Carta de Valtònyc a Pablo Hasel: “Presó per a nosaltres, llibertat per a ells”

Estimat amic,

Acabo d’assabentar-me de la notícia que finalment el Tribunal Constitucional confirma la teva entrada a la presó, arran d’una sentència de l’Audiència Nacional, tribunal polític i franquista, l’antic Tribunal de Orden Público. No sorprèn ningú que un tribunal feixista condemni un antifeixista per enèsima vegada i molt menys en aquest temps de pandèmia, on aprofiten la desmobilització del poble i que sigui impossible organitzar una resposta a l’altura de la gravetat que resulta que hagis d’anar a la presó només per cantar.

El que no sorprendrà ningú és el silenci de l’esquerra espanyola que vendrà. Acompanyat de piulets mediocres amb discursos prefabricats i mastegadíssims de polítics, cantautors i periodistes que es comporten com autòmats i de manera poc humana davant la vulneració de drets fonamentals, com ho és el fet de negar el dret a la protesta o el de cantar. Faran un piulet un dia i l’altre se n’oblidaran, no mouran un dit per tu i, de cop i volta, s’estaran setmanes insistint que no ets un pres polític perquè les teves condicions no són les de Bobby Sands. Que altres sofriren més. Que no cal comparar. Com si una injustícia anul·lés l’existència d’una altra injustícia.

Tampoc imaginàvem, quan compartíem trinxera i bandera amb Pablo Iglesias, sortíem al seu programa de televisió i entonàvem la internacional amb ell, que un dia arribaria a vice-president d’Espanya i ens giraria l’esquena com si el nostre problema no existís. Com si només fóssim una consigna del moment i la condemna a la presó que patim quinze rapers de l’estat espanyol fos tan volàtil com ho és el seu compromís amb els represaliats. No importen les diferències personals ni les diferències ideològiques; quan es tracta de llibertat d’expressió, no hi ha d’haver debat. És un atac a tothom, no és un atac a Pablo Hasel i la incapacitat de Podemos de fer res demostra que és inviable que les institucions a Espanya siguin útils al poble, la seva única utilitat és la de reprimir-nos. No cal ser expert en ciències polítiques per a saber que Espanya no és una democràcia i que tenir el govern no significa tenir cap mena de poder. Que aquí el veritable poder el tenen elits financeres, jutges i militars amb polítics que els fan de titella. No veurem mai un govern destituint un rei, com va passar a Bèlgica quan el rei no va estar d’acord amb l’aprovació de l’avortament. A Espanya haurien empresonat tot el govern i l’haurien canviat per un “pro-vida”. Tenir el govern no serveix per a res.

No vull enganyar-te, ni dir-te que tot anirà bé. Ja ho hem sentit massa, això. “No entrareu a la presó, no heu fet res.” Mentida! Sí que hem fet res! Som antifeixistes i republicans i aquest és el nostre delicte i fem bé de reconèixer-lo i no doblegar-nos. “Amb el PSOE tot canviarà, ja ho veureu.” Com si el problema fos el partit que governa i no l’estat espanyol en si, on el feixisme resideix en cadascuna de les seves institucions. “Si entrau a la presó, els carrers prendran foc”, i després no hem estat capaços de passar d’organitzar una picada de cassoles. Esper que siguis fort, perquè vénen revolts, que aprenguis a utilitzar la presó com una eina més de lluita. Que puguis continuar fent denúncia del feixisme i construint el món que desitges. La diferència entre un pres comú i un pres polític és que el polític sap que la presó només és una època més de la seva lluita i l’aprofita. N’estic segur, que ho sabràs fer, i a diferència de molts que no entenen la teva decisió de no marxar del país, jo ho entenc, ho respecto i no dubtis que denunciaré des d’Europa el teu cas i el que passa a l’estat espanyol. La seva doble vara de mesura. Des de la impunitat de torturadors com Billy el Niño, que han passat menys dies a la presó dels que tu hi passaràs, fins a la vergonyosa absolució dels guàrdies civils que van matar quinze persones al Tarajal. I així centenars de casos. Presó per a nosaltres, llibertat per a ells.

Que la força del poble t’acompanyi els pròxims dies i que mai no et sentis sol. La repressió de l’estat espanyol no té aturador, però la teva obra tampoc. Són moltes les ments que han canviat les teves cançons i aquestes ments en canviaran unes altres. Espero que un dia puguis jeure a l’ombra dels arbres que has sembrat i que anuncien un món millor.

Atentament,

El teu amic Josep Miquel Arenas Beltran