The Washington Post · Niha Masih i Leo Sands

La decisió del govern britànic de suspendre algunes exportacions d’armes a Israel per possibles vulneracions del dret internacional humanitari ha tornat a posar el focus sobre l’ajuda militar occidental a l’estat, en un moment en què el conflicte a Gaza s’acosta al primer any i la xifra de morts a l’enclavament no fa sinó augmentar.

La decisió de Londres arriba després d’un informe del govern laborista, que va arribar al poder aquest juliol. Encara que el Regne Unit és responsable d’una part molt petita de les armes que es venen a Israel, la decisió d’un país que és considerat un aliat clau d’Israel va ser criticada amb duresa pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. “Amb armes britàniques o sense, Israel guanyarà aquesta guerra i assegurarà el nostre futur comú”, sentencià.

Per part seva, el grup de drets humans Amnistia Internacional va qualificar la mesura de massa limitada, i va demanar el cessament total de la venda d’armes a Israel.

Això és tot allò que us cal saber sobre com han abordat els països occidentals la qüestió del subministrament d’armes a Israel durant la guerra de Gaza:

Quins països han suspès o restringit les exportacions d’armes a Israel?

El Regne Unit va anunciar dilluns la suspensió immediata d’unes 30 de les 350 llicències d’exportació d’armes a Israel, incloent-hi les vendes de components per a avions de combat, helicòpters i avions no tripulats, com també per a articles emprats contra objectius terrestres.

El ministre d’Afers Estrangers britànic, David Lammy, va dir que l’informe havia detectat un “risc clar” que els articles exportats “poguessin emprar-se per cometre o facilitar vulneracions greus del dret internacional humanitari”.

L’any passat, Greg Hands, secretari d’Estat de Política Comercial del govern anterior, va declarar davant el parlament que les exportacions britàniques representaven un 0,02% de les importacions militars totals d’Israel, i que l’any 2022 el país va exportar a Israel material militar per valor d’uns 50 milions d’euros.

A final de l’any passat, Itàlia va anunciar que havia deixat d’enviar armes a Israel, encara que van continuar havent-hi algunes exportacions d’armament. El govern va dir aleshores que compliria amb les comandes existents, amb la condició que les armes no s’empressin contra civils.

Itàlia va ser el tercer exportador més important d’armament a Israel entre el 2019 i el 2023, i va ser responsable pel 0,9% del total de les importacions d’armament d’Israel durant aquest període.

El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol va dir al febrer que el país no havia autoritzat cap venda d’armes a Israel d’ençà del 7 d’octubre. No obstant això, la premsa espanyola va informar que les exportacions militars autoritzades abans de la guerra s’havien acabat enviant després i tot de l’esclat del conflicte.

Als Països Baixos, un tribunal va ordenar al govern holandès –en resposta d’una demanda presentada per Oxfam Novib i més organitzacions de drets humans– que suspengués l’exportació de peces per a caces F-35 a Israel arran del risc que aquests avions s’empressin en vulneracions greus del dret internacional humanitari. El recurs del govern holandès contra la decisió serà examinat pel Tribunal Suprem del país aquesta setmana.

Al febrer, la regió belga de Valònia va suspendre dues llicències d’exportació de pólvora a Israel, segons que van informar els mitjans de comunicació locals, després de l’ordre dictada el mes anterior pel Tribunal Internacional de Justícia, que ordenà a Israel que prengués mesures més contundents per evitar la mort de civils a Gaza.

El Ministeri d’Afers Estrangers del Canadà va declarar al març que el país no havia aprovat cap permís d’exportació d’armes a Israel d’ençà del 8 de gener, i que la pausa continuaria fins que pogués garantir el “ple compliment” per part d’Israel dels controls a l’exportació. Els permisos concedits abans del 8 de gener, afegí, continuarien en vigor. També al març, la Cambra dels Comuns del país va aprovar una moció no vinculant que demanava que el Canadà deixés d’autoritzar i transferir exportacions d’armes a Israel.

Quins països han continuat subministrant armes a Israel?

D’ençà del 7 d’octubre, els Estats Units han enviat uns 5.800 milions d’euros a Israel en concepte d’ajuda militar, segons que va informar The Washington Post al juny. Washington és el proveïdor principal de l’exèrcit israelià, responsable del 69% de les importacions totals d’armes israelianes entre els anys 2019 i 2023.

Al maig, els Estats Units va aturar un enviament d’armes, que incloïa bombes de 500 tones i 2.000, quan Israel va amenaçar d’envair la ciutat de Rafah, al sud de Gaza, on hi havia la majoria de palestins desplaçats. Al juliol, Washington es va fer enrere i va anunciar que tornaria a lliurar bombes de 500 tones a Israel.

Aquest dimarts, el portaveu del Departament d’Estat nord-americà, Matt Miller, va declarar que la decisió del Regne Unit de suspendre algunes exportacions no modificaria pas la política de Washington sobre Israel, i va afegir que els Estats Units continuaven avaluant les “possibles vulneracions del dret internacional humanitari” a Gaza.

Alemanya ha aprovat la venda d’armes i equip militar a Israel per valor d’uns 275 milions de dòlars d’ençà de l’octubre, segons que van informar a l’abril advocats del govern al Tribunal Penal Internacional, en què Berlín s’enfronta a un cas pel proveïment d’armes a Israel. Alemanya va declarar que la majoria d’aquestes vendes s’havien aprovat l’octubre de l’any passat, i que d’aleshores ençà les vendes d’armament militar s’havien reduït dràsticament. Tanmateix, el tribunal va declinar d’emetre ordres d’emergència per a aturar aquestes vendes.

Alemanya és el segon proveïdor principal d’armes a Israel després dels Estats Units, amb exportacions per valor d’uns 319 milions d’euros l’any passat.

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb