El dia D de Valtònyc: la justícia de Bèlgica, a punt de decidir

Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, és a punt de saber què decideix finalment Bèlgica sobre la petició d’extradició de l’estat espanyol contra ell, després de més de tres anys d’exili i de periple judicial. El Tribunal d’Apel·lació de Gant l’ha citat avui al matí a primera hora per comunicar-li la sentència sobre l’execució de l’euroordre emesa per l’Audiència espanyola, que el reclama per una condemna de tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons. Les autoritats espanyoles volen extradir-lo per un delicte d’injúries a la corona, un altre d’enaltiment del terrorisme i un d’amenaces. El tribunal flamenc ha tingut dubtes molt seriosos sobre la viabilitat de concedir l’extradició, sobretot amb els delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la corona, fins al punt que aquest darrer delicte, arran del cas Valtònyc, ha arribat a desaparèixer del codi penal belga perquè el Tribunal Constitucional va dictaminar que atemptava contra drets fonamentals. Però queda el dubte si hi haurà extradició per amenaces.

Victòria històrica de Valtònyc a Bèlgica: castigar les injúries a la corona viola la llibertat d’expressió

El tribunal de primera instància de Gant ja va rebutjar l’euroordre, per tots tres delictes, però la fiscalia, en representació de la posició espanyola, va recórrer contra la decisió al tribunal d’apel·lació. I després dels tres anys llargs que han passat d’ençà del primer revés contra l’euroordre espanyola, Valtònyc és molt a prop d’aconseguir una victòria definitiva. Perquè dos dels tres delictes pels quals el reclamen han estat desacreditats i pràcticament es descarta que siguin acceptats pels jutges belgues.

A l’octubre, el Constitucional de Bèlgica va tombar una llei històrica de l’estat que castigava les injúries contra el rei. Va sentenciar que era inconstitucional i que vulnerava el dret fonamental de la llibertat d’expressió. La sentència responia a una pregunta que li havia formulat el tribunal de Gant. Volia veure si hi havia la doble tipificació en aquest delicte, és a dir, que el delicte pel qual era perseguit en l’estat emissor de l’euroordre (Espanya) en tenia un d’equivalent en el codi penal de l’estat receptor de l’euroordre (Bèlgica).

Ara el tribunal de Gant ha de prendre una decisió tenint en compte la resolució contundent del Tribunal Constitucional belga. Però també una altra resolució important per als interessos del cantant: la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la petició d’extradició per enaltiment del terrorisme. El tribunal de Gant va demanar al TJUE si podia acceptar l’euroordre per la via ràpida pel delicte d’enaltiment del terrorisme, tal com demanaven les autoritats espanyoles; pretenien d’aplicar-li el codi penal espanyol actual, que és més punitiu en relació amb aquest delicte. Però el Tribunal de Luxemburg va dir que no, que li havien d’aplicar el codi penal vigent quan havia estat condemnat.

Les decisions respectives del Tribunal Constitucional de Bèlgica i del TJUE pràcticament tanquen la porta a l’extradició per aquests dos delictes. Però resta pendent el d’amenaces. La paraula la tindrà el tribunal d’apel·lació de Gant. El delicte d’amenaces no condicionals –és a dir, que es profereixen sense que hi hagi un objectiu concret a canvi de cessar-les– té la doble tipificació en el codi penal belga i en l’espanyol. Són delictes compartits, i això permetria de concedir l’extradició, si més no, per aquest delicte. Ara, cal tenir en compte que el tribunal de primera instància ho va desestimar amb l’argument que Valtònyc era emparat per la llibertat d’expressió en el context d’un concert. Si el tribunal d’apel·lació subscriu aquest punt de vista, l’extradició fracassarà.

Amb tots aquests precedents, la defensa de Valtònyc confia que no hi haurà pas extradició per cap dels tres delictes. Si, tanmateix, el tribunal flamenc accedeix a executar l’euroordre per amenaces, el cantant ha demanat de complir la pena a Bèlgica, sense necessitat de ser extradit a l’estat espanyol. Una opció que, segons la defensa, és possible i que s’ha fet en casos anteriors quan la persona té un arrelament al país. Els advocats del cantant també han demanat al tribunal de Gant que, si opta per l’extradició per amenaces, deixi clar en la sentència que no el podran empresonar pas per cap dels altres dos delictes, que són els que tenen associades penes més altes.

La defensa de Valtònyc no descartar tampoc de recórrer en última instància al Tribunal de Cassació si la sentència de demà fos desfavorable. Tot i això, ho decidirà tan bon punt hagi analitzat la decisió judicial, perquè aquesta darrera instància accepta molt pocs casos, i per qüestions més aviat procedimentals.