21.03.2019 - 21:08
|
Actualització: 21.03.2019 - 23:36
Una caporala primera de la Guàrdia Civil ha declarat avui al Tribunal Suprem espanyol com va ser l’operatiu de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) durant el referèndum, un relat esfereïdor, que explicava amb la veu gairebé esqueixada. Ha dit que quan van arribar davant el col·legi del municipi, que té tan sols 350 habitants, s’hi va trobar una ‘massa de gent’; que ells van empènyer per entrar i la gent s’hi resistia; que es van trobar una senyora de mitjana edat que se’ls va plantar davant, amb els braços fent nanses, i els va dir: ‘Què? Què hem de fer?’, amb una actitud desafiant.
L’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, li ha demanat pels detalls que es poden veure en el vídeo enregistrat per la Guàrdia Civil mateix –Marchena no els deixa visualitzar fins a la prova documental. Per exemple, li ha demanat si va sentir que un company seu afirmés que ‘fotria cops de porra com si no hi hagués demà’, o que un altre deia que els ciutadans eren un ‘fills de puta’. La caporala ha dit que no recordava cap d’aquestes frases.
Responent al fiscal, la guàrdia civil ha explicat que quan arribaren al municipi ja s’hi van trobar un grup de gent que van ‘avisar’ de l’arribada del comboi i que, en cosa de pocs minuts, dos camions van ‘barrar el pas al polígon’. Van demanar que sortissin i, segons que ha dit, ‘van accedir-hi voluntàriament’. ‘Només d’entrar al poble ens vam trobar tot de palets a posats de manera que impedien l’entrada de vehicles’, ha dit, a més de ‘tractors posats de manera estratègica’. Això els va obligar a deixar els cotxes a uns quants metres i continuar a peu.
La caporala ha afegit que hi havia entre setanta i noranta persones ‘entrellaçades’ quan van arribar a la porta principal del local i que hi havien posat taules i cadires ‘en forma de barricada’. Responent a les defenses, ha dit que ‘no hi eren posades per fer un berenar’.
A la zona, ha explicat, hi havia dos mossos que els van dir que ‘no havien pogut fer-hi res’ tot i haver parlat amb ells, i els van instar a fer-ho ells. Segons la caporala primera, quan el seu cap s’hi va adreçar per explicar-los que havien anat allà a complir un mandat judicial, ‘van començar a insultar’ amb crits com ‘fills de puta’, ‘feixistes’, ‘votarem” o ‘els carrers seran sempre nostres’: ‘Els càntics de sempre’, ha dit. Així i tot, ha dit que no hi havia hagut cap agressió ni cap amenaça, sinó ‘insults i fustigació’.
Una vegada van entrar dins del local van veure que hi havia ‘una urna de cartó del 9-N, amb 7 o 8 vots i una llista de figurants, amb un DNI que pertany a una persona de Vigo i més gent que devia ser fictícia’. ‘Era una simulació’, ha relatat, ‘per això no tenia sentit que fessin aquella força.’
La caporala primera ha explicat que més tard van descobrir a la pàgina de Facebook de la batllessa que aquesta afirmava que ‘el poble havia tingut la brillant idea de canviar l’urna per enganyar la Guàrdia Civil’, i que la votació real es feia ‘al garatge d’un particular’.
