Un veí d’Artés ofereix mil litres d’aigua que li sobren cada setmana gràcies a un sistema que ha dissenyat a casa

Ara que hi ha sequera, i arran d’unes obres que havia de fer a casa, Jordi Arnau va decidir de muntar un sistema de recuperació i tractament d’aigües grises per poder fer les obres sense gastar aigua potable. Amb el temps, ha anat perfeccionant el sistema, de manera que ara pot reaprofitar l’aigua que la seva família de cinc membres fa servir per dutxar-se i també la que utilitzen a l’apartament turístic que tenen just a sobre de casa.

Aquesta aigua la fan servir per netejar, per al dipòsit del vàter o per regar. I després de tot això, cada setmana li’n sobren uns mil litres. Els ha ofert gratuïtament a l’Ajuntament d’Artés, però lamenta haver topat amb la burocràcia. Al consistori asseguren que estudien la viabilitat de la proposta.

Amb motiu de les obres que havien de fer a casa, Jordi Arnau i la seva família van decidir d’estudiar quines aigües podrien ser aptes per al reaprofitament segons l’olor que fan o la brutícia que acumulen. Van observar que l’aigua de la dutxa era la més neta, en comparació amb l’aigua de la rentadora o del rentaplats. “Els sabons que fem servir són biodegradables i no fan olor ni interfereixen en el PH de l’aigua”, ha explicat en declaracions a l’ACN.

Un sistema molt sofisticat

A partir d’aquí, van dissenyar un sistema per a aprofitar tota aquesta aigua. En concret, Arnau detalla que tenen quatre dipòsits amb una capacitat de prop d’un miler de litres cadascun. El sistema consisteix que tota l’aigua de la dutxa va parar a un primer dipòsit i, tot seguit, es filtra cap a un segon dipòsit en què l’aigua arriba ben neta. “Amb aquests filtres podem treure les partícules que hagin pogut quedar a l’aigua, com ara cabells o sabó, i l’aigua queda completament neta”, detalla. Aquesta aigua la fan servir, principalment, per regar les plantes.

Al tercer dipòsit hi aboquen aigua neta que agafen del segon dipòsit i hi afegeixen clor. Aquesta aigua la fan servir per omplir el dipòsit del vàter i també per netejar a terra. Finalment, el sistema té un quart dipòsit que és on van acumulant l’aigua que no fan servir. Des que tenen aquest sistema, la família d’Arnau estalvia aigua per als sanitaris, per fregar o per regar, però encara li’n sobra; segons que calcula, uns mil litres a la setmana. “Sap greu haver-la de llençar, i més en una situació de sequera com l’actual”, lamenta. Per això s’ha ofert a cedir-la a l’ajuntament gratuïtament.

Jordi Arnau lamenta que s’ha sentit molt abandonat per l’administració local i lamenta que hagi de llençar una aigua que podria servir per a netejar els carrers del nucli antic del municipi. “Jo no vull diners, vull que netegin els carrers o reguin les plantes. És una aigua que tindrien completament gratuïta i la vull donar”, exposa. De fet, és conscient que hi ha molts problemes burocràtics al darrere, però exigeix que l’ajuntament li doni una resposta. “Si l’Ajuntament d’Artés no vol aquesta aigua pel motiu que sigui, potser al poble del costat sí que li interessa”, assegura.

L’Ajuntament d’Artés assegura que estudia la viabilitat de la proposta, però que no és una qüestió fàcil, perquè s’ha de poder garantir la seguretat de l’aigua.