23.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.10.2024 - 22:53
The Washington Post · Anthony Faiola
Ciutat del Vaticà. En els darrers dies de l’aplec catòlic més important d’ençà de la dècada dels seixanta, hi ha una qüestió que plana sobre els assistents amb més força que qualsevol altra: si la confessió cristiana més important del món hauria de permetre l’ordenació dones.
Els defensors de la proposta argumenten que ampliar les atribucions de les dones al si de l’Església Catòlica és una qüestió de necessitat, no tan sols una qüestió d’equitat. Des de les profunditats de l’Amazònia fins a les parròquies del cor d’Europa, l’església sofreix una escassetat crònica de clergues. Però si es permetés l’ordenació com a diaques de les dones, podrien omplir aquest buit –fent bateigs, de testimoni en els matrimonis, presidint funerals o bé predicant l’homilia a missa.
Les expectatives de canvi van augmentar quan el papa Francesc va anunciar el seu “sínode sobre la sinodalitat”, una cimera històrica sobre el futur de l’església. En un gest d’inclusió, el papa, per primera vegada, hi convidà dones i els concedí dret de vot. Francesc també nomenà sotssecretària del sínode una religiosa francesa, Nathalie Becquart, de manera que va posar una dona com a rostre d’un fòrum tradicionalment masculí.
No és d’estranyar, doncs, que els defensors de l’ordenació de dones esperessin un debat amb cara i ulls sobre la qüestió.
Però quan el sínode va acabar, aquest cap de setmana passat, la possibilitat que les dones poguessin ser ordenades va semblar descartada del tot, si més no, durant el papat de Francesc. L’ordenació de les dones ha passat a ser una de les moltes qüestions –com el celibat sacerdotal o l’acostament cap a la comunitat LGBTI– que han quedat relegades als inescrutables grups d’estudi vaticans.
Dilluns, una de les figures més properes a Francesc va tancar la porta a la idea que les dones poguessin ser ordenades a curt o mitjà termini.
“Sabem que el sant pare ha expressat que, ara com ara, la qüestió del deganat femení no està llesta, i ha demanat que no ens hi detinguem”, va dir el cardenal Víctor Fernández, cap del poderós Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, als delegats del sínode.
Per a catòlics com Kate McElwee, directora executiva de la Conferència sobre l’Ordenació de les Dones, amb seu als Estats Units, les declaracions de Fernández van ser tot un xoc de realitat.
“Ens ho vam prendre com una traïció, en certa manera”, diu McElwee. Com a papa, Francesc és vist sovint com un modernitzador i un progressista, diu, i afegeix: “Però crec que el seu punt cec són les dones.”
D’ençà que va ascendir al tron de Sant Pere l’any 2013, Francesc ha promulgat una sèrie de transformacions substantives però limitades, incloent-hi el controvertit decret que va permetre la benedicció de persones en relacions homosexuals, signat l’any passat. En aquest sentit, el resultat del darrer sínode sembla que il·lustra els límits del progressisme del papa o, si més no, la seva reticència a impulsar transformacions que puguin suscitar més controvèrsia entre els 1.400 milions de catòlics del planeta.
“Crec que el papa està molt interessat en la qüestió de les dones a l’església, i vol estudiar-la més a fons”, diu Anna Rowlands, una teòloga britànica que ha exercit com a membre sense dret de vot del sínode. Però aquells que van acudir-hi amb l’esperança d’un debat més profund sobre el rol de les dones, admet Rowlands, “sentiran, inevitablement, una certa frustració”.
Com a papa, Francesc ha reclamat als catòlics de tot el món que parin més atenció a les dones que cerquen “més justícia i igualtat”, i ha modificat la llei eclesiàstica per permetre formalment que les dones exerceixin un rang més ampli de funcions durant la missa. També ha impulsat la inclusió de més dones en els rangs superiors de la cúria romana, la burocràcia del Vaticà. Tres dicasteris –ministeris– vaticans, pel cap baix, compten ara amb dones com a altes funcionàries.
Però poques qüestions evidencien de manera més clara la vena tradicionalista del papa que la seva posició sobre l’ordenació de dones. En una entrevista concedida al maig al programa 60 Minutes de la cadena nord-americana CBS, Francesc es va mostrar inequívoc. “Les dones són de gran servei com a dones, no com a ministres”, va dir.
El papa sovint parla metafòricament de l’església com a figura femenina, en tant que “esposa” per als fidels. Tot i exaltar sovint les dones, no ha deixat mai de distingir el seu rol a l’església –i la resta de la societat– del dels homes.
“La feminitat és criança i entrega vivificant. És per això que una dona és més important que un home, però és terrible que una dona vulgui ser un home”, va dir el mes passat durant una intervenció en una universitat catòlica de Bèlgica, en unes declaracions que van suscitar les crítiques dels seus amfitrions.
Phyllis Zagano, acadèmica nord-americana que investiga el rol de les dones a l’església, ha qüestionat la suposició de Francesc que les dones que van exercir com a deganes fins el segle XII no van ser mai ordenades per les Sagrades Ordres. Zagano ha format part d’una de les dues comissions eclesiàstiques que, sota el mandat de Francesc, ha examinat la qüestió de l’ordenació de les dones. Explica a The Washington Post que les deliberacions del grup són classificades com a “secret pontifici”, i que no en pot revelar cap detall. Anteriorment, havia dit públicament que no havia estat mai informada sobre les conclusions que la comissió va presentar al papa.
“Suposo que us agradaria saber quines conclusions vam lliurar al papa”, va dir en una conferència el mes passat. “A mi també”, ironitzà.
El grup d’estudi sobre la dona ha suscitat crítiques per manca de transparència. És l’únic dels deu grups d’aquesta mena en què no s’ha revelat el nom dels seus membres. Un vídeo projectat en el sínode va mostrar els membres d’altres grups, però es va limitar a mostrar una imatge genèrica del personal del Vaticà quan va esmentar el grup que estudiava el rol de la dona a l’església.
Divendres passat, durant una reunió que els delegats del sínode creien que seria informativa sobre la recerca del grup, el Vaticà va presentar dos “ambaixadors” que ni tan sols n’eren membres, i que van ser incapaços de respondre a la majoria de les preguntes dels delegats presents.
“No he vist mai res que s’hagi gestionat tan malament a l’església”, diu un dels delegats presents, que parla amb la condició d’anonimat per poder respondre a qüestions sobre el sínode, tancat al públic general. “Hi havia delegats, incloent-hi bisbes i cardenals, que van assistir-hi a la recerca de respostes, i no en van obtenir cap. La meva sensació és que l’única cosa que vol el Vaticà és que aquest tema s’esfumi”, afegeix.
Preguntat sobre l’incident –i si alguna dona formava part del nou grup d’estudi–, el portaveu vaticà Matteo Bruni va remetre a The Washington Post una còpia de les declaracions de Fernández davant del sínode, en què demanava que es trobessin nous rols per a les dones “sense centrar-se en l’Ordre Sagrat”, cosa que en descarta l’ordenació a efectes pràctics.
Fernández també assenyalava que les dones ja podien dirigir parròquies sense sacerdots com a catequistes, o mestres religioses, un estatus que Francesc va formalitzar el 2021. Aquest títol no implica l’ordenació sagrada i no comporta els poders d’un diaca, que en la majoria dels casos pot substituir un sacerdot.
L’església està dividida sobre la qüestió de l’ordenació de les dones, una lluita entre tradicionalistes i progressistes que ha quedat reflectida en els procediments del sínode. Un document publicat al final de la sessió de la tardor passava qualificava d’urgent la necessitat de garantir que les dones poguessin participar en “els processos de presa de decisions i assumir funcions de responsabilitat en l’atenció pastoral i el ministeri”. Però, aquest cap de setmana, els delegats s’han mostrat clarament dividits sobre com s’hauria de fer aquest procés.
Zagano suposa que el grup d’estudi de la dona –que ha de presentar el seu informe al juny– podria recomanar, en darrera instància, “alguna mena de ‘ministeri deganal no ordenat’ per a les dones”.
El sínode també debat sobre una descentralització de l’església que podria conferir més poder a les dones que exerceixen funcions de responsabilitat en les diòcesis locals. Si s’aprova, la proposta sinodal que permetria als laics de predicar l’homilia a la missa passaria a incloure també les dones.
Per altra banda, alguns aplaudeixen el papa per permetre que l’estudi sobre l’ordenació de les dones continuï endavant, en contrast amb l’actitud dels seus predecessors.
“El papa no ha dit que això no s’hagi de discutir mai més”, diu el reverend Thomas Reese, un sacerdot nord-americà que ha escrit uns quants llibres sobre el funcionament intern de l’Església Catòlica. “Un bisbe ara pot proclamar que està a favor d’ordenar dones i no passa res… Amb Joan Pau o Benet, aquest bisbe hauria tingut tota mena de problemes”, continua. Sigui com sigui, Reese afegeix que no creu que el papa canviï d’opinió sobre l’ordenació de les dones, ni tampoc sobre qualsevol altra de les qüestions més polèmiques tractades al sínode.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
