Valtònyc: “El govern de Catalunya hauria de gestionar una victòria i no demanar engrunes de pa”

Entrevistem Valtònyc després de la victòria que va obtenir la setmana passada, quan el Tribunal Constitucional belga va declarar inconstitucional la llei de lesa majestat, equivalent a les injúries a la corona espanyoles. Josep Miquel Arenas ens explica la importància d’aquesta victòria en la seva lluita per la llibertat d’expressió. També detalla els passos següents: “Crec que en aquests moments puc mobilitzar més gent que la que vaig mobilitzar el 2018, quan va sortir la sentència del Tribunal Suprem espanyol, i ho he d’aprofitar. Encara que jo sigui lliure, no ens podem relaxar: la llibertat d’expressió és un dret que hem de recuperar.”

A més, Valtònyc respon a les crítiques que ha rebut aquests últims dies: “Algunes personalitats que diuen ser republicanes i internacionalistes han volgut minimitzar i ridiculitzar allò que va passar dijous, però personalment no m’afecta. Sé que són fruit d’un càncer que hi ha dins el moviment, que es diu partidisme. Només defensen el seu equip de futbol per les declaracions que he fet i que han molestat. I hi tenen dret.”

—Dijous passat aconseguíeu una gran victòria en la vostra lluita. És un dels passos més importants que heu fet fins ara?
—Sí, per una banda, és una fita personal, perquè em dóna una certa seguretat de no ser extradit el dia 23 de novembre. El TJUE va dir que no hi havia terrorisme en les meves cançons i ara el Constitucional ha dit que no hi ha injúries a la corona. Aquestes dues decisions em blinden moltíssim. Per una altra banda, en l’àmbit de lluita col·lectiva, hem aconseguit que a Bèlgica ningú no pugui anar a la presó per allò que a l’estat espanyol ha dut quinze rapers a ser condemnats. No sols és una victòria en l’àmbit de la llibertat d’expressió, sinó que també internacionalitza la manca de drets que hi ha a l’estat espanyol, perquè Bèlgica, per prendre aquesta decisió, s’ha recolzat en les condemnes del TEDH contra Espanya. A molts diaris internacionals de gran importància s’ha publicat que un raper català exiliat a Bèlgica havia canviat una llei medieval per la qual és condemnat a Espanya. Crec que és una victòria per als qui ens interessa fer política contra el totalitarisme de l’estat espanyol.

—És una victòria agredolça? L’altre dia fèieu en un piulet que deia: “Lluny d’alegrar-se d’una victòria col·lectiva, m’insulten…”
—Algunes personalitats que diuen ser republicanes i internacionalistes han volgut minimitzar i ridiculitzar allò que va passar dijous, però personalment no m’afecta. Sé que són fruit d’un càncer que hi ha dins el moviment, que es diu partidisme. Només defensen el seu equip de futbol per les declaracions que he fet i que han molestat. I hi tenen dret. Crec que amb la feina que es fa arreu del país aquest càncer desapareixerà aviat, quan s’adonin que el sectarisme i el partidisme no aporten res a la causa. Els qui no estem fermats a cap partit, hem de continuar fent feina com hem fet fins ara, perquè, d’aquí a uns quants anys, els qui són dins aquestes batalles estèrils de partit puguin afegir-se a la feina que hem fet. No ens podem permetre el luxe d’aturar ni que ens absorbesquin, hi ha molta feina a fer.

—Què és allò que més us molesta, d’aquestes crítiques?
—Les que vénen de polítics que no fan la seva feina. En comptes d’estar criticant, haurien d’aprofitar la meva sentència del TJUE i la del Constitucional belga per demanar l’alliberament de Hasel i la reforma del codi penal espanyol. Sobretot perquè Bèlgica ha hagut de fer autocrítica en el moment de posar-se davant un mirall que és Espanya. Podrien aprofitar tot l’enrenou que hi ha hagut per desestabilitzar una mica més Espanya, però sembla que no els ha interessat, és hora de firmar pressuposts i hi ha molts sous i cadires en joc. Quan vaig aconseguir exiliar-me, ja vaig rebre crítiques dient que m’exiliava a una monarquia on existien les injúries a la corona i a veure si m’atrevia a fer una cançó contra el monarca belga. Resultat? Ens hem petat la llei d’injúries i no sols he fet una cançó contra el rei belga, sinó que li he fotut privilegis. I això a alguns els molesta. Perquè són uns romàntics de la derrota i perquè només quan vas caient és quan ningú et posarà un peu damunt. Ara, hi ha una part positiva en aquestes crítiques.

—Quina?
—L’exigència, l’agressivitat, la critica i la contundència d’aquests dies cap a la meva persona és allò que necessita qualsevol moviment transformador. I és amb aquesta exigència i contundència que s’hauria de tractar el PSOE. Entenc que és difícil i s’ha de tenir valor per a mantenir aquesta actitud de manera horitzontal; sempre és més fàcil llançar el fem verticalment, cap avall. I és més complicat quan tens el teu l’enemic assegut al costat. Però és necessari. Ja tenen la manera, ara els falta el valor.

—De qui també us vau recordar ràpidament, després de saber la decisió judicial, va ser de Pablo Iglesias…
—Sí, vaig pensar que, com a republicà i internacionalista que és, li interessaria. Però estava ocupat fent tweets i comentant la reforma dels kitkats de n’Alberto Garzón. És allò que realment importa, per l’esquerra del mem. És una vergonya, perquè un raper de vint-i-set anys, amb els seus advocats, ha aconseguit de canviar una llei en un país estranger i fer política tangible, mentre ells no han aconseguit tombar la llei mordassa ni la reforma laboral mentre eren al govern i prometien “assaltar el cel”.

—Hi ha hagut molta polèmica per una frase que vau dir al FAQS: que abans es lluitava per la independència i ara per tenir Netflix en català… Què us sembla la polèmica?
—Alguns polítics de Junts ho han aprofitat en clau partidista per atacar ERC. Van retallar el vídeo llevant-hi el context i han aconseguit que el missatge que vaig donar semblàs que volgués ridiculitzar la llei de protecció del català. Jo també hi don suport i em sembla important. Sé que la Plataforma per la Llengua ha fet una gran feina. I no anaven per aquí els trets. Si m’haguessin fet l’entrevista fa un mes, hauria dit que estan per la cessió de la rodalia o qualsevol cosa que fos damunt la taula de diàleg llevat de la independència, que és aquella paraula prohibida que molts ja no diuen i han oblidat que era el motiu de la taula. ERC vol simular ser Bildu i que Catalunya sigui Euskal Herria. La diferència és que els bascs es van enfrontar a l’estat espanyol i van perdre. Per això han de gestionar una derrota i poden firmar els pressuposts de l’estat a canvi de petites fites. Però Catalunya es va enfrontar a l’estat espanyol el Primer d’Octubre i va guanyar. El govern de Catalunya hauria de gestionar una victòria i no demanar engrunes de pa a canvi d’aprovar els pressuposts. Això que fan no és el que deien als seus mítings.

—Ara ve el judici més important, que és el de l’extradició. Com l’afronteu?
—Amb optimisme. Crec que els meus advocats han fet una bona feina i que la justícia belga s’ha blindat al màxim per protegir la llibertat d’expressió. No solament no m’extradiran, sinó que m’han utilitzat per aportar millores a la seva societat. I és el que hauria de fer qualsevol socialdemocràcia: fer servir les seves institucions per protegir la societat, no per reprimir-la ni actuar en clau venjativa. M’agrada que hagin fet autocrítica, i que el codi penal no hagi estat un obstacle quan hi ha hagut drets fonamentals en joc. S’ha de poder transformar quan és injust i això a Espanya és impensable, perquè defensen la unitat d’Espanya abans que els seus ciutadans. Per això no és una democràcia i “no se puede”.

—Després d’això, quins passos vénen?
—Passar a l’atac i posar-me en sincronia amb les entitats i organitzacions del país que vulguin afegir-se de manera tangible a la defensa de la llibertat d’expressió. No pot ser que Hasel sigui a la presó pel mateix motiu pel qual jo sóc lliure a Europa. S’han de fer coses més enllà d’un tweet i dues campanyes de màrqueting. Em van processar i condemnar l’any 2012, quan tenia divuit anys, i des de llavors no he deixat de fer feina per guanyar-me de mica en mica la confiança de la gent. Esper que hi siguin quan els demani que hi siguin, com fins ara. Crec que en aquests moments puc mobilitzar més gent de la que vaig mobilitzar el 2018, quan va sortir la sentència del Tribunal Suprem espanyol, i ho he d’aprofitar. Encara que jo sigui lliure, no ens podem relaxar: la llibertat d’expressió és un dret que hem de recuperar. Perquè els drets no tan sols s’han de conquerir, també s’han de cuidar i mantenir, o els perdrem.

—I penseu a tornar a casa? Quan calculeu que ho podríeu fer?
—A viure no ho crec. M’agrada viure a Europa i cada dia haver de parlar com a mínim tres idiomes, conèixer gent de tot el món i alimentar les meves inquietuds. Crec que Mallorca se’m faria petita i en aquests moments tenc moltes ambicions que allà no serien possibles. Fa tres anys que estudii programació i desenvolupament d’aplicacions web i crec que hi ha més sortida i més moviment a Europa. No sé quan pot ser, però esper poder fer-ho amb els meus companys d’exili, tots junts. Hem fet molta feina junts i ens mereixem tornar a casa junts. Me la imagín així, la tornada. Per amistat, per lleialtat i per compromís.

—Espanya ja ha obert un nou procés judicial contra vós. Creieu que entenen que amb el que hi ha obert no aconseguiran res i cerquen una alternativa?
—És exactament això. Preparen una nova euroordre. Però no m’arrufaré i faré la meva feina. Em demanen quatre anys més de presó per un delicte d’odi contra la Guàrdia Civil per una actuació meva en un concert de Sevilla. És pura venjança, perquè, tres anys després d’haver fet el concert, no ha passat res ni hi ha hagut cap conseqüència. Per sort, això a Europa pot tenir poc recorregut perquè els delictes d’odi són fets per protegir minories en risc d’exclusió social, com ara les dones, els col·lectius LGBTI i els jueus, i ho veuen bastant clar. Ells ho saben, però tenen tan poca capacitat d’autocrítica que ho faran i tornaran a rebre una bufetada. En el fons són espanyols: es posen davant un bou tantes vegades com calgui només per orgull i per treure pit.