15.12.2023 - 21:40
Nós Diario avui agombola els seus lectors amb una biografia de Pardo de Cela amb què inaugura la col·lecció Biografies essencials del Regne de Galícia, que pretén restaurar la memòria de l’edat política més antiga de l’espai peninsular, aquella que va néixer al tombant del segle V i es va mantenir amb una independència pràctica fins el període dels Reis Catòlics, que van ofegar amb sang i foc les aspiracions de llibertat del país, mitjançant una guerra de conquesta que va avançar els mètodes aplicats més tard a Granada i Amèrica.
Pedro Pardo de Cela. Vida, mort i memòria d’un noble gallec, llibre del professor de la Universitat de la Corunya Alexandre Peres Vigo, que avui es lliura amb el diari, no solament acosta la lluita i el martiri d’aquest rebel gallec assassinat per ordre dels Reis Catòlics, sinó que ofereix una panoràmica de la revolta gallega del segle XV, quan un ampli moviment de caràcter nacional i popular va provar de canviar la sort del país, allunyar-lo de Castella, unir-lo a Portugal i lligar-lo als pobles atlàntics, en la línia defensada per Fernando Ruiz de Castro cent anys abans.
La biografia de Pardo de Cela tindrà continuïtat els dos últims dissabtes de desembre amb una aportació a la revolta de les abadesses gallegues del segle XV i XVI i amb un recorregut per la vida de Fernando Ruiz de Castro.
El primer estudi ha estat elaborat a dues mans per les investigadores Carme Varela i Carolina Casal, que assenyalen que les abadesses, enterrades pel relat masculinitzat de la història, van ser “les Pussy Riot de l’edat mitjana”, i el segon per l’historiador i assagista Francisco Rodríguez, que durant l’any passat va fer dos estudis voluminosos sobre la revolució gallega del segle XIV i la dinàmica del regne gallec com a elements clau per a entendre els aspectes basilars de la qüestió nacional gallega.
Les Biografies essencials del Regne de Galícia, que et faré arribar, Vicent, van més enllà de la recuperació i reivindicació de personatges centrals de la nostra història nacionals. Tots tres volums certifiquen l’existència d’un regne gallec i d’una Galícia rebel, que, una vegada començat el procés d’incorporació subordinada del país a la corona de Castella, cap al 1230, es va alçar una vegada i una altra per defensar la seva llibertat.
La revolució gallega del segle XIV, que s’allarga del 1357 al 1386, i la revolta del segle següent, entre el 1475 i el 1486, van ser expressió d’un moviment de caràcter nacional popular amb diversos protagonistes i lideratges i que solament van poder ser derrotades per l’acció violenta de forces alienes a Galícia.
Les revoltes del segle XIV i XV s’expliquen per la consciència de pertinença a una realitat política diferent de Castella, el Regne de Galícia, la història del qual s’estén del segle V al XV.
La seva existència explica el gran desenvolupament del romànic al país, amb la catedral de Sant Jaume de Galícia al capdamunt –l’estil original de la qual era romànic–, la literatura rica dels cançoners i el naixement i formació a la Galícia nuclear de bona part dels monarques d’aquell període. Ocultar-la, tal com he evidenciat en articles anteriors, respon a l’objectiu de falsificar la història per posar-la a disposició del projecte unitari espanyol. Negar-la prova d’evitar que el vell regne de Fernando Ruiz de Castro, de les abadesses rebels i de Pardo de Cela acabi convertit en república.
