03.06.2016 - 02:00
Les Cotxeres de Sants de Barcelona no donaren l’abast ahir al vespre per a tothom qui volia escoltar l’ex-ministre d’Economia grec, Ianis Varufakis. Va intervenir en un acte de pre-campanya electoral d’En Comú Podem, al costat d’Ada Colau, Xavier Domènech i més líders del partit. No s’hi cabia. L’acte va començar amb mitja hora de retard. Mediterràniament.
L’estrella Varufakis va fer un discurs de vint-i-cinc minuts en anglès, traduït al català allà mateix. I l’home va començar improvisant, però molt ben lligat, parlant de dones:
‘Escoltar Ada Colau m’ha recordat una cosa que em va dir una tinent batlle de la ciutat d’Atenes: el món no serà millor perquè les dones entrin als governs, sinó perquè les dones canviaran les formes de govern. I vosaltres ho feu a Barcelona.’ Grans aplaudiments, seguits d’un tomb de guió: ‘Aquesta tinent batlle, per cert, era la meva mare.’
En la resta del discurs, Varufakis va fer una sola concessió a la campanya de Pablo Iglesias: ‘La gent d’Espanya és a punt per a un govern progressista. I la gent d’Europa és a punt per a un nou govern progressista a Madrid.’ Això i prou. En canvi, el fenomen Barcelona, si es pot dir així, va ser constantment als llavis del grec: ‘Quan viatjo no he d’explicar què passa a Barcelona. M’ho demanen. Aquests dies vinc de Leeds, Bristol, Dublín, i sabeu què em demanen? Em demanen què passa a Barcelona. Com els va, aquest experiment revolucionari tan fascinant, a Barcelona?’
Sí, va dir ‘experiment revolucionari’.
‘Abans-d’ahir –va continuar– anava amb tren amb el ministre de Finances britànic a l’oposició. Sabeu de què parlàvem? Del pressupost participatiu de la ciutat de Barcelona.’ Varufakis va regalar al públic una metàfora i tot: ‘Avui érem en una de les places de Barcelona. I hem vist aquesta escena: un sense sostre ha agafat aigua de la font de la plaça per rentar la cara del seu gos. Un gos blanc, preciós. Doncs un amo de restaurant l’ha volgut fer fora a crits, i el digne sense sostre ha cridat: “No!” Era el no grec, i el no passaran del 1936.’
En la resta del discurs va anar desgranant aquesta idea de reformar Europa des de dins que fa mesos que explica arreu: ‘Recuperar les places, i les ciutats, és el primer pas per a fer història, i evitar la desintegració de tot Europa. És el primer pas per a allunyar-nos de la idea de privatitzar-ho tot, inclosos els nostres països. […] El 9 de febrer alguns de nosaltres, com Ada, Gerardo, Jordi Ayala, vam començar a Berlín un moviment democràtic europeu, un moviment de moviments, que reclama ciutats rebels, i que vol recuperar Europa en nom dels europeus i els qui no ho són. […] Mariano Rajoy fa poc va anar a Brussel·les després d’anys d’imposar austeritat, creient que havia estat un èxit. Però ara s’adona que les xifres no quadren, i com un nen petit va a Brussel·les a demanar permís per a incomplir les regles. Doncs el següent president ha d’anar a Brussel·les i dir-los que el govern d’Espanya reclama una cimera per a debatre noves normes. Per exemple: en lloc d’imprimir 8.000 milions d’euros el mes que només compren productes tòxics, i que donen als bancs, què us sembla un banc d’inversió europeu? Un banc que optés pel New Deal i destinés trilions d’euros l’any a invertir, d’Espanya a Finlàndia. Oi que igualment imprimeixen els diners? Doncs que els posin on toca: energia sostenible, capital humà, sistema educatiu i de salut.’
Aquest és el vídeo sencer de l’acte:
Els refugiats ens salven de nosaltres mateixos
La intervenció d’Ada Colau es va dividir en tres blocs. Un bloc sobre les eleccions espanyoles, que es pot resumir en una sola frase: ‘Aquesta vegada directament arrasarem.’ Un segon bloc amb el balanç municipal d’un any a govern, que es pot resumir amb els grans aplaudiments rebuts al costat de la cridòria dels treballadors de TMB en vaga que hi havia fora del recinte. Per uns segons es van escolar els seus crits, fins que es van tancar suaument les portes. I el tercer bloc d’Ada Colau seria una idea d’Europa on ens detindrem una mica més. Colau va dir: ‘L’Europa que avui fa polítiques que provoquen patiment i la mort de milers de persones a la nostra mar Mediterrània i a les nostres fronteres és l’Europa liderada pels estats. I avui, des de les ciutats, amb les ciutats, des de les places, cridem ben fort, convençudes i sense cap resignació, que avui els estats no representen el projecte europeu. Que sàpiguen que no ens representen!’
I va continuar: ‘La majoria invisible ens sentim representades en les persones refugiades que truquen a casa nostra. I no vénen a Europa només a salvar-se, també vénen a salvar-nos a nosaltres. Vénen a ajudar-nos a nosaltres de nosaltres mateixos. A recordar-nos què volia ser Europa i avui ha deixat de ser. Així que donem les gràcies a les persones refugiades i migrants. Especialment a les dones migrants. A qui es maltracta, precaritza, però un cop passen s’utilitzen per a les tasques més importants: la de la neteja o de les cures de les nostres persones més estimades. Aquestes refugiades no només ens representen. Són la nostra única esperança per a salvar Europa de la mateixa Europa.’
Somni europeu
Finalment, Xavier Domènech també va parlar. Una mica nerviós, el candidat a les espanyoles va fer el míting més míting de tots, i va acabar cridant un paràgraf final molt viscut: ‘El 26 de juny la victòria d’En Comú en Podem serà la victòria de Catalunya de nou. Per això, el 26-J, allò que el 20-D ja vam fer a Catalunya, ho farem a tot Espanya! El 26 de juny farem caure el govern de Rajoy! I aquesta victòria serà la victòria de Catalunya! Serà la victòria dels pobles de l’estat espanyol! Serà la victòria dels nostres germans i germanes de Grècia! De França, que avui lluiten al carrer! Serà la victòria dels partisans italians, serà la victòria d’Europa, dels pobles d’Europa, del somni europeu!
Sí, va dir somni europeu.
