Van Gogh patró d’or del mercat

La història es repeteix com a farsa, diu la dita clàssica. En aquest cas, la de les estratègies del mercat de l’art, convenientment disfressades d’esdeveniments culturals de categoria dedicats a commemorar el pintor més popular del planeta. Torna Van Gogh.

Les grans exposicions de masses –grans en pressupost– s’estan succeint aquest any, a París i ara a Londres, capitals europees del turisme cultural, una rere l’altra, al mateix temps que, aquest mes de març, un quadre de la primera època de l’artista es venia per 4,5 milions d’euros a la Fira Europea d’Art, a Maastricht. Cap de pagesa amb còfia blanca, pintat a trenta-cinc anys, és del 1888, el mateix any que s’estableix a Arles. El pinta amb la mateixa mirada sense mitificacions que tres anys abans, a les seves terres holandeses, Els menjadors de patates, obres prèvies a l’esclat de colors que donaran a la seva paleta la llum provençal.

Del comprador només se sap que no és europeu, el contracte de confidencialitat evita que puguem saber si és una persona o una corporació, com ho era el banc japonès que fa més de trenta anys va comprar per una altra milionada un d’Els gira-sols i el va tancar a la caixa forta i ara potser, acomplerta l’operació especulativa, vés a saber on para o si encara és a la caixa forta atenta a la nova oportunitat d’or, com la que arriba ara. Pobre Vincent. No és cap demèrit a la seva obra, ni tampoc als seus incomptables amants i seguidors, simplement la cosa va així. Aquella especulació japonesa va coincidir amb la celebració multitudinària arreu d’exposicions el 1990, centenari de la seva mort, que va ser l’inici de tot, del nou model del mercat i dels museus icònics. Ara se’n repeteix la fórmula.

El mercat de l’art internacional, que no va notar gaire l’època pandèmica, s’ha recuperat tant que tornen les grans exposicions, en pressupost i en obres, als museus públics hegemònics. El Musée d’Orsay parisenc va tancar aquest 4 de març l’expo dedicada als últims anys de l’artista a la població d’Auvers-sur-Oise amb el seu rècord de visitants des que va obrir el 1986: prop de 800.000 entrades venudes, sense comptar-hi les visites virtuals des de qualsevol lloc del planeta per la web, més i més freqüents entre els amants de l’art, en tots els museus. Una mitjana diària de més de 7.000 visitants. Més que la dedicada el 2022 a Munch, un altre dels preferits del públic, que en va tenir més de 700.000, xifra a què va faltar poc per a arribar a la de les èpoques rosa i blava de Picasso el 2018. Entretant, el 2021 girava per diferents capitals europees l’expo immersiva, amb horaris a Barcelona de les 9.00 a les 23.00…

Ara és el torn de la National Gallery de Londres, que celebra el seu bicentenari amb un ventall d’expos i activitats, entre les quals amb rebombori promou la del pintor com la seva “exposició 5 estrelles”. Lloa amb magnificència els seus dos-cents anys i els cent de la compra d’Els gira-sols i de La cadira (va comprar obra de VG ben aviat, per als paràmetres de l’època, en efecte). L’expo s’acaba d’obrir, a bombo i plateret, amb viatges pagats als informadors per a assistir a la roda de premsa, que els mitjans han correspost amb una i dues pàgines i, calculo, amb una bona xifra de minuts als mitjans audiovisuals.

“Deixa’t sorprendre amb les pintures més espectaculars de Van Gogh a la nostra exposició once-in-a-century (una vegada per segle)”, proclama la National Gallery, dient alhora, el 2024, que aquesta serà la seva expo de la centúria. Si no és que d’aquí a trenta o quaranta anys el mercat torna a recórrer a Van Gogh, cosa que no seria gens estranya. Visca Van Gogh, que mitja hora abans de matar-se a Auvers va pintar el quadre que teniu amunt, Arrels, una pintura que anuncia la pintura que vindrà, fins a l’expressionisme abstracte i tot, el seu manifest, l’artista és un arbre, un arbre d’arrels fortes i duradores, com tan bé saben el mercat de l’art i els museus d’upa que han de fer calaix com sigui, mentre els visitants fan cua per entrar i a les sales, mans i mànigues per contemplar les obres. Salut, Vincent.