Valtònyc i Hasel, una amnistia complicada i possibles vies de solució

Josep Miquel Arenas, Valtònyc, i Pablo Hasel haurien de ser inclosos en una hipotètica llei d’amnistia? I William Aitken, el jove escocès condemnat a cinc anys de presó per les protestes contra l’empresonament de Hasel? I les desenes de manifestants encausats per demanar l’alliberament del raper? Vet aquí un dels aspectes més espinosos de la negociació sobre una possible amnistia sobre els represaliats durant el procés d’independència català. Aquests casos no hi estan pas directament relacionats, però els afectats sí que han estat víctimes d’una dinàmica repressiva de l’estat espanyol, principalment, contra el moviment independentista, i també contra altres moviments socials, amb un marc legal dissenyat i desplegat d’ençà del 2015 pel govern del PP i que els governs del PSOE no han corregit. Però incloure Valtònyc i Hasel en el text d’una llei d’amnistia com la que es negocia presenta moltes dificultats, i segons totes les fonts jurídiques consultades per VilaWeb pot fer que la llei no passi el filtre del Tribunal Constitucional o que en compliqui l’aplicació efectiva.

Una llei d’amnistia ha de delimitar els fets que s’amnistien, per quins delictes i durant quin període de temps. No ha transcendit encara cap text sobre la fórmula que es faria servir, però sí que hi ha uns documents de referència que es prenen com a punt de partida. Un és la proposició de llei d’amnistia que el 2021 van presentar al congrés espanyol els partits independentistes i que aleshores el PSOE, amb Vox i PP, va impedir que es tramités. Tant ERC com Junts i la CUP diuen avui que l’amnistia que es faci ha de prendre aquell text com a base, i el text deia: “Que quedin amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que en fos el resultat, tipificats com a delictes de l’1 de gener de 2013 fins al moment de l’entrada en vigor de la llei. S’entendrà per intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya.”

L’esborrany que elaboren els juristes que treballen per a Sumar fa una formulació semblant: “Queden amnistiades totes les accions o omissions d’intencionalitat política vinculades a l’objectiu d’aconseguir l’autodeterminació de Catalunya, tipificats com a infracció penal o administrativa que haguessin tingut lloc de l’1 de gener de 2013 fins a l’entrada en vigor de la llei.” Ho revelava Jaume Asens en aquesta entrevista, en què deia clarament que tant Valtònyc com Hasel en quedarien fora. Valtònyc fou condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les seves cançons contra la monarquia espanyola, es va exiliar a Bèlgica, que en va rebutjar l’extradició, i va aconseguir, de retruc, que el codi penal belga suprimís el delicte anacrònic d’ofenses al rei, però resta pendent d’un altre judici, assenyalat el 21 de novembre a Sevilla, per una acusació de provocació per a cometre un atemptat o d’amenaces agreujades. Per la seva banda, Hasel és a la presó després d’haver estat condemnat per injúries a la corona espanyola i enaltiment del terrorisme per cançons i missatges a Twitter, a més d’una altra condemna per obstrucció a la justícia i amenaces.

“Delictes connexos”

Els fets que se’ls imputen no encaixen en la definició d’una amnistia sobre el procés d’autodeterminació de Catalunya. Però si hi hagués la voluntat política d’incloure’ls-hi (que hi és), la fórmula jurídica és molt complexa. En una altra entrevista a VilaWeb, el senador d’ERC i catedràtic de dret penal Joan Queralt va dir que la inclusió dels dos cantants podia ser objecte de negociació, i apuntava una possible fórmula. “Tenim una cosa que en diem els delictes connexos. Podrien ser aquells delictes que són dins d’aquest clima, que si no hi hagués hagut el procés, aquesta violència estatal, aquests delictes no s’haurien comès, no ho sé.” El problema, segons juristes consultats per VilaWeb, és com justificar en el text de la llei la connexió entre els delictes amnistiats per la relació que tenen amb el procés i els delictes pels quals s’ha perseguit Valtònyc i Hasel, és a dir, injúries a la corona i a les institucions de l’estat, enaltiment del terrorisme i ultratge a Espanya o a la bandera espanyola.

El risc és que el Tribunal Constitucional invalidés la llei amb l’argument que s’ha fet amb la voluntat d’afavorir unes persones determinades, la qual cosa contravindria el principi d’igualtat que una amnistia hauria de respectar. La preservació d’aquest principi porta alguns dels negociadors a defensar la necessitat d’incloure els policies espanyols processats per la violència contra els votants del Primer d’Octubre. Altres juristes, com l’ex-diputat de la CUP Benet Salellas, coautor del llibre Amnistia, propostes per a un debat necessari (Tigre de Paper, 2021), consideren que els policies no es poden beneficiar d’una amnistia, i que, si de cas, se n’haurien de beneficiar individus que hagin estat sancionats mentre defensaven l’espanyolisme en el marc del procés. Però, en canvi, els fets que no tenen a veure amb el procés, com aquells pels quals s’ha perseguit els dos rapers, no poden entrar-hi.

Una reforma del codi penal? I els indults?

“Espanya té un problema d’autoritarisme jurídic que va més enllà del cas català, i per a resoldre tots aquests problemes no n’hi haurà prou amb aquesta llei d’amnistia”, deia Salellas. I, segurament, i en veient les dificultats de constitucionalitat que podria tenir una llei d’amnistia que els inclogués, la solució jurídica per a Valtònyc i Hasel hauria de requerir una altra fórmula. I una via possible i ben evident seria que es deroguessin els delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona, ultratge a la bandera i enaltiment del terrorisme, tots vinculats a fets on el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha anat fixant una doctrina on fa prevaldre la llibertat d’expressió. Si fos així, hi hauria revisions de les sentències, de manera que els seus casos quedarien arxivats.

Però aquest camí pot ser lent. El grup de Sumar ha entrat a registre aquesta setmana al congrés espanyol una proposició de llei per a modificar el codi penal i derogar aquests delictes. Ja van presentar una proposició com aquesta la legislatura passada, i el congrés la va admetre a tràmit. Però d’això fa més de dos anys i, acabada la legislatura prematurament per l’avançament electoral de Pedro Sánchez, la tramitació es va estroncar. Ara, començada la nova legislatura, pot tornar a començar la tramitació d’aquesta llei, però el procediment pot ser força lent en aquest cas, perquè sobre el text inicial que presenta Sumar, el PSOE hi voldrà fer modificacions.

Com a solució personal per a Valtònyc i Hasel, restaria que prosperés la petició d’indults que va presentar formalment Jaume Asens en nom d’Unides Podem el febrer del 2021. Uns indults que, dos anys i mig després, encara són en mans del govern espanyol. En un calaix. La petició d’Asens fou traslladada als respectius tribunals sentenciadors, i va transcendir que l’Audiència espanyola s’oposava a l’indult de Hasel. De Valtònyc, no se n’ha sabut res més. Però l’informe negatiu del tribunal no impedeix pas la concessió de l’indult, tal com es va comprovar amb els indults als ex-presos polítics, perquè és una prerrogativa del consell de ministres. És en mans del govern (ara en funcions) de Pedro Sánchez la concessió d’aquests indults; i és en mans de Sánchez que s’accepti alguna fórmula jurídica per a incloure’ls en una amnistia, o per a trobar qualsevol solució que resolgui una de les anomalies de l’estat espanyol com a estat de dret de la Unió Europea, la de tenir encara cantants i artistes empresonats i perseguits per delictes d’opinió.