les urnes. “Si tenim 15.000 treballadors, han de votar els 15.000 , sense cap excusa, empresa per empresa, ministeri per ministeri, alcaldia per alcaldia”, va dir.
En aquest context, la MUD ha optat pel boicot i no ha presentat cap candidat, per la qual cosa els més de 6.000 aspirants registrats procedeixen íntegrament del ‘chavismo’. Entre ells hi ha noms rellevants, com el fill de Maduro; la primera dama, Cilia Flores; i el vicepresident del PSUV, Diosdado Cabello.
PODER ABSOLUT
Maduro ha argumentat que la convocatòria de l’Assemblea Constituent és “un deure històric ineludible” que té “la finalitat primordial de garantir la preservació de la pau del país davant les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques actuals, en les quals severes amenaces internes i externes de factors antidemocràtics amenaçen l’ordre constitucional”.
El cap d’Estat planteja l’Assemblea Constituent com la sortida a la crisi que travessa Veneçuela des de fa anys i que es va agreujar el març passat amb unes polèmiques sentències del Tribunal Suprem que van despullar al Parlament –controlat per la MUD– dels seus poders, la qual cosa va desencadenar una sèrie de manifestacions que han estat durament reprimides per les forces de seguretat, deixant més de cent morts i milers de detinguts.
La meta, ha indicat, és “una reorganització de l’Estat que recuperi el principi constitucional de cooperació entre els poders públics”, després d’una etapa marcada per l’enfrontament constant entre el Govern i el Parlament que el Suprem ha dirimit sempre a favor del Palau de Miraflores, fins al punt de declarar en desacatament” als actuals diputats.
La MUD, en canvi, alerta que el veritable propòsit de Maduro és recuperar el poder absolut que el ‘chavismo’ va perdre en les eleccions parlamentàries del 2015, no solament perquè confeccionarà una Constitució a la seva mesura, sinó perquè l’Assemblea Constituent se situarà per sobre dels altres poders de l’Estat.
“En l’oficialisme els interessa tenir un òrgan de poder supranacional que els permeti per fi governar sense restriccions sota un mantell de suposada legalitat. Aquesta seria la dictadura, no d’un individu, sinó d’un grup, una màfia. Aquí és on volen arribar”, ha dit Jesús ‘Chúo’ Torrealba, exsecretari executiu de la MUD, en declaracions a Europa Press.
UN PAÍS TOTALMENT DIVIDIT
Un altre dels objectius declarats per Maduro és activar un “diàleg nacional” perquè hi hagi “un reconeixement polític mutu” entre Govern i oposició, després de diversos intents fallits. De fet, el mandatari veneçolà va oferir el divendres, durant l’acte ‘chavista’ de tancament de la campanya electoral, obrir una negociació abans que s’instal·li l’Assemblea Constituent.
Però per a moltes veus de la MUD l’oferta de diàleg ja no és creïble. L’ex alcalde de Caracas, el destacat opositor Antonio Ledezma, demanava aquesta mateixa setmana en un vídeo gravat sota arrest domiciliari als seus col·legues de l’aliança dissident que no caiguessin en el “parany” d’asseure’s una altra vegada a la taula de negociacions amb el Govern per considerar que es tracta d’una tàctica dilatòria.
Torrealba ha sostingut que “és un escenari difícil però factible”. Difícil perquè, segons ha reconegut, hi ha “sectors minoritaris” a la MUD als quals els interessa la tensió política per “dur a terme la seva agenda personal”. I factible perquè dins del ‘chavismo’ hi ha un corrent que “tem que l’Assemblea Constituent els torni com un bumerang” per “el gran cost polític, nacional i internacional, que té seguir endavant amb aquesta barbaritat”.
Interrogat sobre l’escenari que dibuixaran aquestes eleccions, Torrealba ha estat taxatiu: “Veneçuela no s’acaba el 30 de juliol”. El líder opositor augura que, després de “la borratxera de poder”, Maduro i els seus “hauran d’enfrontar-se a la realitat”, com el proper pagament del deute internacional amb les arques buides, i la MUD estarà en “una situació molt més complexa”, per la qual cosa tots dos es veuran empesos al diàleg.
Malgrat això, no s’atreveix a descartar una escalada definitiva de la violència que desemboqui en una nova guerra civil, atès que “en aquests moments Veneçuela viu una situació paradoxal: té un Govern sense poble i una oposició sense Exèrcit intentant resoldre per la força”. “I al nostre país les guerres civils sempre han estat per exterminar l’adversari”, ha recordat.
“Però tenim encara ‘chance’ que no sigui així”, ha confiat Torrealba. “Veneçuela necessita ressituar la política com a centre dels mecanismes per a la resolució de conflictes, que siguin les paraules i no les bales, que siguin els vots i no la sang, la qual cosa permeti solucionar el drama veneçolà”, ha defensat i ha dit: “per molt dividits que estiguem Veneçuela solament és una i haurem d’aprendre-hi a conviure”.
