Van den Eynde: ‘Ara els presos poden tenir la sensació que són espiats constantment’

Andreu van den Eynde és a l’AVE, camí de Madrid, on aquesta tarda visitarà, a la presó d’Estremera, Oriol Junqueras i Raül Romeva. Quan hi hagi parlat, sabrà pràcticament amb tota certesa qui va enregistrar-los a ells dos i a Joaquim Forn dins les cel·les i les instal·lacions de la presó; unes imatges que va difondre el diari Ara, primer, i La Sexta, després, i que han aixecat una gran polèmica per la vulneració del dret d’intimitat dels presos. I pel fet que hagi estat possible d’obtenir i fer sortir de la presó aquelles imatges.

—Sabeu qui va enregistrar les imatges?
—No ho sé. És molt improbable que sigui algú diferent d’un intern, perquè no casa per enlloc. Però no he tingut ocasió de parlar amb ells i suposo que fins i tot me’n diran el nom i cognoms. Crec que el director de la presó, si ha fet la investigació, ja ho deu saber, però a mi encara no m’ha arribat.

—Com pot ser que s’arribessin a obtenir aquelles imatges allà dins?
—Tècnicament els escorcolls són molt relatius. Penseu que els escorcolls profunds són una pràctica aleatòria, que es fa de tant en tant. I si algú vol entrar-hi una cosa, la hi entrarà. Els familiars, quan van al vis-a-vis; els interns, quan fan tercer grau, si és una cosa prou petita la hi poden entrar perfectament.

—Dieu que la cosa més probable és que sigui un reclús amb contacte a l’exterior. Amb quina intenció? Econòmica, política?
—Jo crec que és un qüestió exclusivament de diners. Em trobo gent que quan veu els continguts diu que tampoc no es veuen tan malament. Jo no puc fer veure que no hi ha gent que ho pugui veure fins i tot útil. Però això és una qüestió accidental. Quan van sortir les imatges bàsicament les reaccions van ser de desesperació dels familiars. Però no crec que la motivació política, més enllà de les interpretacions, vingui d’arrel. Aquí ningú no ha induït això; són uns individus que han aconseguit unes imatges, n’han obtingut uns diners.

—Veieu que tinguin un interès informatiu?
—Pot ser. És una ponderació de drets, i va cas per cas. No puc descartar-ho. De fet, tinc força experiència en l’àmbit de la revelació d’informacions. Ens perdem sempre amb aquesta mena d’arguments. Sí que hi ha una perspectiva de dret d’informació però no estic motivat per a anar contra els mitjans. A mi m’interessa saber els qui ho han enregistrat i que són el principal problema de seguretat.

—Aquest dret d’informació topa amb el dret d’intimitat dels presos.
—Que això és antijurídic, segur; que és il·legal, segur. El problema és que pot estar justificat. El dret d’informació justifica una cosa mal feta. És com una manera d’exculpar, però això no vol dir que en arrel no fos una vulneració. Per tant, jo em quedo amb la vulneració del dret, perquè als meus clients els han trencat aquest dret. Però segurament no podré exigir responsabilitats al mitjà.

—L’Ara es va posar en contacte amb vosaltres poc abans de publicar les imatges. Us van demanar permís?
—No, no. I jo ho vaig demanar a la directora; li vaig dir si podíem discutir si sortien les imatges o no, i em va dir que les publicarien. No vam tenir aquest dilema; si no, ja hauríem vist què fèiem.

—La Sexta us va dir alguna cosa?
—No. Va ser totalment per sorpresa.

—Quines conseqüències pot tenir això per als presos?
—Ells ja es troben en un medi molt hostil. No us vull pas dir que això els canviarà la vida perquè fins ara ja deuen estar molt cohibits en aquell entorn. Però, és clar, ara, a sobre, poden tenir la sensació que són espiats constantment o que poden ser-ho. Això és un problema. Avui veuré com els ha afectat. Però ara un dels problemes principals que tenen és que si s’intensifiquen les mesures de seguretat per aquest incident tindran aquest efecte típic de la presó que és que els interns els faran la vida impossible a ells.

—Voleu dir que els interns s’enfadaran amb ells per les conseqüències que tindrà?
—És clar. Ara quan parli amb ells hauré d’intentar treure aquesta por. Perquè allà dins, se’n passa molta, de por. Ells avui estaran molt neguitosos, demanant-se què els passarà al mòdul… I jo els diré que això no vol dir que no ho hàgim de denunciar.

—Denunciareu la persona que va enregistrar les imatges.
—Sí.

—I Institucions Penitenciàries, per no haver-ho evitat?
—L’administració, la culpa que té és allò que s’anomena la responsabilitat patrimonial, que és rescabalar qualsevol dany causat pel funcionament tant normal com anormal de l’administració. A l’administració li podria presentar una demanda en el contenciós administratiu per a reclamar una indemnització, i això ja no sé si és factible, si és viable… En tot cas no ho podria portar jo, perquè no és el meu àmbit d’expertesa.