05.07.2017 - 22:00
Lògicament, d’ençà que dimarts a migdia es va presentar l’esborrany de la llei del referèndum d’autodeterminació al parlament, el text s’ha analitzat del dret i del revés a tots els mitjans. És una llei que omple unes vint pàgines i que fa de bon llegir. Ho aprofito per proposar-vos de llegir-la en el format que va oferir VilaWeb Paper ahir. Val la pena de fer-ne una lectura completa per fer-se càrrec de la dimensió de l’aventura. Deixeu-me dir d’entrada que la llei és una declaració d’independència parcial, en un aspecte, i condicionada al vot favorable al referèndum, en un altre.
La llei té quatre articles considerables. Són l’article 2, el 3.2, el 4.4 i 4.5, i el 17.1. En general, la resta resolen qüestions pràctiques que haurien pogut ser d’una manera o d’una altra. Però que en definitiva asseguren que el referèndum esdevingui una votació amb totes les garanties democràtiques i amb el format de votació electoral que es fa sempre. També són interessants de llegir el preàmbul, més polític i de context per a afirmar la legitimitat de la llei, i les disposicions addicional i finals, molt suggeridores des del punt de vista legal.
Anem ara als articles decisius. El segon afirma que ‘el poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i com a tal exerceix el dret de decidir, lliurement i democràticament, la seva condició política’. Ja s’havia aprovat en declaracions diverses al parlament, aquesta afirmació. Però ara parlem d’una llei amb tots els ets i uts. I una llei té unes implicacions que les declaracions o les mocions parlamentàries no tenen. Entre més raons, perquè una llei té unes conseqüències pràctiques i reals en termes polítics i efectius. Declarar-se ‘subjecte polític sobirà’ és declarar-se sobirà. Ras i curt. I això no s’hi vincula pas a cap resultat positiu o negatiu el dia 1 d’octubre.
En segon lloc, el punt segon de l’article tercer és la cosa més decisiva de tota la llei. Diu així: ‘Aquesta Llei estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i a garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya.’ Un règim jurídic excepcional, més enllà d’algunes barbaritats que he llegit en algun mitjà de contaminació, és una fórmula legal perfectament prevista per l’ordenament jurídic internacional. I no és una fórmula gens estranya als països del nostre entorn. Excepcional vol dir en aquest cas que abasta tan sols un moment concret i unes qüestions determinades. En tot cas, la cosa més concloent és que prevalgui jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte. I això implica també la constitució espanyola. Patapam!
Els punts quart i cinquè de l’article quart tenen unes implicacions polítiques també terminants. Són els que fan vinculant, sense possibilitat d’interpretacions ni de valoracions subjectives del moment, el referèndum de l’1 d’octubre. Diuen així:
«Si el recompte dels vots vàlidament emesos dóna com a resultat que n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, implica la independència de Catalunya. A tal efecte el Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent.
»Si el recompte dels vots vàlidament emesos dóna com a resultat que n’hi ha més de negatius que d’afirmatius, implicarà la convocatòria immediata d’unes eleccions autonòmiques.»
Si hi ha més vots emesos del sí que del no –sense cap esment a la participació–, es proclama la independència al parlament. Si hi ha més vots emesos del no que del sí, es convoquen eleccions autonòmiques. Mai en cap referèndum organitzat per l’estat espanyol –i en gairebé cap dels que s’han fet al món– no s’ha fixat cap participació. Tampoc no té sentit de fer-ho aquí, oimés que hi ha poders prou gruixuts amb vocació de rebentar i boicotar la votació.
Trobo especialment interessant que també s’especifiqui la conseqüència d’un vot negatiu. Aquest pot ser un bon reclam per a la participació d’aquells qui volen evitar la independència i també d’aquells qui volen desallotjar l’independentisme del govern. La conseqüència tan concreta de la victòria del sí no és res més ni res menys que una declaració d’independència ajornada i condicionada amb data definida d’execució. Magnífic!
Finalment, el punt primer de l’article disset ens anuncia la creació d’un organisme molt important: la Sindicatura Electoral de Catalunya. Acostumats com estem als disbarats de la junta electoral espanyola, dotar-se d’un òrgan format per juristes de prestigi reconegut per a fer d’àrbitre en el referèndum és una notícia molt satisfactòria. Òptima, de fet.
En general, la llei és molt considerable. Però aquests quatre articles són la joia de la corona. Ai, no!, que nosaltres fem una república! La joia de la república!
@PereCardus, periodista
