Varufakis, al Velódromo

Divendres passat Ianis Varufakis va dinar amb una quinzena de catalans al restaurant Velódromo, de Barcelona, per explicar una mica el seu pla per a Europa. L’home és més baixet que no esperaries, però també més incisiu, sarcàstic i amb un sentit de l’humor que s’agraeix. Durant el dinar es va demanar discreció, que esperem conservar.

El pla de Varufakis és ben públic i l’ha explicat a les televisions. Crear un estat d’ànim, obrir una conversa a escala europea amb un objectiu: democratitzar Europa. Escriure’n una nova constitució. Moure gent i consciències. Prou eteri, de moment. Del dinar, en surto informat que en aquest objectiu l’acompanyaran noms de relleu europeu ( del camp cultural i l’esquerra política), figures catalanes incloses. Ara, no tinc clar què n’acabarà sortint. Semblaria que un partit polític, no. L’aversió a la política de Brussel·les li surt genuïna, i descomunal, al senyor Varufakis, i aquí aconsegueix de crear empatia.

Escoltar-lo parlant del nivell d’anglès dels caps d’estat, per exemple, és mel. Sembla, doncs, que Mariano Rajoy no està sol. Escoltar-lo descrivint els buròcrates europeus, les mentides rebudes, el joc mesquí, els partits d’esquerra, els de dreta, la inutilitat del parlament, i tot plegat dit amb sarcasme, cap queixa, i tota la mala llet, va ser llum per als meus ulls. Varufakis, doncs, diu que no vol muntar cap partit, que és una altra cosa. Veurem com acaba. De moment, sembla, recull idees i noms.

El país que surti de l’euro es trobarà en la misèria i amb els nazis al poder. Exagerant, així ho veu ell. Tampoc expliquem res de nou: Varufakis és partidari de canviar la UE des de dins, no pas sortir-ne. Però jo no m’esperava tanta convicció de quedar-se a dins. Un moment que recordaré del dinar va ser quan Varufakis va dir als membres de la CUP presents: ‘Si aconseguiu sortir de l’euro, la CUP no en sortirà beneficiada. Al revés. Seran els nazis.’  L’aversió a sortir de la UE de Varufakis impressiona.

Varufakis va arribar a ser intel·lectualment cruel amb molts membres de l’Eurogrup. Amb una excepció: Angela Merkel. ‘Dóna mil voltes als aquí presents, inclòs jo. Una dona molt, molt intel·ligent.’ Varufakis, de fet, no té un pla per al sud d’Europa. Té un pla per a Europa sencera. Nord inclòs. I, com a economista, semblaria que s’acontentaria que el nord d’Europa jugués el mateix paper que el nord dels EUA: els uns es fan rics a costa dels altres, però en canvi paguen més imposts. Reequilibren, d’alguna manera. El professor universitari compraria alguna mena d’idea racional. Qualsevol cosa menys l’atracament sàdic actual. ‘El pitjor capitalisme mai inventat és l’europeu. I els alemanys, i tots, saben que s’haurà de reequilibrar d’alguna manera. Simplement creuen que encara no és el moment.’ Ell voldria la reforma ja. A Varufakis, l’anticapitalisme li queda lluny, i també fuig de perdre gaire el temps en debats massa ideologitzats.

De Catalunya sap dues coses, però ben sabudes. Que l’any 1936 vam col·lectivitzar empreses amb èxit i que ara, segons ell, i per ordre: ‘no sou la Lega Nord’, ‘no he vist el racisme d’uns altres nacionalismes, aquí’, i ‘els catalans, al final, demaneu drets bàsics’. De Maulet, no en deu ser. Però la diplomàcia espanyola tindrà feina amb aquest home, si el volen convèncer de segons què.

Al final, la gent també viatja, en el seu cas cercant aliats. Aquí n’ha trobat.