Dolors Miquel: variacions sobre la creació d’un guant

Enguany Dolors Miquel ha publicat El guant de plàstic rosa (premi Ausiàs March, Edicions 62), una reflexió sobre la mort d’una potència difícil d’igualar (llegiu l’entrevista que li vam fer). Molts creadors han restat colpits pel llibre i s’hi han referit. Potser per això, i d’una manera gairebé atzarosa, la poetessa va començar a teixir una xarxa de complicitats, que han acabat conformant set actes, de set presentacions successives del llibre, durant tota la setmana, en espais diferents, i amb creadors diferents. La iniciativa, curiosa, poderosa, porta per títol Per a la creació d’un guant. Són set propostes al voltant d’El guant de plàstic rosa, a partir de la mirada de disset creadors de disciplines artístiques diverses.

Alguns dels espais triats per a les accions són ben singulars, com el d’ahir: la carnisseria Roser i Jordi del mercat de l’Abaceria, del barri de Gràcia de Barcelona. L’impulsor de la Kinzena Poetika, Jordi Boldú, va presentar el llibre, tot dient que començava una ‘Setmana Dolors Miquel’ i que esperava que l’Any Dolors Miquel el celebréssim en vida seva, perquè la poetessa havia obert algunes finestres importants. I va repartir unes ‘penyores’ amb traces del llibre: papers amb versos del llibre damunt les traces del paper de la carnisseria que dies abans havia servit per a embolicar un fetge de vedella. Sang i lletra. Lletra com ara: ‘No hi ha prou cel per a tants infinits’, o bé: ‘Quants som tu i jo/ multiplicats/ per tu i per jo?’ Després Dolors Miquel va dir dos poemes i va tancar l’acció el músic Miquel Àngel Marín, instigador del festival Bouesia, amb una altra acció a toc de clarinet. I el vi, a gotets i amb porró, ho va amarar tot.

Dolors Miquel ens ha explicat: ‘La idea va néixer parlant per telèfon amb un amic. Em vaig engrescar. Em semblava molt divertit. I això que no he estat mai gaire partidària de les presentacions i en conseqüència he presentat ben pocs llibres meus. Però el cas és que, ara que veig què hem muntat (dic “hem” perquè ho he pogut fer gràcies a la generositat dels meus amics), me’n faig creus. Em vaig engrescar i no vaig pensar en la feina que portaria. La idea era que a partir del llibre, alguns dels meus amics artistes, creessin. Per exemple, en Josep Pedrals fa una mena de presentació rimada. Ell, per a mi i per a molts, és un dels millors versificadors del país, si no el millor. O la ballarina Mar Gómez balla allò que li sembla el llibre. En tots els casos el llibre és l’excusa per a ballar, fer un nu, una performança, etc., i els actes són actes que a mi em fa molta il·lusió de veure’ls fer. El títol “per A la Creació d’un Guant” fa referència al fet de la interacció d’arts i artistes entre si per a produir la creació.’

Els actes, explicats per Dolors Miquel: