La immoralitat de Vargas Llosa

Certament causa una mena de lluita interna .
Es un gran escriptor, per a mi això no és matitzable. I com qualsevol autor, quan el llegeixes, coneixes els seus personatges, i et fan sentir, pensar emocionar o et repugnen, és crea com una relació íntima, d’alguna manera penses en Pantaleón, la tía Julia…I tantes creacions com surten d’una sola ment, t’agradin més o menys,penses que aquesta ment ha de ser molt gran, I a sobre no sé perquè inclús oberta.
Llavors escoltes la persona, no el creador, i veus quan petit és , quina ment tan reduïda, tancada i que lluny està de ser algú amb qui puguessis intimar, ni tant sola parlar, perquè et repugna.
Sentir Vargas Llosa, fa temps que sé que la seva persona no està a l’alçada drls seus llibres, però avui he vist que ni tant sols de la seva professió.
Bona decissió la seva. No hi fa res a un lloc on condemnen el què vostè defensa.
Bona viatge a la clavaguera

Ell sabrà. Se suposa que hauria de tenir en ment la diferència entre ficció i realitat. Se suposa que hauria de saber que la seva ideologia no hauria de negar la veritat.
Se suposa que hauria de saber que els seus avantpassats van ser violats, torturats, massacrats, delmats, pels avantpassats dels qui ara defensa.
Es molt suposar, però ell sabrà.
La seva contribució a la literatura haurà estat magnífica, la seva contribució als drets humans, menor. Ell sabrà perquè -en aquest assumpte- vol deixar el món una mica pitjor del que se l’ha trobat.

El mateix Vargas Llosa que va defensar i aplaudir l’invasio de l’Iraq

També la va defensar el Sr Pujol i Ciu i d’aixó no s’en parla. Hi veien “negocis” x després
de “carregar.se” un País. On són les “Armes de Destrucció Massiva”? Només al cap
dels que volien la destrucció

A aquest escriptor se l’hi veu el llautó. Al cap i a la fi la seva dona Isabel Preysler vol ser
la “sogre” del Albert Rivera

Ja fa molt de temps que coneixem aquest senyor.

Entenc perfectament que Vilaweb nessecita les seves recursos i per això deixa advertir els anuncis de Google, un dels gigants mundial més gran que hi ha i provoca la mala distribucioó de riquesa que el director va criticar ahir en el seu editorial. La ironia és que en aquests anuncis de Google cada dos per tres he veure la cara d’aquest senyor, junts amb una dona d’edat, que volen sentir se joves i amb alguna text com ‘coses del cor’. Em sap greu per dir ho, però trobo molt trist tot plegat.

Amb tots el respectes: Molts tenim el vici de entronitzar a algú que ha fet quelcom que ens ha impresionat, llibre ,pintura , música i el que sia. Potser ho trobareu ridícul i maldestra però jo considero que el meu agraïment al autor que m’ha impresionat, son els diners que vaig pagar per la obra que m’interesava.
Hi viscut, i treballat en un colectiu a on hi havia alguns destacats i a voltes destacadissims, cracs, com diuen ara, i vaig aprendre que no s’ha de esperar que el valor humà, moral. del creador estigui al nivell del que ha creat. son persones que s’han identificat amb el seu ego, i sempre guanya aquest. He llegit i rellegit ,perquè m’entussiasma, obres de V.LL .No l’hi he demanat cap signatura perqué…quan mes lluny millor. Aquesta tropa toquen i ballen sols.

Conec a més persones que diuen que els agrada tant, tal o qual escriptor, per més que sàpiguen que és un miserable. Podria comparar-ho per exemple amb la pintura, que m’és més propera que la literatura, per a poder-ho entendre. I pensar en Picasso, un del grans que no han deixat mai d’agradar-me tot i saber que no era una bona persona amb la gent que l’envoltava, el que no sé si és pitjor encara que ser un nacionalista totalitari i supremacita, o com sigui que es pugui qualificar el tal Vatgas Llosa, del que mai llegiria res ino sé si he llegit però si ho he fet no hi recordo per tant com el seu nom haguera pogut esborrar les sensacions que tal cas m’haguéssin pogut suscitar les seves lletres. Però es que la litarura apel.la a la raó i la pintura en canvi a les emocions, i aquestes són universals. La raó en canvi es tenyeix sovint d’ideologia. I sí, també és un art la literatura. Però també és un art el ressistir, i en aquest, el sr. V.Ll., a qui totes li ponen, no sé si li donarà temps a instruir-se.

D’artistes, metges, enginyers, grans pensadors i filòsofs profunds n’està plena la història de la criminologia del món. Una cosa no vol dir l’altre. De grans assassins que han estudiat molt en tenim per a tirar-nos-els pel cap, i no és gens estrany que això es produeixi, perquè al cap i la fi, ser malvat és una aberració de la ment. És com si diguéssim: “Mira, acaba de matar a tots els seus fills i això que és arquitecte”. O bé allò que sempre surt a les notícies de la tele quan els veïns d’un assassí diuen: “Era una persona completament normal, mai ho haguéssim pensat”, com si els assassins haguessin d’anar pel carrer amb un punyal o una metralladora per a ser-ho (ep! que també pot ser). Desenganyem-nos, la maldat és una malaltia psíquica, com una impossibilitat d’empatia amb els altres, que qui la pateix mira d’ocultar-la darrere d’una cosa bona, com fa aquest senyor.

Sempre penso que a les persones se les coneix pels seus actes, pel que fan i el que no fan també.
Siguis carnisser, optometrista o polític lladre, és l’ofici en sí. Les persones també les intueixes de la manera que ordenen el menjar en el plat, de la manera que et dónen la ma al saludar-te, si et miren als ulls quan et parlen i fins i tot com caminen.
Tinc entés que aquest senyor va viure de petit al Perú, ex-colónia castellana. Després va venir a espanya però li agradava més l’ambient català que el d’en Franco, tot i que aquí va triar els companys de viatge.
Ara de veiercàs, ha anat canviant els gustos cap a pitxor. No hi ha rés a dir donat que cap de nosaltres, cap, pense el mateix que fa un any, ni tres ni deu. Es normal. No som els nostres pensaments.
Immoral no sé que vol dir exactament, però aquest home, pels seus actes, és dolent per molta gent.

VARGAS LLOSA: UN POLÍTIC IMMORAL

Parlem de conductes morals, no pas de patologies, no?

Doncs autor-a i obra són dues coses que no sempre es poden veure del tot separades… Però una obra d’art, en la seva totalitat, sempre supera les intencions del seu autor-a. L’exemple de Celine que posa Encarnació 22.03 (n’hi ha milers) és força significatiu.

En V. Llosa pujat al carro del supremacisme espanyol és indigne de ser del PEN. Personatge menyspreable a qui ha seduït el Poder.

Que voldria dir-li a en Mario Vargas Llosa:
Benvolgut Mario, sempre has estat dels meus escriptors preferits des de que descobrí que compartíem aficions lectores… M’agradaren també els teus primers llibres i has estat escriptor de culte a casa nostra. Però ja en començo a estar una mica fart de trobar-me arreu amb les teves diatribes contra Catalunya. A què ve tanta mala bava? Hi tens algun greuge? A què ve aquesta obstinació en negar el que sembla evident?
Et creia més savi. M’has decebut.

Entenc que definir una persona com “intel·lectual” vol dir que, a part de l’activitat que desenvolupi (estudi i reflexió crítica de la realitat) si vol arribar a l’estatus d’autoritat davant la opinió pública, ha de tenir i mostrar “intel·ligència”. Especialment si pretén difondre les seves idees i pretén influir en societat. Si intervé en política (ni que sigui creador o mitjancer cultural) ha de denunciar injustícies i defensar valors i propostes per igual.
Ergo, sigui el que sigui, en V. Llosa no és un “INTEL·LECTUAL”.