Velázquez i el Segle d’Or viatgen a Barcelona

El CaixaFòrum acaba d’inaugurar la primera gran exposició sobre Velázquez que es pot veure a Barcelona. La col·lecció barroca del Museu del Prado de Madrid nodreix la mostra, que proposa un diàleg entre set obres mestres del pintor sevillà i una cinquantena de llenços d’altres grans artistes del seu temps, entre els quals hi ha Rubens, Ribera, El Greco, Zurbarán, Giordano i Van Dyck. Les obres de Velázquez ofereixen una visió àmplia de la paleta estilística i temàtica del pintor i proposen un joc de comparacions i correlacions amb alguns dels pintors espanyols i internacionals amb els quals es va relacionar i de la producció dels quals estava al corrent. L’exposició, que conviu al CaixaFòrum amb una altra gran mostra dedicada a Toulouse Lautrec, es podrà visitar fins al 3 de març de 2019.

Ticià, El Greco, Ribera, Antonio Moro, Rubens, Murillo, Giordano, Brueghel, Guido Reni, Van Dyck, Zurbarán, Claudio de Lorena i Stanzione són la constel·lació d’artistes l’obra dels quals acompanya set grans pintures de Velázquez a l’exposició ‘Velázquez i el Segle d’Or‘ al CaixaFòrum. Les set obres mestres del pintor sevillà són Felipe IV, Juan Martínez Montañés, Isop, Adoració dels Reis Mags, Bufó amb llibres, El príncep Baltasar Carlos a cavall i Mart.

Les peces han estat escollides pel comissari Javier Portús Pérez –cap de conservació de pintura espanyola del Museo del Prado– i volen donar una descripció de l’autor com més detallada millor. ‘La intenció és que, amb aquestes set obres, s’entengui qui va ser Velázquez, l’afany d’originalitat, la singularitat narrativa i les extraordinàries virtuts tècniques que el converteixen en un dels cims de la pintura’, diu el comissari. I afegeix: ‘Va ser un dels artistes espanyols més versàtils i que va cultivar més varietat de temes, cosa que ha volgut reflectir l’exposició.’

La representació del saber, la religió, la reflexió sobre l’art, la cort, la mitologia i el paisatge són els àmbits temàtics que proposa l’exposició per a mostrar aquest ventall temàtic de Velázquez. Per a cada qüestió, un llenç de Velázquez. I al seu voltant, obres d’altres artistes que permeten de comparar la seva feina amb la que feien altres artistes del Segle d’Or de la pintura de l’estat espanyol i també l’europea i que permeten que el visitant situï Velázquez en un lloc més concret.

‘Des de ben jove, Velázquez buscava la singularitat amb una voluntat de distingir-se, des de les seves primeres obres a Sevilla: uns bodegons que no s’assemblen a res conegut fins aleshores’, explica Portús. Més endavant, va començar a treballar al servei de la cort reial espanyola, un espai competitiu i on singularitzar-se, i des d’on tenia accés a la producció que es feia a Europa. Les corts dels diversos estats europeus van fer aquesta funció de promoció artística i van contribuir a l’observació, la comparació i les influències entre els diversos creadors del moment.

En aquest sentit, el comissari de la mostra admet que, si bé estem acostumats a escriure la història de la pintura en termes d’escoles estatals, la realitat no sempre va ser tan compartimentada, perquè la pintura és un llenguatge que no en sap, de fronteres. ‘El joc d’estímuls i influències era extraordinàriament variat, i una de les coses que mostra aquesta exposició és fins a quin punt en aquella època la pintura era un llenguatge internacional que no coneixia fronteres’, conclou Portús.

‘Velázquez i el Segle d’Or’ és la tercera exposició organitzada conjuntament entre CaixaFòrum i el Museo del Prado, després de ‘Goya. Llums i ombres’, i ‘La bellesa captiva. Petits tresors del Museo del Prado’. En aquest cas, la nova exposició a Barcelona se suma als actes de celebració del bicentenari de la pinacoteca madrilenya.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes